Joan Ribó

Joan Ribó i Canut

Joan RIbó en 2011
Nacionalitat:	Espanyola
Ocupació:	Professor i polític.
Naiximent:	17 de setembre de 1947
Lloc de naiximent:	Manresa, Barcelona, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

Joan Ribó i Canut (Manresa, Barcelona, 17 de setembre de 1947) és un catedràtic d'ensenyança secundària i polític espanyol d'ideologia pancatalanista, és membre de la coalició Compromís, i va ser alcalde de la ciutat Valéncia des del 13 de juny de l'any 2015 fins al 17 de juny de 2023.

Biografia[editar | editar còdic]

Naixcut en Manresa, província de Barcelona, el 17 de setembre de 1947, vixqué en Adrall (Ribera d'Urgellet, província de Lleida) fins que es desplaça a Barcelona per a realisar els estudis de bachillerat. Estudià ingenieria agrònoma en l'Universitat Politècnica de Valéncia i es diplomà posteriorment en tecnologia d'aliments. Realisà el doctorat en l'Institut Agroquímic de Valéncia, a on despuix va continuar en tasques d'investigació al voltant de plaguicides no contaminants. En este periodo va publicar huit treballs d'investigació i va dirigir tres tesis de llicenciatura i tres tesis doctorals per a les facultats de Químiques i Biològiques de l'Universitat de Valéncia.

Fon professor durant sèt anys de l'Universitat Politècnica de Valéncia en les Escoles Superiors d'Ingeniers Agrònoms i Industrials a on va assumir durant dos anys el càrrec de Director del Departament de Química (en caràcter d'interí). En l'any 1978 va aprovar les oposicions de professor agregat de Física i Química d'Ensenyança Mija. Cinc anys més tart va obtindre per concurs d'oposició la plaça de catedràtic. Des d'eixe moment va desenrollar la seua llabor docent en els instituts de Bachillerat de Manises, els de Valéncia (Sorolla i Districte Marítim) i el de Meliana, a on actualment té plaça en excedència per a ser regidor en l'ajuntament de la ciutat de Valéncia.

Trayectòria política[editar | editar còdic]

Monolito en la Plaça de l'Ajuntament de Valéncia

La seua activitat política comença en la participació en la constitució del Sindicat Democràtic des de posicions ideològiques cristianes progressistes, propenques a la Teologia de la lliberació (Germandat Obrera d'Acció Catòlica i Cristians pel Socialisme). Ingressa en el Partit Comuniste del País Valencià (PCPV) quan es constituïx la Junta Democràtica d'Espanya, convertint-se en Secretari General de EUPV (la branca valenciana d'Esquerra Unida) en la ciutat de Valéncia entre els anys 1992 i 1997, quan és elegit en deixar el càrrec Albert Taberner. En l'any 2003 deixa el càrrec (ara conegut en el nom de Coordinador General) en mans de Gloria Marcos. Ribó també ha format part de les primeres eixecutives de Comissions Obreres (CC.OO.) d'Ensenyança sent elegit delegat sindical en dos eleccions sindicals.

Ha segut defensor de les aliances electorals en tercers partits (primer la nomenada L'Entesa a les eleccions autonòmiques de l'any 2003 i despuix de Compromís pel País Valencià en les eleccions autonòmiques de 2007.

Fon diputat en les Corts Valencianes entre els anys 1995 i 2007. Des de 1999, any en que és candidat per primera volta a la presidència de la Generalitat Valenciana, fon portaveu del grup parlamentari de EUPV. En l'any 2003 anuncia que deixa el càrrec de Coordinador General de EUPV, sent el portaveu del grup parlamentari de les Corts Valencianes fins al final de la llegislatura. Entre 2007 i 2010 deixa la política activa i retorna a la seua activitat professional, la de professor de secundària en l'institut de Meliana.

A raïl de la crisis de EUPV, en la que la formació es va partir en dos (els seguidors de Marcos i els militants d'Esquerra i País en Projecte Obert , corrent interna de la que Ribó era el líder), alguns dirigents varen ser expulsats el més d'abril de 2008 (com el propi Ribó i el també ex secretari general del PCPV, Alfred Botella) o han abandonat la formació de EUPV (Juan Manuel Busto, exalcalde de Puçol; i José Bort, regidor d'Albuixech). En l'any 2010, Joan Ribó torna a la primera llínea política en ser proclamat candidat de l Coalició Compromís a l'alcaldia de Valéncia en les eleccions municipals de 2011. La seua candidatura va rebre més del 9% dels vots, i es va convertir en tercera força en el consistori municipal en 3 regidors.

Des de la seua creació en juliol de 2012, Joan Ribó és un dels dos portaveus d'estructura en l'eixecutiva de Compromís.

El 13 de juny de 2015 fon investit Alcalde de Valéncia en els vots a favor de Compromís (9 regidors), el PSPV (5 regidors) i Valéncia en Comú (3 regidors).

En juny de l'any 2018 fon imputat per presunts delictes de prevaricació administrativa i impediment de l'eixercici dels drets cívics, per no haver entregat informació sobre una enquesta a l'oposició. No obstant, un més despuix esta causa va quedar archivada per entendre el Jujat que no existia conducta antijurídica.

Subvencions al pancatalanisme[editar | editar còdic]

Artícul del Diari Las Provincias

El govern municipal que ha presidit Joan Ribó s'ha caracterisat per concedir quantioses cantitats de diners en forma de subvencions a entitats pancatalanistes, com són Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Societat Coral El Micalet, fundació Bromera i atres més, retallant per contra les subvencions a les entitats valencianistes com Lo Rat Penat, la RACV i atres.

Desde que Compromís y el PSPV accedieron al poder en el Ayuntamiento en mayo de 2015, hasta 16 entidades catalanistas han recibido un total de 870.823 euros en ayudas a través de convenios, subvenciones nominativas y contratos menores y de publicidad.

(Las Provincias, 2.5.2022)

2015 - Acte d'afirmació valencianista[editar | editar còdic]

En setembre de l'any 2015, el 19 de setembre, es feu un Acte d'afirmació valencianista, que fon convocat per 12 entitats valencianistes i s'adheriren a l'acte unes atres 20 entitats. Se llegí un manifest, que diu lo següent:

Davant diverses declaracions i iniciatives protagonisades per responsables del govern autonòmic i locals, les quals revelen una preocupant intransigència i una orientació casi totalitària en la forma de governar, les entitats convocants volen manifestar, per mig del present manifest, les següents consideracions:

1. A lo llarc dels últims anys de majories del Partit Popular, este ha recolzat el valencianisme només de paraula, mentres dedicava tot el soport econòmic -en forma de subvencions- i oficial -en la creació de la AVL i el seu blindage en l'Estatut d'Autonomia- al pancatalanisme.

2. En l'arribada de nous equips de govern i a diferents localitats, en la constitució dels quals figuren partits de marcada ideologia catalanista, son múltiples les decisions que contradiuen completament les intencions de moderació manifestades en les seues propostes electorals, en les que afirmaven que volien traure estos temes de la primera llínea de confrontació política.

Entre estes decisions cap mencionar:

- La voluntat, d'obligar a les comissions falleres a publicar en català per a optar als premis concedits per l’entitat cultural Lo Rat Penat.
- L'intenció de que la Real Senyera no entre en la Sèu el 9 d'Octubre.
- Les decisions que estan afanyant-se a prendre els equips de govern d'unes atres localitats (Meliana, Gata Gorgos, El Palmar, Elig, Sueca, Alzira, Simat de la Valldigna, Carpesa, Paiporta i un llarc etcétera...).
- Diverses declaracions aparegudes en prensa, sobretot les expressades per Vicent Marzà, conseller d'Educacio, assumint en naturalitat l'aberrant entelequia del “països catalans”.

3. Totes estes iniciatives no només contradiuen l'espirit de concordia, sino que constituïxen una preocupant mostra d'intolerància, una visió de la política i la societat pròxima al totalitarisme.

4. Volem recordar que estes mides vulneren la Constitució espanyola de 1978, en particular l'articulat que protegix els drets fonamentals i les llibertats públiques dels ciutadans.

5. Animen a les comissions a publicar els seus llibrets de falla en les Normes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. De la mateixa manera, convidem a associacions i colectius afectats per les decisions abans mencionades, a unir-se en un front comú per a defendre el marc de convivència democràtic de la societat valenciana en tots els àmbits, tant públics com privats.

6. Emplacem al poble valencià a resistir, tal com ho han estat fent a lo llarc dels sigles, i més recentment, des de la Transició, ad estes dinàmiques despersonalisadores que atenten no ya tan sols a l'identitat, a la llengua i cultura valencianes, sino també contra les més elementals llibertats de la persona.

7. La sumissió a una Catalunya hegemònica o la dilució en una Espanya castellana és una dicotomia que el valencianisme ha de rebujar en totes les seues forces.

8. Per a manifestar la nostra ferma voluntat de mantindre'ns fidels a la llengua, cultura i les tradicions del nostre poble, les entitats convocants conviden a totes les entitats valencianes a participar en un Acte d'Afirmació Valencianista, programat per al 19 de setembre en la Plaça de l'Ajuntament de la Ciutat de Valéncia.

Bibliografia[editar | editar còdic]

Los Alcaldes de Valencia. J. Díez Arnal

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Predecessor:
Rita Barberà Nolla

Alcalde de Valéncia
2015 - 2023

Successor:
María José Català Verdet