L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Alcamo

Alcamo és un comune i localitat italiana de la Província de Trapani, en la regió de Sicília. Té una població de Plantilla:Población comune Italia. Es tracta de la quarta ciutat més gran de la província. Se situa en la frontera en la Província de Palermo, a una distància de 50 km dels municipis de Palermo i Trapani, i al peu del mont Bonifato. Té un àrea de 130,79 km². Despuix de Erice, és el segon municipi en major densitat poblacional de la província de Trapani.[1] Al nort llimita en el mar Tirreno, a l'est en els municipis Balestrate i Partinico, al sur en Camporeale i a l'oest en Calatafimi Segesta i Castellammare del Golfo. El seu fracción més important és Alcamo Marina, que té una distància d'aproximadament 6 km del centre de la ciutat. Junt en atres municipalitat és part de la Associazione Città del Vi, dels moviments Pacto de los Alcaldes, Progetto Città dei Bambini, Rete dei Comuni Solidali[2] i de les estratègies Basura cero i Patto Territoriale Golfo di Castellammare.[1]

Elementos identitarios

Escudo de armas

 
Estuco de l'escut de Alcamo (1750), ubicat prop de Porta Palermo.[3]

L'escut d'armes de Alcamo que s'ha amprat des del regne de Federico II comprén d'un àguila plateada en les seues ales esteses, que du una corona dorada, i que s'empina sobre tres monts, dos d'estos arrematats per dos roures dorats.[4] Un relleu escultòric en pedra de l'escut d'armes està ubicat en una de les parets laterals de l'iglésia Sant Francesco d'Assisi, prop de Porta Palermo.

Toponimia

Hi ha varis desacorts sobre l'etimologia del topònim Alcamo. Una de les hipòtesis relaciona el nom actual a la paraula àrap al-qama, que significa terra lodosa o terra fèrtil.[5] Una atra suposició indica que Alcama es deriva del nom del líder musulmà que provablement va fundar la ciutat en 828 a. C. i el nom del qual era a-el-Qāmūq —àrap القاموق—. No obstant molts s'oponen a esta hipòtesis en l'argument de que Leo Africans va plantejar esta teoria sense consultar cap font o document que demostre la veracitat d'este fet.[6] D'acort a alguns experts en la matèria, el nom Alcamo deriva de la paraula caccamu, una paraula en dialecte local que es referix a una planta coneguda com Citrullus colocynthis.[5]

Geografia

Territorio

Alcamo està ubicada en el mig del golfo de Castellammare, a 258 m sobre el nivell de la mar i al peu del mont Bonifato, un complex calcáreo de 825 m d'altura. A 500 m d'altura —prop de Funtanazza— es troba la reserva natural de mont Bonifato. El territori de Alcamo inclou la fracció de Alcamo Marina, que és freqüentada majorment en el periodo d'estiu com a centre turístic.

Clima

El clima de Alcamo és templat, en un hivern plujós en comparació a l'estiu. La temperatura promig anual és de 16,9 °C, en temperatures més altes en agost (24, °C) i temperatures més baixes en febrer (10.3 °C). El promig de precipitació anual és de 558 mm. En particular, les pluges són més escassa en juliol (4 mm) i més abundants en decembre (83 mm).[7]

   Paràmetros climàtics promig de Alcamo  
Mes Gin. Feb. Mar. Abr. Mai. Jun. Jul. Ago. Set. Oct. Nov. Dec. Anual
Temp. máx. abs. (°C) 22 23 27.4 27 31.4 37.4 39.4 37.2 36.2 32.2 27.5 23.8 39.4
Temp. máx. mija (°C) {{{ene}}} 13.8 15.3 17.2 {{{may}}} 25.9 29.1 29.8 {{{sep}}} 22.7 18.2 {{{dic}}} 20.7
Temp. mín. mija (°C) 9.6 8.7 9.8 11.4 15.2 19 21.9 22.8 20.2 17.7 13.9 10.8 15.1
Temp. mín. abs. (°C) 0 0.1 0 0.1 0.1 7.3 10.9 13.4 10.6 8.4 0.4 0 0
Plujes (mm) 47.3 41.2 38 45.4 18.4 18.7 4.8 40.8 54.4 81.4 70.4 114.1 574.9
Díes de plujes (≥ 1 mm) 1.5 1.5 1.2 1.5 0.6 0.6 0.2 1.3 1.8 2.6 2.3 3.7 18.8
Dies de nevades (≥ 1 cm) 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Font: Meoweather [8]


Història

Prehistoria

A pesar de que existix poca informació, hi ha evidència de que el territori de Alcamo va estar habitat durant el periodo prehistòric. Un dels primers assentaments se situa prop de la contrada[lower-alpha 1] Molinello, a on existixen restants arqueològics que daten del periodo mesolítico, aproximadament en el periodo de 9000-6000 a. C.[10] També hi ha atres jaciments prop del riu Fiume Freddo que pertanyen al neolítico i que varen ser excavats baix la direcció de l'arqueòlec Paolo Orsi (1899) i el marqués Antonio de Gregorio (1917).[11] Un dels descobriments més importants és un astral del neolític que s'exhibix en el Museu Paolo Orsi en Siracusa.[10]

Longuro y Longaricum

Segons el poeta grec Licofrón es coneix que en l'antiguetat va existir un assentament cridat Longuro ubicat en el mont Bonifato.[12] D'acort a una llegenda este assentament va ser fundat per una colónia grega que va escapar de la destrucció de la ciutat de Troya.[13] Durant l'época romana els habitants de Longuro es varen traslladar al peu de la montanya per a poder realisar activitats agrícoles en els terrenys aledaño. La ciutat es va cridar Longaricum; nom que apareix en el text Itinerari vaig donar Antonino Pio (III)[12] i que coincidix en el nom llatí de Longuro.[14] Conforme a suposicions es creu que els dos monts que apareixen en el confalón de Alcamo representen les ciutats de Longaricum i Longuro.

Origen de Alcamo

Alcamo va ser fundat en 828 pel líder musulmà al-Kamuk —possiblement d'a on prové el seu nom—,[15] encara que atres fonts ubiquen el seu orige al voltant de l'any 972. El primer document que menciona l'existència de Alcamo és de 1154, en a on es menciona el seu nom en un passage escrit pel geógrafo bereber Al-Idrisi que va obtindre l'orde del rei normando Roger II de Sicilia de recopilar mapes geogràfics. Des d'una distància superior a una milla àrap, l'autor descriu la posició de Alcamo vista des del castillo de Calatubo —hui en dia encara es pot apreciar des de la ciutat— i la definix com un manzil, que és un llogaret o grup de cases en terra fèrtil i un mercat pròsper.[16] Este poblat va ser cridat Alqamah pels àraps.[17] En un diari d'un peregrí al-Ándalus, Ibn Yubair, es confirma l'orige àrap de la ciutat, de fet durant un viage, de Palermo a Trapani, es va detindre en Alcamo i la va descriure com una beleda —ciutat— en mesquites i un mercat els habitants del qual eren de religió islámica.[16]

Edad Media

 
Fuente árabe.

Durant el Medioevo Alcamo va estar habitada per musulmans, els números dels quals varen declinar despuix de la conquista normanda de Sicília, que va iniciar en 1060. Alcamo es dividia en quatre burcs coneguts com a Sant Vito, Sant Leonardo, Sant Hipólito i Sant Nicolo del Vauso —que posteriorment es varen convertir en burcs feudals—.[18] Despuix de vàries revolucions sarracenas entre 1221 i 1243, provocades pel rei Federico II Hohenstaufen, en l'objectiu de traslladar la població d'orige àrap a una colónia en Lucera, molts musulmans es varen convertir al cristianisme i a la seua volta varis cristians originaris de Bonifato es varen establir en Alcamo.[19] En esta época va nàixer el poeta famós Cielo d'Alcamo.

La ciutat va passar per les mans de diversos senyors fudales, primer els Ventimiglia (d'els qui encara es conserven els restants del castell homònim en el cim del mont Bonifato), despuix els condes de Módica (el castell de la qual permaneix en bones condicions encara que va anar recentment restaurat). Durant el domini dels Ventimiglia, els habitants de la ciutat de Bonifato, posicionada al sur del mont homònim, es varen transferir a Alcamo, la superfície de la qual d'àrea es va estendre a la part noreste, prop del Castell de Alcamo, que estava rodejada per una muralla.[20]

En 1340 Raimondo Peralta va adquirir el feu i la baronia de Alcamo de Pedro II de Sicilia.[17][21] Posteriorment la baronia va passar al seu fill Guglielmo Peralta Sclafani, més conegut com Guglielmone. Anys despuix va pertànyer a la família Ventimiglia —fins a al voltant de 1397—, despuix a Giaimo de Prades (1407), a la família Cabrera, a la família Speciale, al príncip Pietro Balsamo de Roccafiorita (1628) i per últim a José Álvarez de Toledo Osorio (1777).[17]

En el XIV, Alcamo tenia alguns mils d'habitants i centenars d'estos havien inmigrado de diferents parts de Sicília i Itàlia —en particular Pisa, Amalfi, Bolonia, Calàbria, Liguria— i alguns inclús de España. Durant este periodo, Antonello da Messina es va traslladar a Alcamo per tres anys —al voltant de 1438-1441— per a deprendre tècniques de curtido del mestre curtidor Guglielmo Adragna de Alcamo.[20] De fet en aquella época la ciutat va ser un important lloc de desenroll per al comerç i les artesania. En efecte, tenia un intercanvi comercial massiu de blat i vi en les ciutats aledaño i hi havia artesans experts, en especial ferrers, curtidores, panaders i tejedores. En este sigle Alcamo era un important centre d'almagasenament i distribució de blat. En este periodo l'escritor Giacomo Adragna transcribió Commentarii in Persium i Pietro d'Alcamo transcribió algunes de les obres de la biblioteca de Sant Martino.[22]

Época moderna

 
Grabado de Porta Palermo de 1900.

Al voltant de l'any 1500, Alcamo estava baix la jurisdicció del capità de justícia Ferdinando Vega, que va lluitar contra les incursions dels pirates turcs. La ciutat estava rodejada de muralles defensives proveïdes de quatre portes, conegudes com: Porta Palermo —posteriorment coneguda com Porta Saccari—, ubicada al final de l'actual avinguda Rossotti; Porta Corleone, al final de la present avinguda Commendatore Navarra; Porta vaig donar Gesu, ubicada al front de l'iglésia Santa Maria vaig donar Gesù, junt al convent franciscano; i Porta Trapani —posteriorment coneguda com Porta del Collegio—, al principi de l'avinguda Commendatore Navarra.[23] Durant este periodo la ciutat va ser dividida en quatre districtes, cada u associat en el nom de l'iglésia ubicada en eixa zona, els quals varen anar: Sant Giocomo de Spada, Sant Calogero, Sant Francesco d’Assisi —o Terra nuova—[24] i Maggiore Chiesa.[25][26]

La divisió entre estos districtes coincidia en les vies principals de la ciutat, les quals en l'actualitat corresponen al Cors VI Aprile i Via Rossotti i la seua continuació la via Baroni Emanuele vaig donar Sant Giuseppe[25] —cridada incorrectament com Via Barone vaig donar Sant Giuseppe—.[26]

En 1535, coincidint en la visita de l'emperador Carlos V, que retornava de Túnez, l'antiga Porta Trapani va ser tancada i es varen obrir quatre portes, les quals són: la nova Porta Trapani, prop de l'inici de l'actual Cors VI Aprile —cridat antigament Cors Imperiale—, la nova Porta Palermo —inicialment coneguda com Porta Sant Francesco— ubicada en la part final del Cors VI Aprile; la Porta Stella, en el cantó entre Via Stella i Piazza Ciullo —este nom es deriva del nom de l'iglésia Santa María de l'Estrela (en italià Madonna della Stella) que està ubicada prop d'ahí—, i finalment Porta Nuova entre l'actual Discesa al Santuari i Piazza della Libertà.[23]

Durant el XVI va haver un desenroll en l'educació de Alcamo per la construcció de noves escoles i la presència de reconeguts mestres com el poeta i erudit Sebastiano Bagolino (1562-1604).[22][26] A finals del XVI la població va decaure per la pesta i les seues víctimes varen ser enterrades en el cementeri Sant'Ippolito.[27] En 1667 Mariano Ballo va ordenar la construcció d'un teatre, cridat teatre Ferrigno, que va ser demolit i reconstruït en la década dels xixanta. Despuix de la reconstrucció va ser batejat com a cine-teatre Euro i posteriorment teatre Cel d'Alcamo.

En el XVIII varen ocórrer vàries rebelions populars i novament la ciutat va ser afectada per la pesta.[27] No obstant, va haver un desenroll important en el camp de l'art, per la construcció de la Basílica de Santa Maria Assunta, que va ser dissenyada pels arquitectes Angelo Italia i Giuseppe Diamant.[17] Entre 1736 i 1737 el seu interior va ser decorat en 38 fresca del pintor flamenc Guglielmo Borremans.[17] En el mateix periodo es varen renovar les iglésies de Santa Olivia i l'iglésia de Santi Paolo i Bartolomeo (1689)[27] i es va finalisar la construcció de l'iglésia Sant Francesco vaig donar Paola (1699) junt en la monumental iglésia Collegio algunes décades despuix (1767).[28] La població de la ciutat gradualment es va recuperar de la pesta i va incrementar a 13 000 habitants en 1798.[27]

Época contemporánea

 
Monumento a los Caídos de la Primera Guerra Mundial (1915-1918), inaugurado en 1929.

Al principi del XIX, l'estatus feudal de Alcamo va ser abolit (1812)[17] i la ciutat va passar a ser possessió de la realea.[26] Els arquebisbes Stefano Triolo Galfi i Giuseppe Virgilio, de la mateixa manera que el baró Felice Pastore, varen ser representants de Alcamo en el parlament sicilià.[28] En 1820, durant un tumult, varen ocórrer diversos assessinats, saquejos, la lliberació de varis criminals de la presó i un incendi en els archius municipals. Nou anys despuix la població va ser diezmada per còlera.[29] En l'any 1843 va iniciar la construcció de l'ajuntament, en terres de propietat del baró Felice Pastore.

Durant el Resorgiment —Risorgimento— d'Itàlia, els germans Giuseppe i Stefano Triolo —barons de Sant'Anna— junt a Giuseppe Coppola de Monte San Giuliano enlistaron en 1860 a varis ciutadans de Alcamo per a lluitar en el bando de Giuseppe Garibaldi per la Unificación de Italia.[17] Per este succés, Cors Imperiale va canviar el seu nom a Cors VI Aprile, en memòria del dia —6 d'abril— en que els voluntaris varen escomençar a enlistarse en Alcamo.[26][29] Al final del XIX, exactament en 1897, es va inaugurar l'allumenat públic en la ciutat i uns anys despuix Don Giuseppe Rizzo va fundar el banc Cassa Rurale i Artigiana Don Rizzo (1902).[30]

En els primers anys del XX (1901-11) el número d'habitants de Alcama va disminuir abruptament, en part per l'emigració d'aproximadament 36 728 siciliano a atres països, en particular al continent americà,[31] i possiblement perque les estadístiques i censos arreplegats en enguany i els anteriors no eren confiables.[32] Ademés en este periodo alguns cultius es varen vore afectats per una plaga de filoxera i dos institucions bancàries, Cooperativa i Segestana, es varen declarar en bancarrota.[33]

En la Primera Guerra Mundial al voltant de quatrecents ciutadans de Alcamo varen fallir. El periodo despuix del conflicte bèlic es va caracterisar per la pobrea causada per l'inflació monetària i el bandidismo organisat. En 1918 s'estima que varen fallir cinccentes persones per la gripe española. Durant la Segunda Guerra Mundial al voltant de 213 ciutadans varen morir o varen desaparéixer.[29]

En 1930, en el transcurs del periodo fascista, els ciutadans de Alcamo varen solicitar al govern que es designara a la seua ciutat com a capital de la província, pero la seua petició no va ser otorgada.[29] No obstant es varen construir importants infraestructures com: l'estació de tren Alcamo Diramazione, el cine-teatre Marconi, l'aqüeducte entre Alcamo i Castellammare del Golf (1922-1925), el reservorio d'aigua comunal en mont Bonifatto —conegut com bottino—,[34] un dispensari de medicina preventiva i anti-tuberculosis, una estació de policia, l'edifici actual del colege Cel d'Alcamo.[35]

El 19 d'agost de 1937 el líder fasciste Benito Mussolini va visitar Alcamo i va realisar una desfilada a través del Cors VI Aprile rodejat pels seus simpatisants.[36] La seua visita es va deure a l'inauguració de la llínea de tren entre Trapani i Alcamo, que va ser completada eixe mateix any.[37] Unes semanes despuix, Alcamo va rebre la visita del príncip Humberto II de Italia.[36] El 21 de juliol de 1943 les tropes nortamericanes varen ingressar en Alcamo sense cap resistència i varen lliberar la ciutat del fascisme italià.[29]

El 18 de decembre de 1944, per l'inestabilitat econòmica i social, va haver un alçament per part dels ciutadans de Alcamo els qui varen prendre l'ajuntament i varen incendiar els seus archius.[29] Des de 1960 el desenroll urbanístic de Alcamo ha ocorregut en direcció a les faldes del mont Boniffato, açò es deu a la construcció de Viale Europa, una dels carrers més importants de la ciutat. A finals de la década dels huitanta i inici de la década dels noranta va haver un enfrontament de màfies entre el clan Greco —relacionats en la família Rimi— i els membres de la màfia de Corleone liderats per Vicenzo Milazzo en el territori de Alcamo. Salvatore Riina —conegut com Totò— va ordenar a Milazzo eliminar als membres de la màfia antiga —en particular el clan Greco— i posar al mando sol home de la seua confiança. Decenes de persones varen morir en un lapsus de cinc anys i al final va prevaldre la màfia de Corleone.

Entre 2010 i 2013, la ciutat de Alcamo va ser considerada una de les ciutats més virtuoses d'Itàlia pel seu eficaç recogida selectiva de basura.[38]

Demografia

Té una població d'al voltant de 45 546 habitants.[39]

Evolució demogràfica
Any 1861 1871 1881 1901 1911 1921 1931 1936 1951 1961 1971 1981 1991 2001 2011
Població 19 531 20 934 37 497 51 798 32 211 63 765 51 687 38 396 41 815 43 097 41 596 42 339 42 621 43 890 45 314
Fuente ISTAT - Elaboración gráfica por parte de Wikipedia

Notas

  1. ↑ 1,0 1,1 «Statistiche Alcamo» (en italiano). Comuni-Italiani.it (2014). Consultat el 18 de febrero de 2015.
  2. ↑ «Alcamo» (en italiano). Tuttitalia.it (2014). Consultat el 18 de febrero de 2015.
  3. ↑ Carlo Cataldo (1991). «Accanto alle Aquile» (en italiano). Trapani Nostra pág. 20. Consultat el 19 de febrero de 2015.
  4. ↑ Orlandi, Cessara. Delle città d'Itàlia i sue isole adjacenti compendiose notizie (1770), pág. 207.
  5. ↑ 5,0 5,1 Regina, Vincenzo. Profilo storico vaig donar Alcamo i sue opere d'art dalle origini al secolo XV (1972), pág. 16.
  6. ↑ Regina, Vincenzo. Profilo storico vaig donar Alcamo i sue opere d'art dalle origini al secolo XV (1972), pág. 20.
  7. ↑ «Clima: Alcamo» (en italiano). Climate-Data.org (2014). Consultat el 18 de febrero de 2015.
  8. ↑ «Weather history for Alcamo, Sicily, Italy». Meoweather idioma =inglés (2014). Consultat el 18 de febrero de 2015.
  9. ↑ «Contrada» (en italiano). Treccani.it. Consultat el 18 de febrero de 2015.
  10. ↑ 10,0 10,1 Lidia Milazzo (1 de julio de 2014). «Historia Alcami: Reperti archeologici. Piccole tracce della storia di Alcamo» (en italiano). Alqamah. Consultat el 18 de febrero de 2015.
  11. ↑ Gruppo Archeologico Drepanon (2014), págs. 17–18.
  12. ↑ 12,0 12,1 Michele Di Marco (abril de 2013). «Alcamo e le origini da Longuro, Longarico» (en italiano). Eventi Trapani. Archivat des d'el original, el 4 de enero de 2015. Consultat el 18 de febrero de 2015.
  13. ↑ Orlandi, Cessara. Delle città d'Itàlia i sue isole adjacenti compendiose notizie (1770), pág. 204.
  14. ↑ Nuove Effemeridi Siciliane (1876), pág. 169.
  15. ↑ Wheelton Sladen, Douglas Brooke. Sicily, the new winter resort: An Encyclopaedia of Sicily (1908), pág. 110.
  16. ↑ 16,0 16,1 Regina, Vincenzo. Profilo storico vaig donar Alcamo i sue opere d'art dalle origini al secolo XV (1972), pág. 15.
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 17,4 17,5 17,6 «Alcamo». Treccano.it (2014). Consultat el 18 de febrero de 2015.
  18. ↑ AAVV. La Bella Alcamo (1991), pág. 4.
  19. ↑ Orlandi, Cessara. Delle città d'Itàlia i sue isole adjacenti compendiose notizie (1770), págs. 204-205.
  20. ↑ 20,0 20,1 AAVV. La Bella Alcamo (1991), pág. 6
  21. ↑ Sant Martino De Spucches, Francesco; Gregorio, Mario. La storia dei feudi i vaig donar titoli nobiliari della Sicília dalla loro origini ai nostri giorni (2013), pág. 50
  22. ↑ 22,0 22,1 AAVV. La Bella Alcamo (1991), pág. 14.
  23. ↑ 23,0 23,1 AAVV. La Bella Alcamo (1991), pág. 10.
  24. ↑ Lidia Milazzo (13 de enero de 2014). «Historia Alcami: I Palazzi storici» (en italiano). Alqama H. Consultat el 18 de febrero de 2015.
  25. ↑ 25,0 25,1 AAVV. La Bella Alcamo (1991), pág. 12.
  26. ↑ 26,0 26,1 26,2 26,3 26,4 «Storia e tradizioni di Alcamo» (en italiano). Comune di Alcamo (2014). Archivat des d'el original, el 26 de diciembre de 2014. Consultat el 18 de febrero de 2015.
  27. ↑ 27,0 27,1 27,2 27,3 AAVV. La Bella Alcamo (1991), pág. 16.
  28. ↑ 28,0 28,1 AAVV. La Bella Alcamo (1991), pág. 18.
  29. ↑ 29,0 29,1 29,2 29,3 29,4 29,5 AAVV. La Bella Alcamo (1991), pág. 20.
  30. ↑ Chiarelli, Andrea; Cocchiara, Dario. Alcamo nel XX secolo (2005), Volume I: 1900-1943, pág. 47.
  31. ↑ Chiarelli, Andrea; Cocchiara, Dario. Alcamo nel XX secolo (2005), Volume I: 1900-1943, pág. 42.
  32. ↑ Chiarelli, Andrea; Cocchiara, Dario. Alcamo nel XX secolo (2005), Volume I: 1900-1943, pág. 61.
  33. ↑ Chiarelli, Andrea; Cocchiara, Dario. Alcamo nel XX secolo (2005), Volume I: 1900-1943, pág. 43.
  34. ↑ Società Italiana per Condotte d'Acqua (2010). «Condotte 130 anni: Il dopoguerra e le opere del regime» (en italiano) pág. 3. Condotte. Consultat el 19 de febrero de 2015.
  35. ↑ Chiarelli, Andrea; Cocchiara, Dario. Alcamo nel XX secolo (2005), Volume I: 1900-1943, pág. 147.
  36. ↑ 36,0 36,1 Chiarelli, Andrea; Cocchiara, Dario. Alcamo nel XX secolo (2005), Volume I: 1900-1943, pág. 120.
  37. ↑ Chiarelli, Andrea; Cocchiara, Dario. Alcamo nel XX secolo (2005), Volume I: 1900-1943, pág. 143.
  38. ↑ «Raccolta differenziata al 50 per cento, Alcamo nel club dei Comuni virtuosi» (en italiano). Giornale di Sicilia (31 de mayo de 2013). Consultat el 19 de febrero de 2015.
  39. ↑ «Popolazione Alcamo 2001-2013» (en italiano). Tuttitalia.it (diciembre de 2013). Consultat el 18 de febrero de 2015.

Referències

Bibliografía

  • AAVV. , Edizioni Blu Imaging & Adv..
  • Gruppo Archeologico Drepanon. , Il Sole editrice. ISBN 978-88-905457-3-3.
  • , Forgotten Books. PIBN 1300020835.
  • Orlandi, Cessara (1770). Delle città d'Itàlia i sue isole adjacenti compendiose notizie, Perugia: Nella Stamperia Augusta.
  • , Edizioni Accademia di Studi "Cielo d'Alcamo".
  • Wheelton Sladen (1908 ubicació =Londres). Sicily, the new winter resort: An Encyclopaedia of Sicily, Methuen.

Enllaços externs

Commons


Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "lower-alpha", pero no es trobà una etiqueta <references group="lower-alpha"/>

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Alcamo&oldid=1560028»