Pluja àcida
La pluja àcida es forma quan l'humitat en l'aire es combina en els òxits de nitrogen i el diòxit de sofre emesos per fàbriques, centrals elèctriques i vehículs que cremen carbó o productes derivats del petròleu. En interacció en el vapor d'aigua, estos gasos formen àcit sulfúric i àcits nítrics. Finalment, estes substàncies químiques cauen a la terra acompanyant a les precipitacions, constituint la pluja àcida.
Els contaminants atmosfèrics primaris que donen orige a la pluja àcida poden recórrer grans distàncies, sent traslladats pels vents centenars o mils de quilómetros abans de precipitar en forma de rosada, pluja, purneig, graniç, neu, boira o boira terrera. Quan la precipitació es produïx, pot provocar importants deterioraments en l'ambient.
La pluja normalment presenta un pH d'aproximadament 5.65 (llaugerament àcit), degut a la presència del CO2 atmosfèric, que forma àcid carbònic, H2CO3. Es considera pluja àcida si presenta un pH de manco de 5 i pot alcançar el pH del vinagre (pH 3). Estos valors de pH s'alcancen per la presència d'àcits com l'àcit sulfúric, H2SO4, l'àcit nítric, HNO3. Estos àcits es formen a partir del diòxit de sofre, SO2, i el monòxit de nitrogen que es convertixen en àcits.
Els hidrocarburs i el carbó utilisats com a font d'energia, en grans cantitats, poden també produir òxits de sofre i nitrogen i el diòxit de sofre emesos per fàbriques, centrals elèctriques i vehículs que cremen carbó o productes derivats del petròleu.
Formació de la pluja àcidaEditar
- Una gran part del SO2 (diòxit de sofre) emés a l'atmòsfera procedix de l'emissió natural que es produïx per les erupcions volcàniques, que són fenómens irregulars. No obstant, una de les fonts de SO2 és l'indústria metalúrgica. El SO2 pot procedir també d'atres fonts, per eixemple com el sulfur de dimetil, (CH3)2S, i atres derivats, o com sulfur d'hidrogen, H2S. Estos compostos s'oxiden en l'oxigen atmosfèric donant SO2. Finalment el SO2 s'oxida a SO3 (intervenint en la reacció radicals hidroxil i oxigen) i este SO3 pot quedar disolt en les gotes de pluja, és el de les emissions de SO2 en processos d'obtenció d'energia: el carbó, el petròleu i atres combustibles fòssils contenen sofre en unes cantitats variables (generalment més de l'1%), i, degut a la combustió, el sofre s'oxida a diòxit de sofre.
- S + O2 → SO2
- Els processos industrials en els que es genera SO2, per eixemple, són els de l'indústria metalúrgica. En la fase gaseossa el diòxit de sofre s'oxida per reacció en el radical hidroxil per una reacció intermolecular.
- SO2 + OH· → HOSO2· seguida per HOSO2· + O2 → HO2· + SO 3
- En presència de l'aigua atmosfèrica o sobre superfícies húmides, el triòxit de sofre (SO3) es convertix ràpidament en àcid sulfúric (H2SO4).
- SO3(g) + H2O (l) → H2SO4(l)
- El NO es forma per reacció entre l'oxigen i el nitrogen a alta temperatura.
- O2 + N2 → 2NO
Una de les fonts més importants és a partir de les reaccions produïdes en els motors tèrmics dels automòvils i avions, on s'alcancen temperatures molt altes. Este NO s'oxida en l'oxigen atmosfèric,
- O2 + 2NO → 2NO2, i este 2NO2
reacciona en l'aigua donant àcit nítric (HNO3), que es dissol en l'aigua.
- 3NO2 + H2O → 2HNO3 + NO
Efectes de la pluja àcidaEditar
L'acidificació de les aigües de llacs, rius i mars dificulta el desenroll de vida aquàtica en estes aigües, lo que aumenta en gran mida la mortalitat de peixos. Igualment, afecta directament a la vegetació, per tant produïx danys importants en les zones forestals, i termina en els microorganismes fixadors de N.
El terme "pluja àcida" comprén la sedimentació tant húmida com seca de contaminants àcits que poden produir el deteriorament de la superfície dels materials. Estos contaminants que escapen a l'atmòsfera al cremar-se carbó i atres components fòssils reaccionen en l'aigua i els oxidants de l'atmòsfera i es transformen químicament en àcit sulfúric i nítric. Els compostos àcits es precipiten llavors a la terra en forma de pluja, neu o boira, o poden unir-se a partícules seques i caure en forma de sedimentació seca.
La pluja àcida, pel seu caràcter corrosiu, es menja les construccions i les infraestructures. Pot dissoldre, per eixemple, el carbonat de calci, CaCO3, i afectar d'esta forma als monuments i edificacions construïdes en marbre o calcàrea.
Un efect indirecte molt important és que els protons, H+, procedents de la pluja àcida arrosseguen determinats ions del terra. Per eixemple, cations de ferro, calci, alumini, plom o zinc. Com a conseqüència, es produïx un empobriment en nutrients essencials i el denominat estrés en les plantes, que les fa més vulnerables a les plagues.
Els nitrats i sulfats, sumats als cations lixiviats del terra, contribuïxen a l'eutrofisació de rius i llacs, embassaments i regions costeres, fet que deteriora les seues condicions ambientals naturals i afecta negativament al seu aprofitament.
Un estudi realisat en 2005 per Vincent Gauci[1] de Open University , sugerix que cantitats relativament chicotetes de sulfat presents en la pluja àcida tenen una forta influència en la reducció de gas metà produït per metanogens en àrees pantanosses, lo qual podria tidre un impacte, encara que siga lleu, en l'efecte hivernàcul.[2]
SolucionsEditar
Entre les mesures que es poden prendre per a reduir l'emissió dels contaminants precursors d'este problema tenim les següents:
- Reduir el nivell màxim de sofre en diferents combustibles.
- Treballar en conjunt en les fonts fixes de l'indústria per a establir disminucions en l'emissió de SOx i NOx, utilisant tecnologies per a control d'emissió d'estos òxits.
- Impulsar l'us de gas natural en diverses industries.
- Introduir el convertidor catalític de tres vies.
- La conversió a gas en vehículs d'empresses mercantils i del govern.
- Ampliació del sistema de transport elèctric.
- Instalació d'equips de control en distints establiments.
- No agregar massa sustàncies químiques en els cultius.
- Adició d'un compost alcalí en llacs i rius per a neutralisar el pH.
- Control de les condicions de combustió (temperatura, oxigen, etc.).
ReferènciesEditar
- ↑ Dr Vincent Gauci (en anglés), Centre for Earth, Planetary, Space & Astronomical Research, Open University, Reino Unido
- ↑ Gauci, Vincent; Dise, Nancy; Blake, Stephen (2005), Long-term suppression of wetland methane flux following a pulse of simulated acid rain (en ànglés), en Geophysical research letters, Department of Earth Sciences, Open University, Milton Keynes, Reino Unido, vol. 32, L12804, doi:10.1029/2005GL022544
Enllaços externsEditar
- Lluvia Ácida: Veneno Caído del Cielo
- Lluvia Ácida en Buenos Aires Argentina
- Lluvia Ácida. Aspectos ambientales
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Lluvia ácida de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.