Albalat dels Sorells
Albalat dels Sorells | ||||
| ||||
País : | Espanya | |||
• Com. Autònoma: | Comunitat Valenciana | |||
• Província: | Província de Valéncia | |||
• Comarca: | Horta Nort | |||
• Partit judicial: | Moncada | |||
Ubicació: | 39°32′44″N 0°20′43″O | |||
• Altitut: | 10 msnm | |||
Superfície: | 4,6 km² | |||
Població: | 4.084 hab. (2022) | |||
• Densitat: | 847,83 hab./km² | |||
Gentilici: | Albalatà/ana | |||
Predomini llingüístic: | Valencià | |||
Còdic postal: | 46135 | |||
Festes majors: | 1º dumenge de setembre | |||
Alcalde: | Nicolau Josep Claramunt Ruiz (Compromís) | |||
Pàgina web: | Ajuntament d'Albalat dels Sorells | |||
Albalat dels Sorells (de l'àrap albalat "el camí") és un municipi de la Comunitat Valenciana, pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de l'Horta Nort.
GeografiaEditar
Situat en la planiça de la banda esquerra del riu Túria, al nort de la ciutat de Valéncia. El terreny és pla. La Sequia Real de Moncada travessa el terme de sur a nort. El seu clima és templat.
Es pot accedir a esta localitat a través de la llínea 3 de Metro Valéncia. La carretera de Valéncia a Barcelona creua el terme.
Localitats llimítrofsEditar
El terme municipal d'Albalat dels Sorells llimita en les següents localitats: Museros i Foyos en la província de Valéncia.
HistòriaEditar
Té el seu orige en una alqueria islàmica. Jaume I d'Aragó efectuà diverses donacions en el seu terme, provablement adquirides despuix per un dels beneficiaris, Pere d'Azllor, que figura en 1242 com el senyor de la població. Diferents famílies adquiriren el senyoriu fins a la seua extinció en el sigle XIX. A principis del sigle XIV el posseïa Guillem Colom, ciutadà de Valéncia i jurat de la ciutat. En 1480, la decadència es va vendre el senyoriu per part de Lluís Agulló de Codinats a l'opulent ciutadà de Valéncia, Tomàs Sorell, fill d'un poderós burgués originari de Catalunya establit en la ciutat el sigle anterior. El canvi de domini comportà el de l'apelatiu de la població dita llavors Albalat de Mossén Sorell o dels Sorells i en este llinage, ennoblit en la persona de Bernat Sorell, cavaller, nebot i hereu de Tomás Sorell, se perpetuà el senyoriu en l'Edat Moderna. En 1626 s'elevà el senyoriu a comtat. Des de l'época de la conquista, Albalat depenia en lo eclesiàstic de la parròquia de Foyos, fins la creació de la parròquia independent en 1426.
AdministracióEditar
Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
---|---|---|
1979 - 1983 | Daniel Ruix Garcés | UCD |
1983 - 1987 | Daniel Ruix Garcés | Independent |
1987 - 1991 | Daniel Ruix Garcés | Independent |
1991 - 1995 | Daniel Ruix Garcés | Independent |
1995 - 1999 | Daniel Ruix Garcés | Unió Valenciana |
1999 - 2003 | Vicente Jesús Almenar Climent | PPCV |
2003 - 2007 | Vicente Jesús Almenar Climent | PPCV |
2007 - 2011 | Vicente Jesús Almenar Climent
José Rafael Tamarit (des de maig de 2008) |
PPCV |
2011 - 2015 | José Rafael Tamarit | PPCV |
2015 - 2019 | Nicolau Josep Claramunt Ruiz | Compromís |
2019 - 2023 | Nicolau Josep Claramunt Ruiz | Compromís |
2023 | Nicolau Josep Claramunt Ruiz | Compromís |
DemografiaEditar
Conta en una població de 4.084 habitants en l'any 2022 segons el INE.
Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2005 | 2007 | 2017 | 2022 | |||||
1.198 | 1.500 | 1.634 | 1.693 | 1.835 | 1.851 | 2.447 | 3.063 | 3.608 | 3.515 | 3.479 | 3.486 | 3.708 | 3.900 | 4.084 |
EconomiaEditar
Tradicionalment agrícola, la major part del terme està formada per l'horta regada en les aigües del Túria a través de la Sequia Real de Moncada. En l'actualitat, predomina el cultiu de la taronja coincidint en una apreciable activitat industrial. Devem destacar que gràcies al recolzament dels habitants de la població, se constituí i creixqué la Caixa Albalat, pertanyent al grup de Caixes Rurals que manté la seua independència i presenta uns resultats magnífics.
MonumentsEditar
- Iglésia Parroquial. És del sigle XVIII, d'estil barroc, en una gran cúpula i fontera de pedra; té com titulars als Sants Reixos.
- Palau senyorial. Se conserva este notable eixemplar del gòtic civil, construït per Tomàs Sorell poc despuix de l'any 1480. De planta quadrada, en torres en els ànguls i pati central en galeria i escala descoberta.
Festes localsEditar
- Festes Majors. Se celebren estes festes el primer dumenge de setembre dedicades al Crist de les Animes, a la Verge del Rosari, a la Puríssima Concepció i a Sant Gil Abat; en este motiu te lloc la Baixada de l'image del Crist des de la seua ermita del cementeri a l'iglésia parroquial.
AccessosEditar
S'accedix a esta localitat des de Valéncia, per carretera, agarrant la CV-3003. També conta en estació de ferrocarril (Llínea 3 de Metro) de Metro Valéncia.
Vore tambéEditar
ReferènciesEditar
- Ajuntament d'Albalat dels Sorells
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població d'Albalat dels Sorells
- Instituto Valenciano de Estadística
BibliografiaEditar
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
- Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
Enllaços externsEditar
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Albalat dels Sorells.
Municipis de l'Horta Nort | |
---|---|
Albalat dels Sorells • Alboraya • Albuixech • Alfara del Patriarca • Almàssera • Bonrepòs i Mirambell • Burjassot • Emperador • Foyos • Godella • Massalfassar • Massamagrell • Meliana • Moncada • Museros • Paterna • La Pobla de Farnals • Puçol • El Puig • Rafelbunyol • Rocafort • Tavernes Blanques • Vinalesa |