Alfarería de Quinchamalí

L'alfarería de Quinchamalí és una denominació d'orige per a l'alfarería produïda en les localitats de Quinchamalí i Santa Creu de Cuca, en la Província de Diguillín, Regió de Ñuble, Chile. Les peces de alfarería presenten un color negre característic, producte de la crema i fumat directe sobre la base de combustible de guano o palla, decorat en figures en blanc. Encara que la seua comercialisació va començar a principis de el XX, el seu orige es troba en el Chile prehispánico, a on mapuches i pehuenches de la zona varen començar a crear peces en fins utilitaris.

Alfarería de Quinchamalí

En 2022, la alfarería de Quinchamalí i Santa Creu de Cuca va ser inclosa en la LlistaRepresentativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de l'Unesco que requerix mides urgents de salvaguarda.

Història

L'orige de la alfarería tant en Quinchamalí, Santa Creu de Cuca i en atres localitats de Chile es remonta a antigues tradicions prehispániques relacionades en els pobles originaris que ya es trobaven en el territori, despuix de l'arribada dels europeus, particularment els espanyols, els elements alfareros indígenes llentament varen començar a relacionar-se en els elements europeus, açò va produir un sincretisme cultural que hui en dia és representat per les figures en greda, eixemple d'açò són principalment les escurades utilitàries.

En els seus inicis, la alfarería va ser utilisada com un método de subsistència que permetia obtindre aliments a través del trueque o conchabar. No obstant, durant el XX, despuix de l'arribada del tren, es va conseguir conectar a Quinchamalí en les grans ciutats de Chillán i Concepció, lo que va generar que aumentara la comercialisació de les peces. A partir de la década de 1970, l'intensificació de l'Indústria forestal en Ñuble ha reduït la disponibilitat de l'espai per al desenroll de la alfarería. En l'actualitat, el mig principal és la venda de les peces.

Element

Guitarrera

La alfarería de Quinchamalí es troba dins del patrimoni cultural de Chile, esta pot incloure's dins de la de categoria de patrimoni cultural immaterial per la tècnica en sí i també representa a a el patrimoni cultural material pel resultat de la tècnica, és dir, el producte. La alfarería és un coneiximent heretat de generació en generació i en el cas de Quinchamalí, açò es realisaria principalment per mig de la socialisació femenina de les integrants de les llars que ya posseïxen la tradició. La principal característica d'este procés és que és de caràcter manual, no en série, per lo que cada figura és única i irrepetible. En els seus inicis esta alfarería va ser utilisada com un mig de subsistència que permetia obtindre artículs per mig del trueque d'estos, pero hui en dia ademés d'aportar a la subsistència familiar també és un producte que permet generar ingressos.

Les figures de Quinchamalí poden dividir-se en dos categories, la primera denominada "escurada chica, decorativa o ornamental" en a on trobem les figures chicotetes com el chanchito i la guitarrera, i per un atre costat la "escurada gran, utilitària o de llínea oberta" que corresponen als plats, budineras, gorcs i gerros.

Procés de preparació i fabricació

Dins del procés d'elaboració de l'artesania es distinguixen 16 passos o etapes que no inicien quan s'inicia el procés de creació de la figura com a tal, sino que estos escomencen molt abans, des de la recolecció dels materials, estos són:

1. Preparació dels materials: Una volta recolectades les matèries primeres, és necessari preparar els diferents materials. La greda és el component principal de la mescla i abans de ser utilisada deu secar-se, moldre's i deixar que repose en aigua per, aproximadament, dos dies.
2. Moldre (Procés en el qual es molen la greda, la terra i l'arena).
3. Mescla de materials: En un balde es medixen els percentages exactes de greda, terra groga, arena i aigua necessaris per a obtindre la mescla.
4. Amasar o chafar: Una volta mesclades les matèries primeres, es procedix al chafat i/o amasado del material. Encara que, generalment, la mescla és chafada (acció que es realisa utilisant els talons i les plantes del peu descalce), algunes artesanes amasan la greda, puix el amasado requerix menys força i energia que el chafat del material.
5. Porcionar la greda: Una volta chafada o amasada la mescla és necessari dividir-la en porcions. “Pancitos”, “rajoles” o “quesitos” són separats per les artesanes i artesans, envolts en nailon i almagasenats a l'interior o exterior de les seues vivendes.
6. Construcció de base: En esta etapa es construïx la base de la figura, devem considerar que el procés varia en virtut del tipo de peça que es desige fabricar.
7. Armat de la figura: En un gavinet o cullera de metal s'eliminen totes les irregularitats o protuberàncies de la figura. Posteriorment, en un tros de cuiro denominat “cordobán” es alisan les seues parets externes. Finalment, s'agreguen les terminacions o detalls com a orelles, pates i braços.
8. Raspat: Posteriorment i quan es tracta de peces utilitàries, es procedix al raspat de la figura. En l'ajuda d'una cullera o gavinet de metal es raspa la peça en l'objectiu d'aprimar les seues parets i extraure l'excés de material.
9. Bruñido en aigua: En una pedra porosa empapada en aigua es alisa novament la figura, algunes alfareras, especialisades en la fabricació d'escurada utilitària, realisen este procés, per lo manco, dos voltes.
10. Encolado: El colo roig, extret dels cerros de Santa Creu de Cuca, es diluïx en aigua. Posteriorment i en l'ajuda d'un pany o tela es procedix a empapar la figura en esta pasta acuosa, cobrint-la totalment. Este procés permet realisar un bon poliment posterior.
11. Bruñido en sec: En una pedra suau i seca es polix, novament, la figura.
12. Llustrat: Posteriorment la peça es banya en “oli de pata” o “enjundia de gallina” (actualment, també, s'utilisa oli corrent). Després, en un pany o tela, es llustra la figura fins a obtindre la lluentor desijada.

1. Pintat: Sobre la peça encara sense còure i en l'ajuda de taches o una agulla de victrola adossada a pals prims o llàpissos Bic es dibuixa o pinta la figura.
2. Cremat o cocció: Per a començar el procés de cocció, el guano de bou deu estar preparat i correctament dispost en el lloc de combustió, a voltes, s'utilisa una roda de carreta per a contindre el guano i llimitar l'espai (actualment, s'ocupa llenya d'àlber en tongada o per a complementar al guano de bou). Una volta encesa la foguera, les peces s'ubiquen en un canasto prop del fòc per a absorbir una miqueta de calor abans d'entrar en contacte directe en el combustible. Després, les figures es depositen sobre les brases del guano durant 20 o 30 minuts, aproximadament, fins a conseguir un color roig intens.
3. Teñir: Quan la peça està al roig viu, és retirada del fòc en una forqueta o gancho de metal. Algunes peces finalisen ací el seu procés de cocció, passant directament a l'etapa de pintat, estes figures es caracterisen per ser de color rojós i existir en menor proporció que l'escurada negra. No obstant, la majoria de les figures retirades del fòc, són depositades sobre un llit de guano de cavall (alguns cultores, en l'actualitat, ho reemplacen per aserrín, palla de blat o palla d'arròs) i cobertes en el mateix material. Quan les peces entren en contacte en el guano adquirixen el seu característic color negre, este procés es denomina “crema per reducció” i és realisat per la majoria d'artesans i artesanes de Quinchamalí.
4. Agregar color blanc: Quan la peça es gela s'aplica el colo blanc. Este material, també, extret dels cerros de Santa Creu, es diluïx en aigua i en els dits s'empapen els incisos realisats durant l'etapa de pintat.

Fabricació de l'artesania

Per a la fabricació de les figures és necessària l'obtenció de greda en estat natural, la qual es combina en arena i greda groga. La greda en estat natural se sol obtindre per tres vies: recolecció, trueque o compra. Esta greda es caracterisa per posseir argila i rovina, les quals són naturalment maleables i permeten una fàcil manipulació quan entren en contacte en l'aigua. Respecte a la greda groga, es caracterisa per ser rica en sulfat de ferro, lo que favorix la construcció de peces per la seua alta impermeabilidad. Per la seua banda, l'arena és un compost que també s'obté per mig de recolecció o trueque. Posterior a la fabricació, s'usa un colo blanc per a esgrafiar les peces, el que es recolecta en els cerros o s'obté per mig de trueques.

Atres elements que també són part de l'elaboració de les peces són: guano de vacú, llenya, guano de cavall i enjundia de gallina. En el cas del primer, s'utilisa per a còure l'escurada. El segon s'usa per a la cocció de les figures i també per a la construcció de la base en la que es distribuïx el guano de vacú. Se sol comprar, encara que també se sol recolectar per terrenys aledaño. El tercer es manipula com a base per a l'teñir de les peces. I, el quarto, consistix en un greix que s'utilisa per a llustrar les figures i donar-los lluentor. En ocasions, els cultores poden elegir canviar l'us d'alguns d'estos elements, reemplaçant, per eixemple, ell guano de cavall per aserrín, palla de blat i palla d'arròs.

Valoració i reconeiximents

L'any 2014 les alfareras i alfareros de Quinchamalí i Santa Creu de Cuca varen obtindre el reconeiximent de Tesors Humans Vius per part de l'Estat chilé, reconeiximent que identifica esta pràctica com a part del patrimoni cultural immaterial de Chile. Açò va ajudar a donar major visibilitat a este ofici i un conseqüent reconeiximent internacional. Eixe mateix any, la alfarería de Quinchamalí i Santa Creu de Cuca va obtindre la categoria de Denominació d'Orige per part del Institut Nacional de Propietat Industrial.

Per un atre costat, per la pròpia acció de les alfareras i alfareros i com a part del Procés de Salvaguardia gestionat participativamente per la Subdirecció de Patrimoni Immaterial del Ministeri de les Cultures, les Arts i el Patrimoni va començar un procés de postulació a ser reconegudes com a part de la Llista Representativa de Patrimoni Cultural Immaterial de l'Unesco, no obstant, les necessitats de preservar i visibilizar la pràctica varen sustentar una postulació a la Llista de Patrimoni Cultural Immaterial que requerix mides urgents de Salvaguardia.

Testimonis orals

La majoria de la tradició de la alfarería en Quinchamalí i en Santa Creu de Cuca es traspassa pel procés de socialisació en el qual les dònes alfareras hereten la tècnica a les noves generacions. Eixemple d'açò són molts relats de dònes alfareras que retraten com s'ha iniciant l'activitat com a tal, com s'ha anat desenrollant i transformat la llabor alfarera. “En un principi yo no venia escurada, féyem escurada per a canviar per llegums, aixina es treballava abans. Yo creuava el riu, yo canviava escurada per porotos, per blat, per farina crua. Anava casa per casa oferint (...) aixina era la vida abans, la vida antiga. Ara ya no és aixina, ningú ho fa, yo juntava porotos para tot l'hivern (...) nosatres li cridàvem conchabar i era canviar llegums per escurada. Si yo necessitava blat, anava a un lloc, dia qué necessitava, m'omplien el tiesto, yo duya una bossa i ahí me'ls tría i ells es quedaven en l'escurada”. (Zulema Vielma)

Tema a banda és en relació en la joventut que cada volta més comença a relacionar-se en la llabor alfarera eixemple d'açò és este testimoni. “La meua mare en el temps va escomençar a donar-se conte que ella tenia un dò en les seues mans i va començar a practicar (...) yo soc mala per a fer figuritas i cositas aixina , llavors no tinc molta habilitat en les mans”. (Marta Fonts, 29 anys)

Vore també

• Artesania de Chile
• Alfarería de Pomaire