Avinguda de Vicente Blasco Ibáñez
L'avinguda de Vicente Blasco Ibáñez és una via urbana ajardinada de Valéncia situada entre els Jardins del Real i el barri d'El Cabanyal. S'inicia al seu extrem occidental en l'encreuament dels carrers del Botànic Cavanilles i del General Elío, i finalisa en el seu extrem oriental en l'estació de rodalia i mija distància de Valéncia-Cabanyal, just en l'inici d'El Cabanyal i en l'encreuament dels carrers del Marí Blas de Lezo i de Serrería.
A lo llarc dels seus casi tres quilómetros s'encreua en numeroses vies importants de l'est de la ciutat com el carrer de Jaume Roig, l'avinguda de Suècia, l'avinguda d'Aragó, l'avinguda de Catalunya, l'avinguda del Cardenal Benlloch, el carrer de Ramon Llull i el carrer del Doctor Manuel Candela.
Travessa d'oest a est tots els barris dels distrits del Pla del Real i d'Algirós fins a arribar als Poblats Marítims.
NomEditar
L'avinguda pren el nom de Vicente Blasco Ibáñez, important escritor, periodiste i polític valencià de finals del sigle XIX i principis del XX. Fins a l'any 1980 fon coneguda com el Passeig de Valéncia al Mar, nom en el qual va nàixer al tractar-se d'una gran avinguda que conectaria el centre en la mar.
Anteriorment, fon coneguda durant la guerra civil espanyola (1936-1939) com a avinguda de l'Unió Soviètica, denominació que fon revertida en la dictadura franquista. En juny de l'any 1977 la comissió de govern municipal aprovà unànimement la denominació d'avinguda de Blasco Ibáñez per a la via.
HistòriaEditar
El seu traçat discorre casi paralel al vell camí del Cabanyal, que partia des del pont del Real junt als jardins de Montfort i arribava fins als actuals carrers del Serpis i el d'Antoni Joan en el Cabanyal. Conegut inicialment com a passeig de Valéncia al Mar, hi ha hagut multitut de proyectes de prolongar la via, en els seus diferents noms, fins a la mar Mediterrànea, iniciats en el proyecte de l'any 1888 de Casimiro Meseguer, que prevea un passeig de 100 metros d'ample. En l'any 1931 hi hagué un proyecte de José Pedrós, en un traçat que esquivava el barri del Cabanyal.
L'avinguda fon construïda en trams. El primer tram anava dels jardins del Real fins a les vies de tren de l'avinguda d'Aragó que venien de l'antiga estació d'Aragó, completat en la década de 1940. A continuació es faria el tram fins al carrer del Doctor Manuel Candela i es crearia el barri de L'Illa Perduda entre l'any 1955 i l'any 1962, que impulsava un canvi de rumbo de l'avinguda proyectada, i que la faria totalment recta. En l'any 1974 es suprimiren les vies de tren de l'avinguda d'Aragó i en la década de 1980 es compliren els treballs per a acabar el tram des del carrer del Doctor Manuel Candela fins al Cabanyal. En l'any 1991 fon completat el soterrament de les vies del carrer de Serrería i s'inaugurà l'estació subterrànea de Valéncia-Cabanyal, just al final est de l'avinguda.
Posteriorment, durant l'última década de govern de l'alcaldesa Rita Barberá, l'avinguda fon protagonista d'una polèmica sobre la seua prolongació cap a la mar, lo qual requeria el derroc de part del barri marítim del Cabanyal, A pesar de l'estatus de Bé Cultural Nacional que té este barri. La plataforma Salvem el Cabanyal encapçalà durant anys la defensa del barri en l'objectiu evitar la prolongació de l'avinguda. El proyecte de prolongació de Blasco Ibáñez cap a la mar fon definitivament impedit i descartat en estiu de l'any 2015 pel govern municipal de l'alcalde Joan Ribó.
Elements importantsEditar
Tram: Dels jardins del Real a l'avinguda d'AragóEditar
Este tram separa el barri de L'Exposició en el sur dels de Jaume Roig i la Ciutat Universitària en el nort. Davant del naiximent de l'avinguda, hi ha una gran porta reixada que és un dels accessos als Jardins del Real (en el barri de la Trinitat). En el sur, està la Clínica Quirón i els Jardins de Montfort. Tot este tram destaca una série de jardins amples i ombrívols en bell mig de l'avinguda, interromputs per carrers que comuniquen un sentit de trànsit en l'atre. En un d'estos jardins belluga una chicoteta estàtua dedicada a Vicente Blasco Ibáñez l'any en el qual l'avinguda va rebre el seu nom actual, en l'any 1980.
Concentra també gran part de les facultats del Campus de Blasco Ibáñez de l'Universitat de Valéncia, situades sobretot en el principi de l'avinguda: la Facultat de Geografia i Història, la Facultat de Filosofia i Ciències de l'Educació, la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació, la Facultat de Medicina i Odontologia, la Facultat de Sicologia, la Facultat de Fisioteràpia i la Facultat d'Enfermeria i Podologia. El "Colege major Lluís Vives" i l'edifici del Rectorat de l'Universitat de Valéncia són atres dels edificis universitaris a destacar.
Junt a la Facultat de Medicina i Odontologia es troba l'Hospital Clínic Universitari, un dels quatre hospitals de referència en la ciutat.
Al costat de les facultats se troba la zona d'us residencial coneguda com a "zona Woody" per l'antiga discoteca Woody que estava ubicada en l'avinguda de Menéndez Pelayo. Tota esta àrea ha segut tradicional lloc nocturn de festa universitària, pero la seua catalogació com a Zona Acústicament Saturada (ZAS) ha fet que minve l'oferta de bars i pubs jovenils.
Entre l'avinguda de Suècia i l'avinguda d'Aragó es situa l'estadi de Mestalla del Valéncia CF, ademés de la sèu de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Entre estos dos edificis hi havia l'edifici del "Nou Ajuntament", que fon demolit en novembre de l'any 2015 per a construir un hotel, segons un acort firmat pel consistori de Rita Barberà en la companyia hotelera Expogrupo.
Tram: De l'avinguda d'Aragó al carrer del Doctor Manuel CandelaEditar
Este tram dividix els barris de Mestalla i L'Amistat en el sur i un tram de la Ciutat Universitària i el barri de La Bega Baixa (o de Sant Josep) en el nort. En el cantó en l'avinguda de Catalunya es troba el colege del Pilar, i en el cantó en l'avinguda d'Aragó es troba el colege Guadalaviar.
A conseqüència de la proximitat de l'estadi de Mestalla i del campus universitari, este tram concentra molts restaurants i bars, com els de la plaça del Xúquer en La Bega Baixa, que concentrava en la década de 1990 gran part de l'oferta d'oci d'esta zona universitària. En els carrers de Polo i Peyrolón i de Bèlgica en el barri de Mestalla es concentra també gran part de restaurants i locals d'oci.
Tram: Del carrer del Doctor Manuel Candela al CabanyalEditar
Este tram travessa el barri de la Ciutat Jardí, llimita en els de l'Illa Perduda i la Carrasca, i entra als poblats marítims al travessar part del barri de Beteró i arribar a l'estació de Valéncia-Cabanyal en l'inici del barri del Cabanyal.
És una zona més residencial, en alguns pisos llogats a estudiants durant el curs acadèmic, raó per la qual té també zones i locals d'oci d'us majoritàriament universitari. La plaça d'Hondures en el nort i la plaça del Cedre en el sur són dos habituals zones d'oci jovenil.
En este tram tenia els seus estudis Ràdio Nou, abans d'arribar a la nova estació subterrànea de Valéncia-Cabanyal.
TransportsEditar
L'estació de Facultats de la llínea 3 de MetroValencia és l'única estació de metro en l'avinguda. La llínea 5 circula en paralel a l'avinguda entre l'avinguda d'Aragó i Serradora, en les estacions d'Aragó, Amistat, Ayora i Marítim situades a uns centenars de metros de l'avinguda.
En l'estació de rodalia i mija distància de Valéncia-Cabanyal se poden agarrar les llínees C-5, C-6, L-6 i L-7.
La EMT de Valéncia té numeroses llínees d'autobusos diürnes i nocturnes per tota l'avinguda, com les llínees 8, 9, 10, 12, 29, 30, 31, 70, 71, 79, 80, 81, 89, N1, N2, N89 i N90.
Vore tambéEditar
BibliografiaEditar
- <cite style="font-style:normal" id="CITAREFAragó CarriónAzkárraga TestorSalazar Bonet2010">Aragó Carrión, Lucila; Azkárraga Testor, Jose Mª; Salazar Bonet, Juan (2010). Guía Urbana. Valencia 1931-1939, (2a ed.): La ciudad en la II República, 2ª edició, Publicacions de la Universitat de València. ISBN 978-84-370-85937.
Enllaços externsEditar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Avinguda de Vicente Blasco Ibáñez.- Guia de carrers de l'Ajuntament