Abul-Abbas (Califat abasí; c. 770 - Regne dels francs; 810) va ser un elefant asiàtic, el primer elefant del que se sap que va estar en el nort d'Europa, propietat de l'emperador Carlemany.

Abul-Abbas

Història

El primer elefant del que se sap que va estar en el nort d'Europa va ser Abul-Abbas, un elefant asiàtic que l'emperador Carlemany va rebre com a regal de part del califa de Bagdad Harún al-Rashid en l'any 798.[1] Abul-Abbas era un elefant blanc, un regal impressionant i poc comú.

La travessia de Abul-Abbas des del Califat Abasí —o també denominat Imperi— cap a Europa va escomençar en un viage pel mar Mediterrànea en un barco que va desembarcar en Porte Venere (Itàlia) en octubre de l'any 801. L'elefant i el seu mahout —persona que conduïx l'elefant—, un judeu del Nort d'Àfrica cridat Isaac, varen passar el hivern en Vercelli, i en la primavera varen escomençar la marcha a través dels Alps, fins a aplegar a la residència de l'emperador en Aquisgrà (Alemània), el primer de juliol de 802.[2] En atres fonts, es diu que despuix de conéixer al proboscídeo breument en Itàlia, a este lo varen tornar a embarcar rumbo a Pisa i despuix a Marsella, des d'a on remontaria les valls del Ródano i Saona, va travessar Lorena (llavors Austrasia) fent un alt en Metz. En esta versió, el mahout Isaac és acompanyat d'un sèquit que serà rebut en tots els alts del camí per a admirar a la béstia.[2]

En 804 el rei Godofredo I de Dinamarca va atacar la ciutat de Reric —actualment Lübeck—, un llogaret comercial prop de Dinamarca, i va fer que la gent s'anara al nou llogaret comercial d'Hedeby; la seua meta era assegurar la quota danesa en el comerç dels països del nort. Carlemany va movilisar a les seues tropes contra els danesos i va enviar al seu elefant a unir-se a la batalla.

La residència habitual de Abul-Abbas es va trobar en la casa de bésties del Palau d'Aquisgrà, a on Carlemany va aplegar a tindre animals exòtiques de tot tipo: Lleons, panteres, orsos, mones...[1][3]

En 810, quan tenia quatre décades o una miqueta més, Abul-Abbas va morir de neumonia, provablement despuix de haver nadat en el Rin.[2]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Emilio Burucúa, José (2020). Història natural i mítica dels elefants, Buenos Aires, Argentina: Esperluette. ISBN 978-987-4161-45-1.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Pastoureau, Michel (2019). Animals célebres: Del cavall de Troya a l'ovella Dolly, Càceres, Espanya: Perifèrica. ISBN 978-84-18264-11-5.
  3. ↑ Ramos, Javier (2019). Això no estava en el meu llibre de Història del Circ, Cordoba, Espanya: Almuzara. ISBN 978-84-17797-81-2.