La Font de la Figuera

Revisió de 16:11 23 maig 2024 per Lluísm (Discussió | contribucions)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Plaça Major de La Font de la Figuera

La Font de la Figuera (en castellà Fuente la Higuera), és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Situat en el suroest de la província de Valéncia, en la comarca de La Costera.

GeografiaEditar

Situat en la capçalera del vall de Montesa, en el sector oest de la Serra Grossa , en l'extrem suroest de la província de Valéncia, en el llímit en les províncies d'Alacant (en el terme municipal de Villena) i d'Albacete, Castella-La Mancha (en el terme municipal d'Almansa).

El riu Canyoles naix en el terme, creuant-lo d'oest a est. Drenen el territori els barrancs d'El Puig, Rojo, Caicón, Fonsanta i Basal.

Les altures més destacades són el pic del Capurucho, en 901 m., i a proximitat d'esta, la Penya Foradada (978 m). La montanya de l'Alt de la Silla, (1.004 m.), marca el llímit en el terme municipal d'Almansa en el que compartix el port d'Almansa (un dels 17 passos naturals de la Península Ibèrica).

En les zones forestals del Serre i dels Cloches poden observar-se eixemplars de cabra salvage.

La vila es troba edificada sobre uns turions que són contraforts del montanya Capurucho, que s'alça enfront d'ella.

Localitats llimítrofsEditar

El terme municipal de La Font de la Figuera llimita en les localitats següents: Énguera, Fontanars i Moixent de la província de Valéncia, Villena de la província d'Alacant i Almansa de la província d'Albacete, Castella-La Mancha.

ComunicacionsEditar

S'accedix ad esta localitat, des de Valéncia, a través de l'A-7 (fins a Xàtiva) i es contínua per l'A-35 per a enllaçar en la N-344. Des de l'altiplà s'accedix a través del port d'Almansa per l'A-35 per a enllaçar també en la N-344.

Molts camions i d'atres vehículs que fan la ruta Alacant-Valéncia per l'interior aprofiten l'autovia Alacant-Madrit (A-31) fins a l'altura de Capdet de les Fonts; ací agarren la N-344 que transcorre pel núcleu urbà de La Font de la Figuera i finalment prenen l'Autovia Almansa-Xàtiva (A-35) i continuen despuix per l'A-7 fins a Valéncia. Per a evitar estos inconvenients i dotar d'unes millors infraestructures a Espanya, està aprovada pel Govern l'Autovia A-33 que va des de La Font de la Figuera a Blanca en la regió de Múrcia.

També conta en estació de ferrocarril de la llínea de Valéncia-Albacete-Madrit. (RENFE).

HistòriaEditar

Els restants més antics d'ocupació humana en este terme pertanyen al neolític. Són ceràmiques impreses trobades en la Cova Santa del Capurucho i, possiblement, els fulls i gavinets de sílex apareguts en els Perches de Barberá.

La cultura ibèrica està representada per un important poblat que hi ha en la Mola de Torró, en ceràmiques àtiques de verniç negre i ibèriques en decoració geomètrica pintada, semblants a les de la Bastida dels Alcuses.

Hi ha abundants vestigis de la romanisació: monedes en la Cova de la Moneda de la Penya Foradada i una possible vila rústica en Els Campetes ha proporcionat diverses lluernes, ceràmica abundant i pedres de molí.

L'actual població va sorgir en la Carta de Poblament del 1301 en una partida de Moixent on hi havia un brollador que brollava al peu d'una figuera. Gonzalo García i quaranta pobladors més se varen establir allí segregant el lloc de Moixent.

En 1348, se va constituir la baronia del seu nom de la que varen ser titulars els senyors de Moixent. En l'any 1548 va passar, per donació, als Lladró de Vilanova, i més tart als Mendoza, Ducs de l'Infantat, als Zúñiga, Ducs de Béjar, i als comtes d'Albatera. Finalment, en l'any 1737, per una concòrdia, va passar a les mans dels marquesos de Dosaigües.

A principis del sigle XVIII tenia 675 habitants, aumentant la seua població de manera espectacular en el dit sigle: 2.250 habitants en 1794. Fins a l'any 1900, la seua demografia va continuar aumentant; 4.046 en eixe any, descendint despuix fins a arribar als 2.200 en 1994 i els 2.213 del cens del 2006.

AdministracióEditar

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Manuel Palau Soriano PSPV-PSOE
1983 - 1987 Manuel Palau Soriano PSPV-PSOE
1987 - 1991 Manuel Palau Soriano PSPV-PSOE
1991 - 1995 Manuel Palau Soriano Independent
1995 - 1999 María José Penadés PPCV
1999 - 2003 Santiago Micó Rivera UV
2003 - 2007 Santiago Micó Rivera PPCV
2007 - 2011 Santiago Micó Rivera PPCV
2011 - 2015 Vicente Belda Cantavella PSPV-PSOE
2015 - 2019 Vicent Muñoz Jordà Compromís
2019 - 2023 Vicent Muñoz Jordà Compromís
2023 Elio Cabanes Sanchis PPCV

DemografiaEditar

La Font de la Figuera conta en 2.024 habitants (INE 2022).

Evolució de La Font de la Figuera[1]
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 1996 2001 2007 2018 2022
Población 3.641 3.858 4.046 3.958 3.779 3.428 3.189 3.439 2.974 2.571 2.208 2.173 2.129 2.081 2.237 2.038 2.024

EconomiaEditar

La major part dels cultius són de secà, principalment el cep, l'olivera i el cereal. En les hectàrees de regadiu es cultiva: alfals, cereals i hortalices.

Població eminentment agrícola, destaquen el seu vi i l'aigua, que és distribuïx per tot Espanya.

L'agricultura ha estat orientada tradicionalment al cultiu de la vinya (700 ha) i dels cereals (500 ha), encara que en els últims anys han cobrat força els frutals d'os (260 ha), l'armeler (351 ha) i l'olivera (428 ha). Els viticultors estan en la seua majoria associats al Celler Cooperatiu «La Vinya» i des de l'any 1980 conten en una planta embotelladora i marques pròpies que s'expedixen a varis punts d'Espanya i de l'estranger.

El regadiu conta en una chicoteta horta tradicional propenca a les cases del poble que va escomençar a organisar-se en 1776 aprofitant el curt cabal de la font del lloc. Al començament del sigle XX es va perforar la Mina i es va incrementar el cabal i la superfície regada. Ya en les décades de 1950 i 1960 va tindre lloc una atra ampliació de la zona regada en aigua de pous en el pla que s'estén cap a l'est, mentres que cap a l'any 1980 es va posar en marcha el pla de rec de la Foia de Manuel-Bovalar, en tecnologia moderna (rec per aspersió), encara que no va donar els resultats buscats.​

La ganaderia conta en vàries raberes d'oví i caprí, aixina com numeroses granges de porcí i aus.​

L'indústria no ha conseguit arraïlar en gran mida en la població. Al començament del sigle XX funcionaven vàries fàbriques d'aiguardent, alguna de les quals va aplegar a tindre notables dimensions, aixina com mija dotzena de fusteries, dos yesars i una alfarería. En l'actualitat queden algunes serreries i han sorgit unes poques empreses de tipo familiar dedicades a la fabricació de mobles de fusta i de canya i vímen, per influència de Mogente. A elles es poden afegir atres d'índole divers com a bossos de plàstic, alimentació i ceràmica.​

MonumentsEditar

  • Iglésia Parroquial de la Nativitat de la Mare de Deu: del sigle XVI, en un retaule del pintor Joan de Joanes.
  • Ermita de Sant Sebastià' (del sigle XVI), situada junt en el vell camí d'Almansa, pròxima al Portal de Valéncia.
  • Ermita de Santa Bárbara. del sigle XVI, modificada en el sigle XX.
  • Jaciment arqueològic de Santo Domingo.
  • Creu dels caminants, ubicada en el portal de Villena.
  • Llavador municipal. Molt antic, encara en us.
  • Museu Històric-Etnològic

FestesEditar

  • Crist dels Afligits. El 6 d'agost és la festivitat del patró de la localitat.
  • Festes Patronals. Durant la primera semana de setembre es celebren les Festes Patronals, on és fa honor a la patrona, la Mare de Deu del Rosario dels Chiquets.

Vore tambéEditar

ReferènciesEditar

BibliografiaEditar

Enllaços externsEditar

Commons


Municipis de La Costera
L'Alcúdia de Crespins    Barcheta    Canals    Cerdà    Estubeny    La Font de la Figuera    La Granja de la Costera    Génoves    Llanera de Ranes    Lloc Nou d'En Fenollet    Llosa de Ranes    Moixent    Montesa    Novetlè    Roglà i Corberà    Torrella    Vallada    Vallés    Xàtiva