Enric Valor

**Enric Valor**
Naiximent	1911 Castalla, (Alacant)
Mort	2000 Valéncia
Activitat	Escritor
Nacionalitat	Espanya
Periodo	Sigle XX
Gèneros	Novela, narracions i contes
Obres principals	Curs mitjà de gramàtica catalana referida especialment al País Valencià
Influenciat	Catalanisme

Enric Valor Vives (Castalla, Alacant; 1911 - † Valéncia, 2000) fon un escritor i gramàtic valencià en llengua catalana i d'ideologia pancatalanista. Realisà un important treball de recolecció i recuperació de la lexicografia del valencià i fon un dels principals promotors i responsables de la catalanisació de la llengua valenciana, junt a Carles Salvador i Manuel Sanchis Guarner, entre atres.

Biografia

Enric Valor en el mural de la facultat de Filosofia de Valéncia

Enric Valor naixqué en l'any 1911 en el si d'una família acomodada rural de Castalla, poble de la comarca valenciana de la Foya de Castalla (Província d'Alacant). Estudià per a mestre mercantil, i despuix es va dedicar a l'indústria del calçat en Elda i despuix en Mallorca, va impulsar la Secció Jurídica de l'Unió Nacional de Fabricants de Sabates. En l'any 1930, als dèneu anys d'edat i en Alacant, escomença la seua tasca com a periodiste i escritor en la redacció de El Tio Cuc , un periòdic satíric d'ideologia republicana. Inicialment este periòdic s’escrivia en un valencià prou coloquial. Valor inicià en el dit periòdic un curs d'ortografia, seguint la normativa contemporànea al qual, a mida que va ser publicant lliçons, El Tio Cuc va ser adequant-se gradualment.

Quan es proclama la II República Espanyola, i en llínea de l’eufòria republicana, va desenrollar també la seua faceta com a activista polític reivindicant la catalanofonía d'Alacant. De fet, va fundar l'Agrupació Regionalista Alacantina , de caràcter nacionalista, i va difondre un programa radiofònic en que Valor parlava de nacionalisme i de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana. També va colaborar en la prensa nacionalista de la ciutat de Valéncia: La República dels Lletres, El Camí, El Regne de Valéncia. Arriba a la capital de la Comunitat Valenciana poc abans d'iniciar-se la Guerra Civil Espanyola, des d'a on es concentraria a defendre la República espanyola.

Despuix de la guerra, va acabar en presó i va haver de restringir la seua activitat política i es va concentrar en l’obra lliterària. És a principis dels anys 1950 quan va escomençar en l’obra de les "rondalles ", un tipos de contes populars valencians, que culminaria en l’obra Rondalles valencianes (1950-1958). A poc a poc, i a mida que el règim de Franco afluixava la repressió, va tornar a l’obra llingüística i, poc abans dels anys 1960, va tornar a contactar clandestinament en els nacionalistes valencians més rellevants que havien sobrevixcut a la guerra, participant en numeroses tertúlies i posant les bases de la recuperació dels anys posteriors.

A conseqüència d'això, Valor va passar a ser pres polític de la dictadura de 1966 a 1968. Una volta fora de la presó i, en les seues pròpies paraules, «sense haver aprés la lliçó», s'involucrà en la fundació, no sense dificultats, de la primera revista en valencià despuix de la guerra, Els Quaderns Gorg, en el que escrivia artículs de tall nacionalista i, paralelament, artículs de lliçons de gramàtica en diaris d'Alacant i Valéncia. Finalisada la dictadura Enric Valor va poder difondre lliurement les seues idees i obra lliterària i va escomençar a rebre homenages, distincions d'agraïment i premis lliteraris i llingüístics per part de numeroses institucions catalanes i catalanistes. El món cultural catalaniste inclús li va promoure com a candidat al Premi Nobel de Lliteratura poc abans de la seua mort en Valéncia en el 2000.

Obra llingüística

Dins de la seua obra llingüística, escomença pel seu impuls en les normes contemporànees del valencià en el semanari El Tio Cuc d'Alacant. Va ser colaborador en la realisació del Diccionari català-valencià-balear , dirigit per Francesc de Borja Moll, suministrant lèxic del valencià meridional.

En Carles Salvador i Sanchís-Guarner, fon un dels principals promotors de la normalisació, pero també de la catalanisació de la llengua valenciana, difonent la gramàtica catalana de Pompeu Fabra en obres com a Curs de la llengua valenciana (Gorg, 1961), Millorem el llenguatge (1971), i Curs mitjà de gramàtica catalana referida especialment al País Valencià (1973), que es va poder publicar en català l’any 1977 (Tres i Quatre).

En l'any 1983 publicà La flexió verbal (Tres i Quatre), ordenant l’àmplia dialectisació valenciana de la conjugació verbal, es va convertir en el referent principal per a la normativa catalanisada actual dels verps, i s'utilisa com a material bàsic per a l’ensenyança obligatòria dels escolars valencians.

A banda de totes estes obres de llingüística, cal destacar la riquea lexicogràfica de la seua obra lliterària, en particular els seus rondalles, que arrepleguen el vocabulari i les llegendes de moltes comarques valencianes.

Obres

Narracions i contes

L'experiment de Strolowickz (1931).
Narracions de la Foia de Castalla (1953).
L'ambició d'Aleix (1957).
Narracions intranscendents (1982).
Narracions perennes (1988).
L'esclafamuntanyes (1995).
Un fonamentalista del Vinalopó i altres contarelles (1996).

Noveles

Cicle de Cassana

Sense la terra promesa (Valéncia, editorial Prometeo, 1980).
Temps de batuda (Fernando Torres [editor], 1983)
Enllà de l'horitzó (Tàndem Edicions, 1991, en edició conjunta en les atres dos noveles).

Rondalles

Rondalles valencianes (1950-1958).
Rondalles gironines i valencianes (1951).
Meravelles i picardies (1965-1970).

Premis

1980, se crea el "Premi Enric Valor de lliteratura jovenil" en el seu honor.
1983, Premi Sanchis Guarner, de la Diputació Provincial de Valéncia.
1985, Premi de las Lletres Valencianes de l'Ajuntament de Valéncia.
1986, Membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans .
1987, Premi de Honor de las Lletres Catalanes, Òmnium Cultural de Barcelona.
1987, Membre del Consell Assessor de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.
1993, Doctor honoris causa per l'Universitat de Valéncia.
1993, Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
1994, Porrot d'Honor de les Lletres Valencianes de Silla.
1996, Miquelet de Honor de la Societat Coral El Micalet, de Valéncia.
1997, Premi Cavanilles del Instituto Valenciano de Excursionismo y Naturaleza.
1998, Doctor honoris causa per l'Universitat de les Illes Balears.
1999, Doctor honoris causa per l'Universitat Jaume I de Castelló.
1999, Doctor honoris causa per l'Universitat d'Alacant, 1999.
1999, Doctor honoris causa per l'Universitat Politècnica de Valéncia.

Cites

Totes les ideologies fascistes o totalitaries s'alimenten de la creacio de mits. Igual que els alemans consideraven a Hitler el seu guia (führer) infalible o que els russos omplien els carrers en l'image de “papà Stalin”, el catalanisme te en Joan Fuster al seu guia i pare, figura totemica intocable. El mateix esquema se repetix en totes les arees ocupades, completant-se el panteo panca en Sanchis Guarner –l'historiador i llingüiste–, Enric Valor –el gramatic i escritor (arribaren a postular-lo per al premi Nobel)–, i Vicent Andrés Estellés –el poeta–, de manera que resulta difícil pensar en un historiador, gramatic o poeta que no siga u d'estos, eclipsant en la seua artificial lluentor a tots els demes

Ara van a pel cant valencià (Editorial del Rogle, nº 141, juny 2018) editat pel Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana

Enllaços externs

Pàgina dedicada a l'autor en la Associació d'Escriptors en Llengua Catalana AELC. Pàgina en català, castellà i anglés.