Costa Rica

Costa Rica és una república d'Amèrica Central, que llimita al nort en Nicaragua, a l'est en el mar Carip, al sur-est en Panamà i al sur i a l'oest en l'oceà Pacífic. La capital és San José, en poc més de 300.000 habitants. Les ciutats que formen part de la famosa "Àrea Metropolitana" són, junt a San José, Heredia, Cartago i Alajuela. Cal resaltar la província de Limón com la de més riquea cultural.

República de Costa Rica

Bandera Escut

Lema: '¡Vivan siempre el trabajo y la paz! himne nacional: Himne nacional de Costa Rica     Capital  • Població  • Coordenades San José 9_56_0_N_84_5_0_W 9°56′0″N 84°5′0″O Idioma oficial Espanyol Forma de govern República presidencialista President Luis Guillermo Solís Rivera Independència  •  • Firma de l'acta  • Primera  constitució del Imperi Espanyol 15 de setembre de 1821 Pacte de Concòrdia Superfície  • Total  • % aigua Fronteres Lloc 129º 51100 km2 0,7 516 km Població  • Total  • Densitat Lloc 123º 4937755 (2014) 93,9 hab/km2 PIB (nominal)  • Total (2013)  • PIB per càpita Lloc 87º US$ 49.600 millons n/d PIB (PPA)  • Total (2012)  • PIB per càpita Lloc 87º US$ 57.955 millons n/d IDH (2013) 0,763 (68º) – Alt Moneda Colón costarricense (₡) ‎Gentilici Fus horari UTC-6 Domini Internet .cr Prefix telefònic +506 Prefix radiofònic TIA-TIZ, TEA-TEZ Còdic ISO 188 / CRI / CR Membre de: ONU, OEA, ODECA, SICA, Aliança del Pacífic, G-77, OEI, Grup de Riu, AEC, CELAC, Parlatino

En una sòlida i longeva democràcia, d'entre les més funcionals del món, Costa Rica és el quinquagèsim país més ric del món segons senyes del Fondo Monetari Internacional i un dels més estables de Amèrica, obtenint resultats generalment favorables en tots els índexs de desenroll i competitivitat. Aünat a açò, posseïx diverses polítiques a la vanguarda per a la protecció de l'ambient i és una nació desmilitariçar per voluntat pròpia des de 1948, mantenint un elevat nivell de prosperitat d'acort al Institut Legatum, i sent considerada la societat més feliç del planeta, durant més d'una década, segons New Economics Foundation.

De forma paralela, el país actualment afronta importants reptes en el seu desenroll relacionats en la seua desgastada infraestructura vial i de transport, les quals presenten una complicada capacitat per a millorar a curt determini; el dèficit fiscal, la sostenibilitat i eficàcia de la seua Estat benefactor, l'estancament en el combat a la pobrea, la tendència a l'alça en les seues taxes de delinqüència, desocupació i desigualtat; aixina com profunts problemes ecològics relacionats en pràctiques agrícoles nocives, mala gestió de residus i contaminació de cossos d'aigua.

Història

Temps prehispànics

Artícul principal → Història prehispànica de Costa Rica.

Vore també: Art precolombí de Costa Rica, Monument Nacional Guayabo, i Esferes de pedra de Costa Rica

L'evidència més antiga d'ocupacions humanes en Costa Rica s'associa a l'arribada de grups de caçadors-recolectors al voltant de 12.200 anys, en la troballa en el cantó de Siquirres de 66 assentaments humans, en a on es varen recuperar elements funeraris, petroglifs, basaments de vivendes, calçades, ferramentes de pedra, cantereria, els quals daten del Paleoíndi i que corresponen a l'ètnia cabécar, constituint-se en el lloc arqueològic més antic de Centroamèrica. De 10000 a 7000 anys a.C. daten antigues evidències arqueològiques (fabricació de ferramentes de pedra) localisades en la Vall de Turrialba, en presència de puntes de llança tipo Clovis (nortamericana) i coa de peix (suramericana). L'agricultura incipient apareix cap a 5000 a.C., principalment donada per tubèrculs i raïls. Per al primer i segon milenis a.C. ya existien comunitats agrícoles sedentaries, menudes i disperses. Cap a 2000-3000 a.C., apareix l'us més antic que es coneix de la ceràmica, en fragments de gorcs, vaixells cilíndriques, platons, tecomates i atres formes de vaixells, decorades en tècniques com a incisos, estampats i modelacions.

Entre 300 a.C. i 500 d.C. hi ha un canvi d'una organisació tribal a una societat cacical, en la construcció de basaments en vores rodades, montículs, forns, pous d'almagasenament, i estatuaria. El dacsa aplega a consolidar-se com el cultiu principal en algunes regions, mentres que en unes atres es dona un sistema mixt, ademés de l'us de recursos costers (peixca) i cacera. En este periodo apareix la producció i us d'artefactes de jade i atres pedres verdes, metats ceremonials, arremates de pedra per a bastons i ceràmiques especials, s'inicia l'us d'objectes de metal (coure i or). Els cridats metats trípodes de panel colgant són una manifestació sobreixent i única de l'art precolombí costarriqueny, decorats en elements animals i humans. La seua manufactura s'inicia en la part tardana d'este periodo (0-500a.C.). Entre 300 i 800 d.C. apareixen els primers cacicats complexos, en presència de llogarets grans i obres d'infraestructura (basaments, calçades i montículs funeraris). Hi ha jerarquisació d'assentaments, en llogarets principals i poblats secundaris, formació de llinages de poder hereditari i especialisació de llabors, en aparició d'un cacic en el llogaret principal i cacics secundaris en llogarets subordinats.

A partir de 800 d.C. i fins a l'arribada dels espanyols en el sigle XVI, es va presentar un increment en el tamany i complexitat del disseny intern dels llogarets, i les diferències regionals es varen accentuar. La presència de numerosos cementeris, simples i complexos, obres d'infraestructura massives, diversitat de bens domèstics, desenroll d'orfebreria, intercanvi regional i conflictes entre cacicats per territoris i recursos són elements característics d'esta época. La jerarquisació social inclou individus principals com el cacic i el chaman, i el poble comú format per artesans i agricultors. El or va substituí al jade com a símbol de ranc, en especial en les regions Central i Diquís. En la regió del Valle del Díquis, es fabriquen les esferes de pedra distintives de la regió, en la delta dels rius Térraba i Sierpe, les quals es postula que varen ser utilisades com a símbol de ranc i marcadors territorials. Atres obres de pedra inclouen figures de bulto de formes humanes i animals, metats en forma de jaguar i estàtues antropomorfes. Les zones sur i atlàntica del país varen tindre influència suramericana, per la presència de grups que parlen llengües chibches. L'actual província de Guanacaste es va convertir en la frontera sur de Mesoamèrica en l'arribada dels choroteguess per al periodo comprés entre els anys 900 al 1000 d.C. Els assentaments humans en la Costa Rica prehispànica varen complir una funció de pont cultural entre el Sur i el Nort del continent, i l'orfebreria i l'artesania policromada en fanc, varen tindre un ampli desenroll i bellíssims resultats.

Exploració i conquista - sigle XVI

Artícul principal → Conquista de Costa Rica.

La conquista de Costa Rica fon un procés llent i dividit en dos etapes, que es va prolongar per casi tres quartos de sigle a causa de diversos factors. En l'image, "El rescat de Dulcehe", de Tomás Povedano.

Cristóbal Colón va aplegar a la costa atlàntica de Costa Rica el 25 de setembre de 1502, en el seu quart viage, visitant la illa Uvita (cridada Quiribrí pels indígenes i batejada L'Horta per Colón), i el poblat de Cariay. Segons els diaris escrits per Colón, en el territori existia molt or, lo que va impulsar als aventurers a mamprendre atres exploracions i va servir de pol d'atracció per als coloniçadors. A les expedicions inicials de Diego de Nicuesa i Alonso de Ojeda sobre el llitoral atlàntic, va seguir la de Vasc Núñez de Balboa, qui va descobrir l'Oceà Pacífic en 1513 després de travessar el istme de Panamà. En 1519, Gaspar d'Espinosa junt a Juan de Castañeda, Alonso Martín de Don Benito i Hernán Ponce de León varen descobrir el golf Dolç i el golf de Nicoya. Gil González Ávila va recórrer el llitoral Pacífic costarriqueny, va arribar a Nicoya i va continuar cap a Nicaragua, a on va ser obsequiat ricament pel cacic Nicarao.

Govern i política

Geografia

Economia

Infraestructura

Demografia

Cultura

Vejau també

• Anex:Classificacions internacionals de Costa Rica
• Anex:Presidents de Costa Rica
• Llengües de Costa Rica
• Lliteratura de Costa Rica
• Força Pública de la República de Costa Rica

Referències

Bibliografia

• [1], EUNED. ISBN 9968-313-50-5.
• , Editorial de la Universidad de Costa Rica. ISBN 9977-67-694-1.
• Carlos Gispert (ed.). , Editorial Océano. ISBN 84-494-1881-X.
• Keller, Marius; Niestroy, Ingeborg; García Schmidt, Armando; Esche, Andreas. , Verlag Bertelsmann Stiftung, Gütersloh. ISBN 978-3-86793-491-6.
• , Editorial Siermann. ISBN 978-9968-553-89-6.
• , Editorial Costa Rica. ISBN 9789977239668.
• , Editorial Universidad de Costa Rica.
• , Editorial de la Universidad de Costa Rica. ISBN 978-9968-46-024-8.
• , Museo Histórico Cultural Juan Santamaría. ISBN 9977-953-13-9.
• , EUNED. ISBN 9968-313-60-2.[2]
• , Editorial Costa Rica. ISBN 9977-23-893-6.
• , Editorial Siermann. ISBN 978-9968-553-91-9.
• , EUNED. ISBN 9968-31-128-6.
• , Editorial Tecnológica de Costa Rica. ISBN 9977-660-506.
• , Universidad Estatal a Distancia. ISBN 9968-31-171-5.
• , Universidad de Sevilla, Publicaciones del Seminario de Antropología Americana. ISBN 978-84-7405-176-6.
• [3], Editorial de la Universidad Nacional. ISBN 9977-65-13-37.

Bibliografia complementària

• Rojas Chaves, Carmen. «La enseñanza de las lenguas indígenas en Costa Rica». Sede Costarricense de la UNESCO. Archivat des d'el original, el 16 de agosto de 2011.
• Fallas Saborío, Carlos E. (2001). «Sistema eléctrico, fuentes energéticas e historia de la electrificación en Costa Rica». Fundación CIENTEC. Consultat el 26 de mayo de 2007.
• «Cultura de Costa Rica». Conoce el Mundo (2006). Consultat el 26 de septiembre de 2009.
• Instituto Nacional de Biodiversidad. (s.f.). Biodiversidad en Costa Rica. Recuperado de https://web.archive.org/web/20090206091602/http://inbio.ac.cr/es/biod/bio_biodiver.htm [Consulta 25 de abril de 2014]
• Pacheco, A. y Raventós H. (2004). Genética de la esquizofrenia: avances en el estudio de genes candidatos. Revista Biología Tropical. 52 (3), 467-473. Recuperado de http://www.scielo.sa.cr/scielo.php?pid=S0034-77442004000300007&script=sci_arttext [Consulta 25 de abril de 2014 ]
• Coalición Costarricense de Iniciativas de Desarrollo. (2013). Biotecnología. Recuperado de http://www.cinde.org/es/sectores-de-inversion/biotecnologia [Consulta 25 de abril de 2014 ]
• Asociación Preservacionista de Flora y Fauna Silvestre. (s.f) Labor de Educación Ambiental APREFLOFLAS. Recuperado de https://web.archive.org/web/20141001033810/http://www.apreflofas.or.cr/spa/educacion_ambiental.html [Consulta 25 de abril de 2014 ]
• Costa Rican Trails. (2008). Noticias de Costa Rica Fundación Neotrópica Educación Ambiental para los NiÑos. Recuperado de http://www.costaricantrails.com/espanol/costa_rica_newsletters/Ene2008/news-article-15 [Consulta 25 de abril de 2014 ]
• Ministerio de Ambiente y Energía. (2014). Leyes. Recuperado de https://web.archive.org/web/20140606222544/http://www.minae.go.cr/index.php/2012-06-08-20-19-22/marco-juridico/14-leyes [Consulta 25 de abril de 2014 ]
• Bustos-Monteiro, D. (2007). Evolución de la bioética en Costa Rica: una historia reciente. Centro Universitario São Camilo. BIOETHIKOS. (2) 1, 39-44. Recuperado de http://www.saocamilo-sp.br/pdf/bioethikos/57/Evolucion_de_la_bioetica_en_Costa_Rica.pdf

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Costa Rica.

Referències

• Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul ca.wikipedia.org/wiki/Costa Rica de la Wikipedia en català, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
• Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Costa Rica de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.