Alberich
| Alberich | ||||
| ||||
| País : |  Espanya
| |||
| • Com. Autònoma: |  Comunitat Valenciana
| |||
| • Província: | Província de Valéncia | |||
| • Comarca: | Ribera Alta | |||
| • Partit judicial: | Alzira | |||
| Ubicació: | 39°7′1″N 0°3′10″O | |||
| • Altitut: | 28 msnm | |||
| Superfície: | 26,7 km² | |||
| Població: | 10.710 hab. (2022) | |||
| • Densitat: | 393,41 hab./km² | |||
| Gentilici: | Alberiqueny/a | |||
| Predomini llingüístic: | Valencià | |||
| Còdic postal: | 46260 | |||
| Festes majors: | Dumenge de Rams | |||
| Alcalde: | Toño Carratalá Mínguez (Ciutadans per Alberic) | |||
| Pàgina web: | Ajuntament d'Alberich | |||
Alberich (en castellà Alberique), (de l'àrap al-barid la posta) és un municipi de la Comunitat Valenciana, pertanyent a la província de Valéncia en la comarca de la Ribera Alta.
GeografiaEditar
Situat en la comarca de la Ribera Alta, se troba a 8 km d'Alzira i a 40 de la capital Valéncia entre el riu Xúquer i la serra de Tous. La superfície del terme és plana, a excepció d'un chicotet sector l'oest en les estribacions de la serra de Tous. La vila se troba en la planura, entre la banda esquerra del Xúquer i la séquia Real, al peu d'una chicoteta elevació del terreny de 50 m. d'altitut i 40 hectàrees d'extensió, on s'ha format un chicotet bosc mediterràneu.
El clima és clima mediterràneu, en hiverns suaus i estius càlits.
Localitats llimítrofsEditar
Alberich llimita en les següents localitats: Benimuslem, Massalavés, Antella, Gavarda, Vilanova de Castelló i Carcaixent totes elles de la província de Valéncia.
HistòriaEditar
Dels orígens a la ReconquistaEditar
S'ignora el nom que tenien estes terres abans de la Reconquista, lo que sí sabem és que estigueren poblades en l'Edat de Bronze i pels romans.
Despuix de la reconquista (octubre de 1238) Alberich passà a formar part dels territoris de Jaume I d'Aragó, que mantingué la població íntegrament musulmana que havia en aquell moment, otorgant el senyoriu a Lope Ferreinch de Lurcenich. És de supondre que els habitants no experimentaren molts canvis negatius en la seua situació econòmica, degut a que els tributs i carregues impostes pel rei musulmà Zayd Abu Zayd eren tants que era difícil empijorar-los.
El senyoriu passà per diverses mans a través de compres, (incloses les de Jaume II d'Aragó, qui el comprà en caràcter personal) fins aplegar a ser propietat de Jaume de Romaní. Este prengué part molt activa en l'insurrecció contra el rei Pere IV d'Aragó, el qual, despuix reprimir la revolta, el feu decapitar i ajusticià als que prengueren part en la sublevació fent-los beure el líquit resultant de fondre les campanes en les que havien segut convocats. Alberich i tots els seus habitants tornaren a la jurisdicció real.
Casualment, la filla de Jaume de Romaní recuperà el senyoriu despuix de que sa mare el recomprara al rei, encara que ella no podia heretar-lo, per lo que sa mare el vengué i casa a la seua filla en el germà del comprador. Un any despuix, va morir el propietari i tres anys despuix el seu fill en que el senyoriu passà a mans del matrimoni.
Despuix de diverses compres i vendes, recalà en mans de Lluís Cornell, qui mantenia una gran amistat en l'escritor Joanot Martorell. Se conserva la carta que Joanot Martorell firma en Alberich i a on reta a duel a mort a Gonçalbo d'Ixer.
Entre atres, formà part del patrimoni del cardenal Mendoza, que comprà Alberich per intervenció del financer Lluís de Santángel. El Cardenal mantingué durant tota la seua vida que era descendent directe de Rodrigo Díaz de Vivar, El Cid. Al seu fill li possà el nom de Rodrigo Díaz de Vivar i Mendoza i canvià el nom del Castell de Jadraque pel del Cid per a que el seu primogènit poguera tindre el títul de Comte del Cid.
El cardenal fomentà la repoblació en musulmans procedents de Granada, construint més de 100 cases noves en el poble. Als pocs anys, despuix de que Ferrando II d'Aragó llegitimara als seus tres fills, deixà el senyoriu en mans del seu primogènit.
Les GermaniesEditar
Durant la rebelió de les Germanes, Alberich estava en mans del marqués de Zenete i contava en majoria de població musulmana i durant la primera revolta del poble cristià front als senyors feudals, els agermanats vingueren d'Alzira i Xàtiva atacaren Alberich, que fon defés pels vassalls musulmans.
Els agermanats obligaren als musulmans a batejar-se per a aixina incrementar les seues tropes, lo que provocà una insurrecció d'estos per a evitar el batisme. El senyor feudal demanà als musulmans que se batejaren a fi d'evitar represalies i la mesquita fon convertida en iglésia dedicada a Sant Llorenç.
Expulsió dels moriscsEditar
En l'any 1609, fon decretada l'expulsió dels moriscs pel rei Felip III d'Espanya en la clara oposició d'estos. El dia 26 d'octubre d'eixe any, des del port de Dénia foren expulsats 3.406 musulmans d'Alberich en destí a Orà, mentres un important número va permanéixer en el poble defenent les seues pertinències.
El rei concedí noves possessions en Alberich al duc de l'Infantat que possà dures condicions a la població, lo que causà el seu empobriment.
Sigles XVIII, XIX i XXEditar
Se mantingueren diversos pleits judicials contra el duc i finalment, despuix de molts esforços se conseguí la reincorporació a la Corona en l'any 1802, (no sense abonar una important cantitat de diners) confirmada en 1835, despuix del procés començat en l'any 1764.
En l'any 1854, l'ajuntament derribà la casa palau que havia en la plaça, hui ocupada per un jardí, vàries cases i la Casa de la Cultura.
Destaca també els enfrontaments ocorreguts durant les Guerres Carlistes, que junt a les pestes, aconsellaren la construcció d'una muralla.
Finalment, cap destacar que durant la Guerra Civil Espanyola, en Alberich existia una fàbrica d'armes, a on se fea el fusil dit Naranjero.
DemografiaEditar
Alberich conta en 10.710 habitants segons el cens del INE de l'any 2022.
| Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 | 2017 | 2022 | ||||||||
| 9.172 | 9.140 | 9.484 | 9.100 | 9.131 | 9.227 | 9.465 | 9.634 | 10.234 | 10.330 | 10.504 | 10.710 | ||||||||
EconomiaEditar
Actualment, l'activitat econòmica més important és l'agricultura (els tarongers han desplaçat l'arròs), pero l'indústria és cada vegada més important des de que en l'any 1997 s'inaugurà un polígon industrial que està en plena expansió.
MonumentsEditar
- Capella del Calvari.
- Convent de Nostra Senyora dels Àngels, de finals del sigle XVII.
- Ermita de Santa Bàrbara.Edifici de finals del sigle XVIII.
- Iglésia de Sant Llorenç Màrtir. Construïda en l'any 1695 sobre una mesquita, pero no s'acaba fins a l'any 1701. Destaca la Capella de la Comunió d'estil barroc.
- Ajuntament. (1789)
Festes localsEditar
Se celebren festes el Dumenge de Rams, en jornada campestre en la montanyeta; la tradicional fira de Sant Joan a finals de juny; per Sant Llorenç, patró d'Alberich, s'organisa un dia dedicat a la degustació de melons d'Alger.
PolíticaEditar
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Salvador Hurtado | PSPV-PSOE |
| 1983 - 1987 | Vicente Lázaro | PSPV-PSOE |
| 1987 - 1991 | José María Álvarez | CDS |
| 1991 - 1995 | Domingo Morcillo | EUPV |
| 1995 - 1999 | Domingo Morcillo | EUPV |
| 1999 - 2003 | Enrique Carpi Cortés | PPCV |
| 2003 - 2007 | Enrique Carpi Cortés | PPCV |
| 2007 - 2011 | Enrique Carpi Cortés (fins 25/11/2009) Faustino Sala Carceller (des de 27/11/2009) |
PPCV |
| 2011 - 2015 | Faustino Sala Carceller (fins 20/01/2012) Toño Carratalá Mínguez (des de 20/01/2012) |
PPCV |
| 2015 - 2019 | Toño Carratalá Mínguez | Ciutadans per Alberic |
| 2019 - 2023 | Toño Carratalá Mínguez | Ciutadans per Alberic |
| 2023 | Toño Carratalá Mínguez | Ciutadans per Alberic |
Vore tambéEditar
ReferènciesEditar
- Ajuntament d'Alberich
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població d'Alberich
- Instituto Valenciano de Estadística
BibliografiaEditar
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
- Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
Enllaços externsEditar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Alberich.
| Municipis de La Ribera Alta | |
|---|---|
| Alberich • Alcàntera • L'Alcúdia de Carlet • Alfarp • Algemesí • Alginet • Alzira • Antella • Beneixida • Benifayó • Benimodo • Benimuslem • Carcaixent • Càrcer • Carlet • Catadau • Cotes • Énova • Gavarda • Guadassuar • Llombay • Manuel • Massalavés • Montroy • Monserrat • La Pobla Llarga • Rafelguaraf • Real • Sant Joan d'Énova • Sellent • Senyera • Sumacàrcer • Torís • Tous • Vilanova de Castelló | |