Codex Suprasliensis
El Codex Suprasliensis és una gran obra lliterària escrita en alfabet cirílico arcaic en el X, el més extens manuscrit del antic eslau eclesiàstic i l'obra lliterària eslava més antiga de Polònia. Des del 20 de setembre de 2007, està en la llista Memòria del Món de l'UNESCO. Consta de 285 folis de pergamí de gran format.[1]
El còdex, escrit al final o inclús a mitan de el X, conté un menaion per al més de març, que es creua en el cicle mòvil de la Pasqua. També conté 24 vides de sants, 23 homilies i una oració, la majoria de les quals varen ser escrites o atribuïdes a Juan Crisóstomo. El foli-284 (o foli-285, segons algunes fonts) va ser un còdex "descobert" en 1823 pel canonge Michał Bobrowski en el Monasteri de l'Asunción de Supraśl.
En 1838, Bobrowski va enviar l'última part del manuscrit en dos peces al filòlec eslové Jernej Kopitar per a que poguera transcribirlo. En acabant de que Kopitar ho va tornar, Bobrowski li va enviar la primera part (118 folis), no obstant per alguna raó desconeguda mai va ser tornada a Bobrowski i va ser trobada en 1845 entre els documents del fallit Kopitar. Més vesprada va ser conservada pel Liceu de Liubliana i ara per la Biblioteca Nacional i Universitària d'Eslovènia en Liubliana.
La part més extensa es va comprar per a la biblioteca privada de la família Zamoyski en Varsòvia. Esta part del còdex va desaparéixer durant la Segona Guerra Mundial, pero més vesprada va reaparéixer en els Estats Units i va ser tornada per Herbert Moeller a Polònia en 1968, a on ha estat en poder de la Biblioteca Nacional de Polònia en Varsòvia fins al present. La tercera part, que consta de 16 folis, està en mans de la Biblioteca Nacional de Rússia en San Petersburgo.
El còdex va ser publicat per Fran Miklošič (Viena, 1851), Serguéi Severiánov (Supráslskaya rúkopis, Sant Petersburgo, 1904)[2] i Jordan Zaimov i Mario Capaldo (Sofia, 1982-1983). Alfons Margulies va produir un volum significatiu del còdex titulat Der altkirchenslavische Codex Suprasliensis (Heidelberg, 1927).
El full 260 del manuscrit conté la nota g (ospod) i pomilui retъka amin. Alguns experts pensen que retъka representa el nom d'un escriga (d'ahí el nom ocasional Codex de Retko) i que el text va ser copiat de vàries fonts. L'investigació indica que a lo manco una de les fonts pot tindre Glagolitic (per a Homily on the Entombment de Epiphanius). Les vocalisacions de yers, rares voltes epéntesis, canvi de ъ a ь darrere d'endurit č, ž, š i algunes atres traces llingüístiques apunten a la seua procedència llingüística búlgara.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Цейтлин Р. М., Вечерка Р., Благова Э. «Старославянский словарь». М.:Русский язык, 1994, p. 22. ISBN 5-200-01113-2 - Tseitlin, Vecherka, Blágova. Diccionari d'antic eslau eclesiàstic. Moscou: Rússki yazyk, 1994, p. 22
- ↑ Северьянов С. Н. Супрасльская рукопись. СПб., 1904.
Vore també
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Заимов, Й., М. Капалдо, „Супрасълски или Ретков сборник“, том. 1, София, 1982, том. 2, София, 1983.
- Damjanović, Stjepan (2004). Slovo iskona, Zagreb: Matica hrvatska. ISBN 953-150-567-5.
- Schenker, Alexander (1995). The Dawn of Slavic: An Introduction to Slavic Philology, New Haven: Yale University Press. ISBN 0-300-05846-2.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Codex Suprasliensis.- Codex Suprasliensis manuscript - UNESCO - Memory of the World, at the Institute for Literature, Bulgarian Academy of Sciences
- Codex Suprasliensis transliterated in 7-bit ASCII, at the Corpus Cyrillo-Methodianum Helsingiense
- Codex Suprasliensis, at TITUS project
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Codex Suprasliensis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.