Heurística de l'afectivitat

La Heurística de l'afectivitat és una heurística, que habilita prendre decisions de forma ràpida i eficient en base en les emocions presents. L'afectivitat és una reacció instintiva a un estímul, provocant una emoció (plaure, dolor, por…). A raïl estes emocions, es fa una evaluació (conscient o inconscient) de l'escala positividad o negatividad d'un succés, condicionant les accions futures d'un subjecte.

A on més s'ha estudiat esta heurística és en el camp de la presa de decisions en risc. No obstant, esta heurística està present en casi qualsevol pren de decisió. Açò és perque l'afecte és la primera reacció a qualsevol estímul, entrant en escena abans que l'estat anímic o un anàlisis analític. Per eixemple, llegir la paraula “odie o guerra” generarà un afecte de ràbia, mentres que llegir la paraula “tesor” generarà un afecte de confort. En el moment en el que apareix este afecte s'altera la forma en que es percep la realitat, modificant el comportament del subjecte.

Consideracions teòriques de l'afectivitat

La primera consideració teòrica d'esta heurística és que és l'equivalent a actuar en base en l'instint o intuïció. Si be és cert, pronte molts autors varen expandir sobre esta teoria inicial.

Una teoria més comprensible per a entendre el rol que té l'afectivitat en la presa de decisions. Va argumentar que les idees estan compostes d'imàgens (Percepcions i simbolisme). Cada succés rellevant moleja estes imàgens, i quan són recordades produiran sensacions plaenteres o doloroses. Si a raïl d'un succés, es recorda una image positiva, esta servirà d'incentiu, mentres que si es recorda una image negativa, servirà d'alarma, creant sensacions de cautela, por, etc. en l'individu.

Seymour Epstein desenrolla, en 1994, la seua teoria sobre el sistema experimental i el sistema analític, també coneguda com “dos modos de pensar”. El sistema experimental, de pensament ràpit, instintivo i empíric és l'involucrat en l'heurística de l'afectivitat, aixina com moltes atres heurístiques (Heurística de la representativitat, disponibilitat…). Per una atra part, el pensament analític és “contrari”, més detingut, meditat,raonat. Necessita de provabilitats, evidència i un esforç conscient. En cada moment experimentem la realitat per un d'estos dos sistemes de pensament. El grau d'us del sistema experimental, aixina com el grau d'afecte en les imàgens mentals són diferents per a cada individu, fent que unes persones depenguen més d'esta heurística que unes atres.

Afecte en la percepció i anàlisis del risc

El ser humà percep el risc, també, de dos formes diferents. La primera, de forma experimental, reaccionant intuitivamente i instintivament al perill. La segona, de forma analítica, en la que s'aborda el risc des d'un punt de vista més raonada i atentiva, assessorant el risc que comporta una decisió de forma meditada.

Encara que el punt de vista analític és vital per a moltes tasques tècniques, fer un anàlisis detingut cada volta que es deu prendre una decisió en risc seria ineficiente. El ser humà seguix depenent de l'afecte per a prendre decisions de forma efectiva i eficient en situacions que, per poca capacitat d'atenció, falta de temps o recursos estadístics, no donen possibilitat a usar el sistema de pensament analític.

Un succés que produïxca emocions negatives comportarà que el subjecte prenga una decisió que evite eixes emocions. Un succés que produïxca emocions positives comportarà que el subjecte prenga una decisió que reproduïxca dites emocions. Açò implica que les persones no solament basen les seues decisions en funció de lo que pensen d'una situació, sino també de cóm els fa sentir. No obstant, per açò, l'afectivitat en la percepció del risc pot tindre efectes negatius en àmbits que necessiten de més càlcul, com les provabilitats i la freqüència.

A pesar de que en la naturalea risc i benefici tendixen a estar correlacionadas positivament (Una activitat en un risc alt també comporta majors beneficis que una activitat poc arriscada), un humà no sempre no analisa de tal forma. En la ment humana, a diferència de lo que ocorre en la naturalea, el risc i el benefici solen tindre una correlació negativa. Açò va ser demostrat en un estudi,que estudiava la percepció del risc i benefici d'agricultors sobre l'us de pesticidas (L. Cabrera i O. Lecki). En este estudi, els agricultors que percebien els pesticidas com a beneficiosos (Per ser necessaris per a l'agricultura), creïen a la seua volta que el risc era baix, a pesar de rebre formació sobre els possibles perills d'estos.

La percepció del risc i benefici està lligat al grau d'afecte que té el subjecte cap a un succés. Si un succés és percebut com a beneficiós, es tendirà a jujar que el grau de risc és baix (a pesar de que puga ser lo contrari). Si un succés és percebut com a poc beneficiós, es tendirà a jujar que el grau de risc és alt.

Bibliografia

• Daniel Kahneman (2011). Thinking, Fast and Slow, Farrar, Strauss & Giroux.