Alcàntera

Alcàntera
95px 160px
País :	Espanya
• Com. Autònoma:	Comunitat Valenciana
• Província:	Província de Valéncia
• Comarca:	Ribera Alta
• Partit judicial:	Alzira
Ubicació:	39°4′19″N 0°19′14″O
• Altitut:	33 msnm
Superfície:	3,3 km²
Població:	1.397 hab.
• Densitat:	423,33 hab./km²
Gentilici:	Alcantarer/a
Predomini llingüístic:	Valencià
Còdic postal:	46293
Festes majors:	1º dumenge de setembre
Alcalde:	Antonio Such Botella (PSPV-PSOE)
Pàgina web:	{{{web}}}

Alcàntera (en castellà Alcántara de Júcar) és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de la Ribera Alta.

Geografia

Alcàntera es troba en la subcomarca de la Vall de Càrcer a la banda dreta del riu Xúquer entre Beneixida i Càrcer. El seu terme és poc extens i pràcticament pla. S'accedix a este poble des de Valéncia, a través de la A-7-E-15. Dista 48 quilómetros de la ciutat de Valéncia

Localitats llimítrofs

El terme municipal llimita: pel nort, en el de Gavarda; per l'est, en el de Beneixida; pel sur, en els de Xàtiva i La Llosa de Ranes; i per l'oest, en el de Càrcer, totes de la província de Valéncia.

Història

D'orige islàmic (de fet el topònim Alcàntera té el seu orige en l'àrap al qántara, que significa el pont, l'aqüeducte i inclús el dic), provablement fon incorporat pel rei Jaume I d'Aragó al recentment creat Regne de Valéncia en l'any 1244, despuix de la conquista de Xàtiva. A pesar d'açò, la població musulmana se mantingué, conservant la seua llengua, la seua religió i els seus costums, fins a la seua expulsió definitiva en l'any 1609. Se'ls coneixerà com mudéixars, i, despuix de la seua conversió forçosa al cristianisme en l'any 1525, com moriscs. Alcàntera va pertànyer tal vegada durant cert temps a la Corona, estant bona part dels sigles XIV i XV en mans de distints llinages (Ripoll, Maça de Liçana, Montagut,...) fins a que a finals del segle XV fon adquirit junt en els veïns llocs de Beneixida i el Ràfol per Joan Despuig. Després de pertànyer algun temps a Alons Sanoguera, a principis del segle XVIII passà a mans dels Sorell, comtes d'Albalat, que ostentaren la titularitat del senyoriu fins a la dissolució del règim senyorial, ya en el segle XIX. En l'any 1611, Cristòfol Despuig, a conseqüència de l'expulsió dels moriscs, hagué d'otorgar carta pobla a favor de nous vassalls. Este document regulava aspectes com la cantitat de terra de que dispondria cada nou poblador, l'obligació dels nous pobladors de residir per adquirir la propietat útil de la terra, els censos en diners i els censos en espècie de casi la totalitat de les collites o la supervisió i control generalisat de nomenament i actuació dels carrecs directius locals.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	José Montaner Sancho	PSPV-PSOE
1983 - 1987	Agustín García Aliaga	PSPV-PSOE
1987 - 1991	José Sanchis Martínez	PSPV-PSOE
1991 - 1995	José Sanchis Martínez	PSPV-PSOE
1995 - 1999	Antonio Such Botella	PSPV-PSOE
1999 - 2003	Antonio Such Botella	PSPV-PSOE
2003 - 2007	Antonio Such Botella	PSPV-PSOE
2007 - 2011	Antonio Such Botella	PSPV-PSOE
2011 - 2015	n/d	n/d
2015 - 2019	n/d	n/d
2019 - 2023	n/d	n/d
2023	n/d	n/d

Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2007
1.531	1.459	1.448	1.492	1.459	1.405	1.373	1.380	1.374	1.397

Economia

Actualment l'agricultura seguix següent l'activitat econòmica més important, encara que seguida de prop peel sector servicis; menor importància té el sector industrial. Durant la segona mitat del segle XIX i, sobre tot, en el segle XX la morera i l'arròs han anat deixant pas, com cultiu predominant, al taronger. Han desaparegut igualment cultius cerealícoles com el blat i la cebada i, pràcticament, atres cultius com el cep, les oliveres, les garroferes i els armelers. També se cultiven hortalices i llegums.

Monuments

• Iglésia Parroquial. En honor a la Puríssima Concepció, construïda en el segle XVII.

Llocs d'interés

• El Pi de Borja. És un parage en una amplia zona forestal, de gran atractiu natural.

Festes locals

• Festes Patronals. Se celebren el primer fi de semana de setembre en honor a la Puríssima Concepció i el Santíssim Crist dels Afligits.

Gastronomia

El plat típic és l'arròs al forn i la paella. Els dolços típics son la Mona de Pasqua, L'arnadí, fogasses i pastissets de moniato.

Enllaços externs

• Institut Valencià d'Estadística
• Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment. [1]

Referències

• Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Alcántara_de_Júcar de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.