Alfafara

Ajuntament d'Alfafara

Alfafara és un municipi de la Comunitat Valenciana. Situat en el nort de la província d'Alacant, en la comarca d'El Comtat.

Geografia

Alfafara es troba situada en el nort de la província d'Alacant, pertany a la comarca d'El Comtat, es troba enclavada al peu de la Serra de Mariola, en la valleta d'Agres, entre les Serres d'Agullent i Mariola, en la zona llimítrofe de les províncies d'Alacant i Valéncia.

Localitats llimítrofes

Els seus llímits són al Nort, Agullent i Ontinyent; al Sur i Oest, Bocairent i a l'Est, Agres.

A la població s'accedix per la carretera comarcal A-202, que va de Muro d'Alcoy a Bocairent, que enllaça en la carretera nacional de Villena a L'Alcúdia de Crespins.

El terreny és molt irregular, en zones planes en el centre i molt montanyós en les parts norts de la Serra de Mariola.

La situació de la població, enclavada en la Serra de Mariola, poblada de pinades, bosc mediterràneu i herbes aromàtiques, fa que abunden numerosos parages pintorescs i molt recomanables per a excursions i acampades; entre les que cal destacar la Pinada de la Vila, Bassa Nova, Font del Tarragó, Cova la Font, Font de Carbonell, L'ermita de la Creu, Coves de les Finestres, El Pantanet, l'Assut, Barranc de Falces, ademés de molts brolladors d'aigua a lo llarc i ample de tot el terme, com la Font del Cantal de la Vila, Font del Moro, Malagana, Font del Regall, Bassa Nova, Font del Tarragó, Fontanarets, Barranc de la Mola, Penya la Tosca, Els Pantanos, Font del Vi, Barranquet del Rei, Les Bassetes, Carbonell, Bancal Redó, Font del Sagristà.

Història

Hi ha constància que els primers pobladors eren ibers per les restes trobades en Cabec de Mariola o de la Cova, Cabec de Serrelles, Cabec dels Monserraes, Lloma de Carbonell i la Cova Bolumini. Fon un lloc musulmà com ho demostra el seu nom àrap “alfawara” que significa font o sortidor i que, provablement fa referència a la Penya del Chorro, salt d'aigua que cau en força en époques de pluja.

Posteriorment a la conquiste de Biar per Jaume I d'Aragó, sobre a l'any 1245, este lloc musulmà es concedix en senyoriu a Ximén Pérez d'Oriz l'any 1250, i posteriorment en 1292, fon venuda a Pere de Artés.

En l'any 1370, el rei Pere IV el Cerimoniós, ho incorpora a la vila de Bocairent, de la qual se separa en 1632, per Felip IV, per mig de la concessió del títul d'Universitat d'Alfafara.

Canònicament la parròquia d'Alfafara està lligada a la de Bocairent des de l'any 1437, per decisió de l'arquebisbe Fra Tomás de Vilanova, ratificada despuix per la bula de Sant Piu V, l'any 1566 fins a 1782, concedint-li la potestat de ser parròquia independent.

Fins a l'any 1707 la població quedà incorporada a la Governació de Xàtiva i despuix fins a l'any 1833, a la Governació de Montesa. A partir d'esta data s'incorpora a la província d'Alacant, pertanyent actualment al partit judicial d'Alcoy.

Demografia

Alfafara conta en 408 habitants segons el cens del INE de l'any 2021.

Evolució demogràfica d'Alfafara
	1857	1887	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2006	2018
Població	660	618	562	668	622	595	644	600	484	458	403	374	394	422	407

Economia

Es basa en chicotetes explotacions agrícoles de secà, oliveral, fruiters i cereals. També hi ha chicotetes empreses de fil, envasos de plàstic, indústries casolanes i de servicis.

Monuments i llocs d'interés

Iglésia de la Transfiguració del Senyor

• Iglésia de la Transfiguració del Senyor, de clar estil romànic.

• Restes arqueològiques. Es coneixen restes dels primers temps de l'Edat dels metals en la Cova el Bolumini, a on va haver-hi un soterrament colectiu; de plena edat de bronze són les restes d'un chicotet poblat siti en Monserraes.De la cultura ibèrica són les restes del Cabec de la Cova i de l'important poblat del Cabec de Merita. dels temps de la romanisació són les ceràmiques que es troben en Els Recorrals, i d'época lent-romana, les sepultures excavades en la roca del Més del Pou. Especial menció ha de fer-se dels Coves dels Finestres, Coves artificials obertes en les roques verticals.

Festes

• Festes Patronals. Se celebren els dies 5, 6, 7 i 8 d'agost, en honor als Sants patrons el Salvador, la Divina Aurora i Sant Roc.

Gastronomia

Tenint en conte que el principal producte agrícola de la població és l'oli, els plats típics són els denominats "Mulladors", entre els que cal destacar la "Pericana " i "l´espencat ", a base de tomata, els pimentons, alls, fesols, jolivert, mesclat en tonyina, abadejo o capellans . Ademés estan la "borreta" de creïlles en abadejo i espinacs, "la sanc en ceba", "l'olla de pilotes o fasedures".

D'entre els arrossos, "Arròs al forn", "Calder", "Arròs de dejuni", "Arròs en penques, fesols i naps". En quant als postres destaquen la "Carabassa al forn", "pastiços de moniato", "el codonyat", "bunyols", "la Coca Cristina", "la tortà", "la Fabiola", "els casquinyols", "els sospirs".

Política

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Evaristo Francés Tudela	AP
1983 - 1987	Vicente Terol Cabanes	AP
1987 - 1991	José Sanz Pascual	PSPV - PSOE
1991 - 1995	José Sanz Pascual	PSPV - PSOE
1995 - 1999	José Sanz Pascual	PSPV - PSOE
1999 - 2003	José Sanz Pascual	PSPV - PSOE
2003 - 2007	José Sanz Pascual	PSPV - PSOE
2007 - 2011	José Sanz Pascual	PSPV - PSOE
2011 - 2015	n/d	n/d
2015 - 2019	n/d	n/d
2019 - 2023	n/d	n/d
2023	n/d	n/d

Vore també

• Anex:Municipis de la província d'Alacant

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Alfafara.
• Ajuntament d'Alfafara
• Web sobre Alfafara
• Índex estadístic municipal d'Alfafara. Unitat de Documentació de la Diputació d'Alacant
• Senyes i sifres dels municipis de la província d'Alacant. Unitat de Documentació de la Diputació d'Alacant