Colibacilosis es diu a tota malaltia del tracto digestiu, que pot cursar a nivell entérico local o sistémico, produïda per Escherichia coli, siga com siga l'espècie animal afectada.

Este diagrama descriu els modos d'acció dels principals patovares de la bactèria Escherichia coli que induïxen diarrea.

Etiologia

E. coli és una bactèria gram-negatiu, mòvil (en flagelle), cocobacilar, en un tamany d'entre 0,5 i 3,4 µm. Posseïx una càpsula en lipopolisacáridos, que té relació antifagocítica i ademés té la capacitat d'adherir-se a la mucosa intestinal. Esta propietat d'adherir-se es deu al àcit D-poliglutámico que posseïx la càpsula.

Per a poder identificar E. coli, cal tindre en conte ademés, que fermenta la lactosa i que és IMVIC ++--, lo que diferencia E. coli de Salmonella.

Factors de la virulència

Este microorganisme bactèriano deu la seua patogenicidad a les toxines, tant enterotoxines (exotoxines), fonamentalment responsables de les diarrees, com endotoxines, les quals formen part del lipopolisacárido de la càpsula.

Factors estructurals

Els diferents factors de virulència estructurals (pili, etc.), tenen distintes substàncias antigénicas, les quals es poden usar per a tipificar les distintes ceps de E. coli.

Des del punt de vista pràctic, i per a la tipificació, E. coli posseïx tres antígenos de superfície: antígeno O (somàtic), antígeno H (flagellar) i antígeno K (capsular).

El resultat de serotipificació (anàlisis dels antígenos) es diu serotipo. clínicament, en la pràctica, el antígeno H no és important. L'identificació d'un cep de E. coli és exclusivament pels antígenos O i K, que es denomina serogrup.

Factors:

Càpsula. Dona resistència a l'opsonisació i a la destrucció pels polimorfonucleares, i aumenten la resistència del enllaç de la bactèria al epiteli.

Pili. Tenen la funció de colonisació i adherencia al hospedador. Existixen molts tipos de pili antigénicamente distints:

Productes de rebuig


Referències