El grau de alferes[1] (de l'àrap الفارس a-el-fāris ‘el cavaller’ o ‘el ginet’) és el grau inferior de l'oficialitat militar en vàries forces armades. La seua missió normalment consistix en ser l'auxiliar o subalterno al mando d'unitats de tipo secció, baixe el seu immediat superior el tinent.

En l'àmbit dels països que formen part de l'OTAN, al grau de alferes li correspon el còdic OF-1 (com al grau de tinent) segons la norma STANAG 2116 que estandardisa els graus del personal militar.[2]


Orige del terme

L'alferes del rei va escomençar sent el títul que rebia el braç dret del monarca en els diferents regnes cristians del Nort de la península ibèrica durant l'alta Edat Mija, copiant-la de manera més simple de l'organisació que els regnes musulmans del sur pero reflectint-la. Equivalia en térmens moderns al comandant general dels eixèrcits en absència del rei, o el seu cap d'Estat Major quan el monarca eixercia el mando. Va terminar sent sigles despuix l'última ocupació (no efectiu) de l'oficialitat, que ostentaven temporalment els cadets o alumnes de les acadèmies militars abans d'alcançar l'ocupació efectiva de tinent.

Ningú millor que el Rei Sapient interpreta l'esperit dels alferes en Les Partides:

"...Al alferes pertany guiar les huestes i l'Eixèrcit, quan el Rei no va en ell en persona. Ell és, el que deu dur l'Ensenya Real sempre que el Rei tinguera batalla campal. Antigament, solia ser qui castigava als Grans Senyors, per això du l'espasa davant d'ell, en senyal de que és la Justícia Major de la Cort. Aixina mateix, deu amparar als desvalidos. Convé per lo mateix que siga de noble linaje, lleal al Rei al Regne i de bon enteniment per a jujar els pleits grans que ocorren en l'Eixèrcit. El Alferes deu ser molt esforçat i inteligent en l'art de la guerra, puix ell ha de ser el major caudillo sobre la gent del rei en les batalles..."

Alferes era també l'oficial que portava l'ensenya de la companyia en els Terços, funció realisada en França pels subtenientes. Les Ordenances espanyoles de 1728, en els Borbones en el tro d'Espanya, varen optar per una solució eclèctica: ho varen cridar subteniente en Infanteria i alferes en Cavalleria.


En l'actualitat

Argentina

En la Força Aérea Argentina, alferes és el primer grau d'oficial despuix de graduar-se en l'Escola d'Aviació Militar, i precedix al de tinent. És equivalent al de subteniente per a l'Eixèrcit i al de guardiamarina per a l'Armada Argentina. En la Gendarmería Nacional Argentina, els tres primers graus d'oficial són subalférez, alferes i primer alferes.

Este grau és comú tant a oficials del Cos de Comando com als pertanyents al Cos de Servicis Professionals, que en el primer cas deuen passar satisfactòriament la seua formació militar bàsica i incorporar-se a qualsevol dels tres escalafons (Aire, General i Tècnic), i les seues respectives especialitats. En el cas dels oficials professionals, la pertinença es remet a aquells que al seu ingrés anaren professionals civils graduats en universitats o atres institucions de nivell superior, o personal provinent de font complementària (personal militar subalterno), que satisfaça els requisits i exigències respectives als professionals civils incorporats a la força.


Colòmbia

En l'eixèrcit, l'armada, la força aérea i la policia, el grau de alferes correspon a l'últim any de formació dels oficials en les Escoles de Cadets i el seu ascens es representa en la cerimònia d'entrega del sabre

En la Policia Nacional, el cadet alcança el grau de Alferes transcorreguts 2 anys del seu procés de formació per a alumnes bachilleres i passats 7 mesos per als alumnes professionals, dita distinció posseïx uns símbols i cada u d'ells representa una qualitat del futur oficial de Policia com lo són: el tir, la cucarda, el sabre i les botes altes.[3]


Espanya

L'ocupació de alferes en l'Eixèrcit espanyol actualment és la primera ocupació dels oficials de complement, pot tindre caràcter acadèmic i també com a ocupació en els reservistas voluntaris.

Els alumnes de les Acadèmies militars d'oficials, el pla de les quals d'estudis des de 2009 s'estructura en 5 cursos (6 en el cas de Medicina sense titulació) (en doble titulació militar/civil), a partir del tercer (inclusivament) ostenten la graduació de Alferes, en la denominació de "Alferes Cadet/Alumne". En superar estos estudis i graduar-se, adquirixen l'ocupació de tinent i passen destinats a les diferents unitats.

El nom d'ocupació entra en us a partir de 1867, fins a eixe moment se li cridava subteniente (des de 1702).

El seu divisa és 1 estrela de 6 puntes.

L'ocupació equivalent en l'Armada és l'alferes de fragata.


Reservista voluntari en ocupació de alferes

Artícul principal → Reservista voluntari (Espanya).


En Espanya existix la figura del reservista voluntari. Est, eixercint el seu dret constitucional de defendre Espanya, es vincula temporal i voluntàriament en les Forces Armades per mig d'un compromís de disponibilitat, en l'objecte de reforçar les seues capacitats, quan les circumstàncies ho requerixquen.

Hi ha reservistas voluntaris de la classe de Tropa i Marinería, de Suboficials i d'Oficials. Estos últims, sempre que tinguen titulació universitària mija o superior, despuix de dos periodos de formació (FMB - Formació Militar Bàsica-, i FME - Formació Militar Específica-) adquirixen l'ocupació de alferes.


Alferes provisional

Artícul principal → Alferes provisional.


 
Divisa de alferes provisional.
 
Monument al alferes provisional, en Madrit.

Durant la guerra civil espanyola, el bando sublevat -davant la necessitat de remediar a temps l'escassea de mandos- promociona a est ampre individus capacitats. La seua formació va ser ràpida, trencant momentàneament mòles reglamentaris que no eren adaptables a les necessitats del moment.

Durant la guerra civil espanyola, el terme de "alferes provisional" es va falcar per a aquells oficials que, donades les numeroses baixes que es produïen en el cos d'oficials del bando sublevat a mida que el conflicte es prolongava, s'allistaven voluntàriament en l'eixèrcit i obtenien directament l'ocupació de alferes per tindre una formació mija o superior. Tot això per a suplir a l'oficialitat de carrera.

La Junta de Defensa Nacional, instalada en Burgos, publicava el seu decret número 94 en el més de setembre de 1936, instituint la figura. Es creaven aixina oficials "improvisats" per a suplir l'escassea de mandos intermijos. El terme "provisional" derivava del fet de que el seu compromís d'enganche a l'eixèrcit es llimitava a la duració de la guerra.

Vells convents, antics palaus i varis quarters es varen utilisar com a acadèmia per a les primeres promocions de alféreces provisionals en Burgos, Sevilla, Granada, Fuencaliente, Àvila, Monasteri de Lluc, Pamplona i Donar Riffien (Tetuán, Marroc[4]). Allí, despuix d'un curt periodo de formació (en ocasions quatre semanes, en unes atres s'allargava fins a sèt), els alféreces es convertien en caps de secció i podien ascendir a tinent per actes de combat. En les seues files es contaven numerosos universitaris, mestres de les escoles normals, escoles tècniques o estudiants d'ensenyança mija. cal destacar a la batejada com "Quinta del S.I.O.", integrada pels estudiants voluntaris que estaven afiliats a la Falange i al carlisme.

El distintiu dels alféreces provisionals, al mando dels quals estava el general Orgaz, consistia en una estrela de sis puntes, colocada sobre un rectàngul de pany negre en la guerrera, camisa o caçadora. Este rectàngul va ser cridat pegat o estampilla, i d'ahí ve el nom de "estampillados" en que es coneixia als provisionals tant en la zona sublevada com en la republicana.

Els alféreces provisionals, anara per la seua joventut o pel seu fort ideologisació, es varen distinguir per el seu tire, lo que va produir un altíssim número de baixes entre ells (inclús es falcaven aforisme: "alferes de complement, cadàver al moment", o "alferes provisional, cadàver efectiu"). Tal com proclamava la primera convocatòria que va aparéixer en el Bolletí Oficial, devien servir "en preferència en les que formen part de les columnes en operacions". Dit tire es va traduir en medalles i guardons personals: s'apleguen a contabilisar onze creus laureadas i 236 medalles militars individuals. Sis dels recompensats en esta condecoració la varen conseguir en dos ocasions. La majoria de les ciutats d'Espanya, una volta guanyada la guerra pel bando franquiste, varen dedicar un carrer, en singular, en reconeiximent a tots ells, al alferes provisional.


Chile

 
Alferes de l'Eixèrcit de Chile.

El alferes és també en Chile l'oficial professional de ranc més baix, sense contar el grau de subalférez, que es considera cadet.

Els oficials d'este grau deuen permanéixer en instrucció en les distintes escoles d'armes per a titular-se en la seua respectiva arma com:

En finalisar els estudis de grau, despuix d'aproximadament un any el alferes ascendix al grau de subteniente.


Perú

En la Força Aérea, el grau de alferes és el primer escalafó dels oficials i el que precedix al de tinent. En l'Eixèrcit s'utilisa el grau de Alferes per al primer escalafó; és utilisat pels Oficials de les Armes de Cavalleria i Blindats. El seu equivalent per al restant d'oficials d'atres armes (Artilleria Infanteria, Ingenieria, Comunicacions, Material de Guerra, Inteligència i Intendencia) és el de Subteniente i en la Marina de Guerra del Perú, Alferes de Fragata és utilisat pels oficials de menor graduació.

En este grau és comú que l'oficial permaneixca a lo manco quatre anys abans ascendir al grau de Tinent (en l'Eixèrcit i Força aérea) o de Tinent Segon en la Marina de Guerra. També és utilisat en el ranc de menor antiguetat pels Oficials de la Policia Nacional del Perú.


Atres eixèrcits

En atres eixèrcits del món, l'equivalència del ranc de alferes correspon al grau de "tinent segon" (és el cas d'Estats Units i del Regne Unit, second lieutenant); l'equivalència pot establir-se també en el subteniente (en països com Mèxic o França, que usen este terme; en Espanya el subteniente és un grau de promoció de suboficials, en els EE. UU., els suboficials són 'Tropa distinguida', i a efectes de consideració i interrogatoris a enemics, les forces armades dels Estats Units no s'interessen per els qui tinguen graus inferiors al de capità). En Colòmbia, alferes correspon al grau últim de cadet en l'Escola Militar, és dir, abans de l'ascens a oficial, al grau de subteniente.


Vore també

Referències

  1. ↑
  2. ↑ «NATO standardization agreement». www.militaria.lv (13 de marzo de 1996). Consultat el 23 de diciembre de 2017.
  3. ↑ «Grados y distintivos». Ejército Nacional de Colombia. Consultat el 4 de febrero de 2012.
  4. ↑ Unos de los primeros cuarteles de la Legión extranjera española

Enllaços externs