Senyera (Ribera Alta)

Revisió de 12:50 6 dec 2024 per Jose2 (Discussió | contribucions)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Senyera

Senyera (en castellà Señera), és un municipi de la Comunitat Valenciana que es troba en la comarca de la Ribera Alta.

GeografiaEditar

Llimita en Manuel, la Pobla Llarga, Sant Joan d'Énova i Vilanova de Castelló (en la mateixa comarca).

Es diu que Senyera es nomena aixina perque en els seus inicis s'ubicà en una sénia, sénia que poc a poc anà desapareixent, en lo que se li quedà el nom de "sénia era", i de "sénia era" es passà a Senyera.

Senyera està situada en el marge dret del riu Albaida (afluent del riu Xúquer), riu del qual procedix l'aigua que és distribuïda a tot el terme municipal per a regar els camps. El seu clima es caracterisa per tindre un clima mediterràneu, és a dir, perque els hiverns frets i els estius calorosos i humits.

S'accedix a esta població des de de Valéncia a través de la A-7, per a enllaçar en la CV-560 i despuix en la CV-564.

HistòriaEditar

Alqueria islàmica que en la conquista de Jaume I passà a dependre del castell de Benimeixís, el qual marquesat fon concedit en 1762 a Maria Ana de Tàrrega-Sanç de la Llosa, i posteriorment passà als Pere i als Iturralde; segons Cavanilles, en 1795 produïa arròs, seda, dacsa, oli i forment; lloc de moriscs (30 cases en 1609), despuix l'expulsió li fon concedida nova carta pobla en l'any 1611, pero en 1646 a soles tenia 18 cases.

AdministracióEditar

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Eliseo Tomás Escuriet PSOE
1983 - 1987 Eliseo Tomás Escuriet PSOE
1987 - 1991 Juan Mario Ferrandis Climent Independent, AESI
1991 - 1995 Miguel Ángel Tomás

Juan Mario Ferrandis Climent

Independent, GIS

PSOE

1995 - 1999 Juan Mario Ferrandis Climent PSOE
1999 - 2003 Juan Mario Ferrandis Climent PSOE
2003 - 2007 Ramiro Climent Espí PSOE-BLOC
2007 - 2011 Ramiro Climent Espí PSOE-BLOC
2011 - 2015 Pilar Alandes Grimaltos PPCV
2015 - 2019 Pau Mascarós Alandes

Francisca Maria Momparler Orta

Compromís

PSPV

2019 - 2023 Francisca Maria Momparler Orta PSPV
2023 Francisca Maria Momparler Orta PSPV

DemografiaEditar

Segons el cens del INE de l'any 2023 conta en una població de 1.122 habitants.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007 2010 2018 2021 2023
831 834 838 885 920 937 952 1.038 1.080 1.141 1.200 1.143 1.132 1.122

EconomiaEditar

La seua economia és bàsicament agrícola. Tota l'àrea conreada es troba en regadiu destinada a tarongers, hortalices i blat de moro. L'exportació de taronges és per tant la seua principal font de subsistència.

La ganaderia te poca importància i es reduïx a l'àmbit familiar.

Hi ha algunes indústries alimentàries, almagasens de fruita i fusteries; encara que, majoritàriament, comercialment i en atres tipos de servicis surt a atres municipis i ciutats com són Vilanova de Castelló, Xàtiva i Alzira, entre atres.

EdificisEditar

 
Iglésia de Santa Ana

Els principal edificis de la població de Senyera són:

  • Ajuntament, de nova creació, és un edifici significatiu en el conjunt del poble.
  • Piscina Municipal.

FestesEditar

El 26 de juliol, en honor de Santa Ana i en el més d'Agost al Crist de la Bona Mort. Ademés, també conta en una atra festa religiosa, les Filles de Maria, que se sol celebrar les primeres semanes d'agost i despuix la semana següent, la de la Verge de l'Assunció.

En Senyera també podem trobar festes de moros i cristians, que es celebren conjuntament en les festes patronals l'última semana d'Agost.

Personages ilustresEditar

Vore tambéEditar

ReferènciesEditar

BibliografiaEditar

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externsEditar

Commons


Municipis de La Ribera Alta
Alberich    Alcàntera    L'Alcúdia de Carlet    Alfarp    Algemesí    Alginet    Alzira    Antella    Beneixida    Benifayó    Benimodo    Benimuslem    Carcaixent    Càrcer    Carlet    Catadau    Cotes    Énova    Gavarda    Guadassuar    Llombay    Manuel    Massalavés    Montroy    Monserrat    La Pobla Llarga    Rafelguaraf    Real    Sant Joan d'Énova    Sellent    Senyera    Sumacàrcer    Torís    Tous   Vilanova de Castelló