Agullent

Agullent és un poble valencià situat als peus de la serra de la que pren lo nom. El terme és ric en parages naturals gràcies, principalment, a la Serra d'Agullent, en eixemples destacats com són la Font Jordana, lo Camí del Calvari, l'Ermiteta Vella de Sant Vicent Ferrer o l'actual Ermita, el Fornet de la Neu, la Font de la Maciana... Des de Valéncia, s'accedix ad esta localitat a través de la A-35 per a enllaçar en la CV-40.

Localitats fitades

Lo terme municipal d'Agullent fita en les següents localitats: Albaida, Ayelo de Malferit, Benissoda, i Ontinyent, totes de la província de Valéncia i Agres i Alfafara de la província d'Alacant.

Història

El municipi conta en recialles del Eneolític (coveta del barranc de la Maciana) i de la civilisació íbera i romana (ceràmica i una moneda de cobre de l'Emperador Domiciano, datada entre el 51 i 96 d.C.). De la dominació musulmana es tenen noticies d'una torre defensiva, una alqueria àrap i una necròpolis d'época tardana. Estes terres foren conquistades en 1244 per Jaume I. L' història d'Agullent apareix vinculada a la Vila Real d'Ontinyent fins a l'any 1585 quan, gràcies a lo real privilegi de desmembració jurídica otorgat per Felip II naix com a poble autòcton i independent.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983
1983 - 1987
1987 - 1991
1991 - 1995
1995 - 1999
1999 - 2003	Enrique Cerdá Bru	PP
2003 - 2007	Enrique Cerdá Bru	PP
2007 - 2011	Jesús Pla Herrero	Bloc
2011 - 2015	n/d	n/d
2015 - 2019	n/d	n/d
2019 - 2023	n/d	n/d
2023	n/d	n/d

Demografia

Evolució demogràfica
1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005
2.084	2.137	2.196	2.205	2.204	2.223	2.289	2.352	1.119

Economia

La seua economia es basa, fonamentalment, en l'industria textil, parafina i gèneros de punt. Els productes típics i tradicionals que se realisen generació darrere generació són: per una banda, l' elaboració dels embotits casers, i per atra, la fabricació de pilotes valencianes.

Monuments

Ermita de Sant Vicent Ferrer. (sigle XVIII). En el seu interior posseïx tres relíquies de lo sigle XV (la Llàntia, el Crist i la Post).

Ajuntament. (antigament era un forn migeval).

Iglésia de Sant Bertomeu (Sigles XV al XVIII) Té una decoració barroca valenciana d'estil churrigueresc, destacant el Retaule de l'Altar Major (sigle XVIII) i el Retaule de les Ànimes (sigle XV) de gran importància històrica.

Convent de Sant Jacint. (del sigle XVI al XVIII) Destaquen sa iglésia, dependències, hort i lo claustre renaixentistes en dos rellonges solars.

Molí Fariner. (sigle XV). Construït damunt de les ruïnes de l'anterior molí de lo sigle XIV.

Festes

Moros i Cristians. Coincidint en el primer fi de semana de pasqua s' inicien estes festes. Durant quatre dies els carrers s'òmplin de comparses i filaes que escenifiquen la lluita entre l'eixercit moro i el cristià, i la conquista de la plaça per les tropes de Jaume I.

Festes del milacre de Sant Vicent Ferrer. Lo dia 3 de setembre es celebra La Nit de les Fogueretes, es tracta d'una romeria nocturna que se realisa des de l'any 1600 i que commemora, segon la tradició, el milacre de la curació de la pesta protagonisada per Sant Vicent Ferrer. El 4 de setembre té lloc la tradicional dansa en la plaça Major. El 5 de setembre es celebra la missa i la processió en honor a lo Santíssim Crist de la Salut.

Gastronomia

Són típics els arrossos en moltes i diverses variants: l'arròs al forn, la paella, l’arròs en bledes o arròs d'hivern, la olla en pilotes; també són típics la pericana (pipes i caraces en Alcoy), les coques de farina en aladrocs, embotits i dolços com rollets d'aiguardent i pastiços de moniato.

Fills ilustres

Ramón Haro Emili Casanova Herrero

Enllaços externs

Artícul en Wikipedia en Espanyol
Institut Valencià d'Estadística
Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística D'a on s'ha tret informació en el seu consentiment. [1]