Antic eslau eclesiàstic
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
L'antic eslau eclesiàstic (ѩзъікъ словѣньскъіи) va ser un idioma del grup de llengües eslaves meridionals i la primera llengua eslava en caràcter lliterari, desenrollada a partir del dialecte eslau de Tesalónica pels misionero bizantino d'el IX, sants Cirilo i Metodio. Ho varen utilisar per a traduir la Bíblia, concretament la Septuaginta, i atres texts del grec i per a alguns escrits propis. Ha eixercitat un paper fonamental en l'història de les llengües eslaves i va evolucionar per a convertir-se en l'eslau eclesiàstic, encara en us en la llitúrgia d'alguns cristians ortodoxs i catòlics de rito oriental.
Història
La llengua va ser estandardisada per Cirilo i Metodio, dos germans designats per a cristianizar als eslaus d'Europa Central, pel seu coneiximent de les llengües que en aquella época utilisava l'Iglésia (grec, hebreu i llatí) i del antic eslau oriental, ya que eren de Salónica, de manera que podien comunicar-se perfectament en el restant dels eslaus.
per a això varen traduir la Bíblia a l'antic eslau eclesiàstic, en contra de les lleis de l'Iglésia en aquella época. Encara que per a això ya en l'any 862 varen tindre que codificar el dialecte sureslavo que dominaven i inventar un nou alfabet, el glagolítico (no el cirílic com es pensa tradicionalment), inspirat en les lletres minúscules del alfabet grec i en varis regressos sobre sí mateixes. La motivació per a crear un nou alfabet va ser sobretot la dificultat per a expressar certs sons propis de les llengües eslaves en els alfabets llatí o grec.
En sis mesos varen traduir casi la totalitat de la Bíblia, s'havien traslladat al Regne de Gran Moravia, havien cristianizado a gran part de la població, havent escomençat des dels estrats més alts de la societat granmorava, com el rei, fins als més baixos i rurals i havien creat l'Acadèmia de la Gran Moravia a on ensenyaven als seus discípuls la llengua, l'alfabet i havien convertit per tant a l'antic eslau eclesiàstic en la quarta llengua de l'Iglésia catòlica. El primer llibre conegut en antic eslau eclesiàstic és el Sobre les Epístoles (circa any 893) del monge, erudit i escritor búlgar Cernorizec Hrabar qui va treballar en l'Escola lliterària de Preslav a finals d'el IX i principis del X. Estava escrit amprant l'alfabet glagolítico. Les dos obres més antigues concebudes en la Rus de Kiev, escrites en antic eslau eclesiàstic, són el Còdex de Nóvgorod o Salteri de Nóvgorod, escrit sobre tabllas de fusta cobertes de cera que contenen els salms 75 i 76 (al voltant de l'any 1010), i el Evangeliario d'Ostromir (1056-1057), un llibre manuscrit en pergamí. Abdós obres ampren l'alfabet cirílic.
Vore també
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció derivada de «Antiguo eslavo eclesiástico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.