Beniparrell

Beniparrell

País :

Espanya

• Com. Autònoma:

Comunitat Valenciana

• Província:

Província de Valéncia

• Comarca:

Horta Sur

• Partit judicial:

Picassent

Ubicació:

39°22′50″N 0°24′41″O

• Altitut:

20 msnm

Superfície:

3,7 km²

Població:

1.896 hab.

• Densitat:

512,43 hab./km²

Gentilici:

Beniparrellà/Beniparrellera

Predomini llingüístic:

Valencià

Còdic postal:

46469

Festes majors:

20 de giner y 6 d'agost

Alcalde:

Vicent Josep Hernandis Costa (GIB)

Pàgina web:

{{{web}}}

Beniparrell es un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca l' Horta Sur.

Geografia

Situat en la zona de transició de l' Horta de Valéncia a la Ribera del Xúquer. La superfície del terme es plana. Drena el terme el barranc de Picassent.

El clima es mediterràneu; se produïxen pluges en la primavera d'hivern i en primavera.

Localitats llimítrofs

El terme municipal de Beniparrell llimita ab les localitats de Albal, Alcàsser y Silla totes elles de la província de Valéncia.

Història

En els seus orígens Beniparrell era una alqueria musulmana, pero una vegada conquistat el Regne de Valéncia, passa a mans de Arnau de Romaní en agraïment per els servicis prestats. Arnau seria senyor del poble fins al 1297 quant se va vendre al convent de Portaceli, per unes 44.000 lliures. Més tart, el 1314 va ser comprat per un ciutadà de Valéncia. Després de alguns canvis de propietari més, finalment torna al llinage dels Romaní.

En els últims anys del segle XIV, se convertí en una propietat de la família Escrivà els quals se convertiren en barons de Beniparrell. En 1600 se veneren uns terrenys als monges carmelites per a que construïren un convent. I va ser al voltant de este on comença a establir-se la població. Durant les desamortisacions del segle XIX el convent passa a mans privades, de nou al baró.

Al voltant de 1850, Beniparrell construïx el seu propi ajuntament encara que després passaria a formar part de Albal durant un temps, fins a que de nou se establí com una ciutat independent per dictamen de la reina regente Maria Cristina (1892). A partir de este moment la historia del poble ha anat lligada a la del país. Per tant, els representants han sigut escollits a dit fins a la aplegada de la democràcia, i ab ella les primeres eleccions municipals ab sufragi universal.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983
1983 - 1987
1987 - 1991
1991 - 1995	Severino Casañ Planells	IU
1995 - 1999	Severino Casañ Planells	IU
1999 - 2003	Severino Casañ Planells	IU
2003 - 2007	Lucinda Daviu Martí	PP en coalició ab IU
2007 - 2011	Vicente José Hernandis Costa	GIB en coalició ab PP
2011 - 2015	n/d	n/d
2015 - 2019	n/d	n/d
2019 - 2023	n/d	n/d
2023	n/d	n/d

Demografia

Conta ab una població de 1.810 habitants en 2006.

Evolució demogràfica
1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2006	2007
503	581	683	748	819	901	1.016	1.044	1.321	1.366	1.611	1.808	1.810	1.896

Economia

Tots els cultius son de regadiu. El taronger es la principal producció. Se cultiva també creïlles, cacau, fesols, hortalices, cereals i frutals. Se rega ab aigües del Xúquer a través de la Sequia Real del Xúquer i també ab aigües del subsol. Hi ha varies granges avícoles.

La industria se troba vinculada a la de la capital de la província (mobles, joguets, paper, etc.); funcionen almagasens per a la manipulació de la taronja.

Monuments

Iglésia Parroquial. Ab pintures del segle XVIII, esta dedicada a Santa Bàrbara.

Festes locals

Festes Majors. Celebren les seues festes a la Verge del Carme el 15 y 16 de juliol.

Santa Bàrbara. Se celebren del 3 al 4 de decembre.

Accessos

Creua el terme la carretera de Valéncia a Gandia.

Enllaços externs

Institut Valencià de Estadística
Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística D'on s'ha extret informació ab el seu consentiment. [1]