Real Senyera
La Real Senyera (del llatí insignia, símbol) és el nom que rep la bandera valenciana; tant la Real Senyera com l'estrelada nacionalista.
La Real Senyera, Senyera Valenciana o Senyera del Regne de Valencia és l'unica senyera llegítima i tradicional del poble valencià. Està descrita en l'artícul 5º de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana i en l'artícul 2º de la llei 8/1984 de la Generalitat Valenciana de 4 de decembre, per la que se regulen els símbols de la Comunitat Valenciana i la seua utilisació (DOGV núm. 211, de 13 de decembre).
Vexilologia
Quatre pals de gules (llínies roges) sobre camp d'or (fondo groc) representant la seua vinculació a l'antiga Corona d'Aragó, i una franja perpendicular en blau (color real) que orla una corona real. Es culmina el màstil en un Rat Penat o vibra en les ales desplegades.
Orige
Els primers testimonis escrits i/o gràfics (texts administratius, portolans de finals del sigle XIV) sobre la senyera valenciana dels que se té noticia, mostren sempre una primitiva senyera bibarrada (én dos barres roges), no quatribarrada; pero sense franja blava.
L'orige de la corona data de 1377, quan el rei Pere IV el Cerimoniós, decidí afegir a la bandera d'Aragó tal privilegi, per a evidenciar el ranc del Regne de Valéncia dins de la Corona d'Aragó. Se creu que les dos barres estaven relacionades en Aragó i els estats pontificis.
La primera representació gràfica que se coneix de la Real Senyera en franja blava, és un portolà de 1410, conservat en la Biblioteca Nacional de França. En ell la Senyera ya porta franja blava, pero encara és bibarrada. Este portolà estigué en la cartoixa de Vall de Crist en Altura, Castelló, fins que fon rapinyat per la desamortisació de Mendizábal i dut a París junt ad atres fondos valencians.
Durant la dictadura de Franco estigué vedada al considerar-la potencialment "reaccionaria", i durant la transició democràtica, el pancatalanisme intentà desacreditar son us, per a impondre en son puesto la quatribarrada, al ser la mateixa bandera que adoptà Catalunya. Per a intentar justificar-se, els pancatalanistes se basaven en una série de suposts sense cap fonament històric, com un supost penó de Jaume I guardat en l'Ajuntament de Valéncia (i curiosament exaltat per la Falange Espanyola i el govern local durant el franquisme, ademés també de la misteriosa paraula "Año" en castellà, en conte d'"Any", en valencià).
Finalment, les reivindicacions de la major part de la societat valenciana donaren resultat i la Real Senyera fon oficialisada en 1982, per mig de l'aprovació de l'Estatut d'autonomia valencià, i ix cada 9 d'Octubre en provessó cívica per Valéncia ciutat.
Curiositats
La Real Senyera posseïx ranc "Real", i se li rendixen honors militars en 21 salves de canonades, com a qualsevol Rei.
Per tal motiu, la Real Senyera tampoc s'inclina mai. Quan es baixada des del balcó de l'Ajuntament de Valéncia cada 9 d'Octubre, baixa en solemnitat, i de manera totalment vertical. Açò és degut a Pere I el Cerimoniós qui, entre atres prerrogatives, otorgà a la Senyera la consideració de Real, és a dir, donà a la bandera valenciana un estatus similar al d'un rei. Per tant, de la mateixa forma que un rei no inclina el cap en saludar a un atre rei, tampoc ho fa la Real Senyera. A pesar d'això, els reis catòlics sí inclinen el cap per a saludar a Deu (per eixemple, en saludar el sagrari), per tant la Real Senyera en cas de trobar-se davant de Deu hauria d'inclinar-se de la mateixa forma que ho faria qualsevol rei catòlic -tal era el cas de Pere I el Cerimoniós o dels reis espanyols actuals hereus de la Corona Aragonesa-.
Ademés, la Real Senyera tenia la seua pròpia guàrdia “personal”, el Centenar de la Ploma, que era una milícia formada per 100 ballesters que la custodiava quan eixia de la ciutat de Valéncia, o quan havia alguna batalla contra atres regnes o regions.
Estes consideracions tan especials, demostren que la Real Senyera no era una simple bandera local, sino que fon la bandera representativa de tot el Regne de Valéncia, puix cap atra bandera valenciana fruïa de protocols com estos.
Versions històriques de la Real Senyera
La Real Senyera ha tengut a lo llarc de la seua llarga història moltes representacions que en chicotetes variacions conformen l'història de la Real Senyera Valenciana a lo llarc dels sigles.
- Per a vore una visió històrica de la Real Senyera consulta l'apartat Documentacio sobre la Real Senyera.
Real Senyera Valenciana històrica colocada en forma vertical d'asta o màstil i arrematada en forma de "cua d'oroneta". Utilisada històricament en provessons religioses (p.eix. Corpus de Valéncia) i actes oficials (p. eix. 9 d'Octubre) per diverses entitats.
Versions de la Real Senyera en el sigle XX
Durant el sigle XX, en el desenroll de les diferents ideologies polítiques, sorgiren tres versions de la Real Senyera valenciana. La primera versió en sorgir, fon la versió simplificada, sense corona, creada pels republicans valencians. De forma paralela, els nacionalistes valencians crearen l'Estrelada valencianista afegint una estrela blanca; i, en 1931, el partit Esquerra Valenciana, afegí una estrela roja.
Estrelada valencianista, bandera reivindicativa de principis del sigle XX.
Senyera Estrelada d'Esquerra Valenciana, durant la IIª República Espanyola.
Documentacio sobre la Real Senyera
- La finalitat d'esta secció es realisar una recopilació exhaustiva sobre imàgens, fotografies, portolans, mapes, cartells i publicacions històriques i actuals sobre la Real Senyera Valenciana.. Pots ajudar-te dels "enllaços externs" que voràs al final de l'artícul per a colaborar i pujar imàgens.
Portolans migevals
Els portolans (Portulano, en castellà), són mapes o cartes nàutiques que varen fer possible l'us de la brúixola. Apareixen en el sigle XIII i continuen elaborant-se en vàries centúries, inclús molt alvançada l'Edat Moderna, encara que són productes típics dels sigles XIV i XV principalment.
(1300-1400)
Detall de l'Atles d'Abraham Cresques (1375). Biblioteca Nacional de Paris. Si be encara no apareix representat el blau, és evident que la Senyera dels valencians no era quatribarrada sino bibarrada, i distinta de les del Regne d'Aragó, el Regne de Mallorca i el Condat de Barcelona.
(1400-1500)
1410. Anònim conservat en la Biblioteca Nacional de Paris. És la primera representació en un mapa de la Real Senyera, bibarrada i en franja blava.
Portolà migeval (1426) de Battista Beccario conservat en la Bavarian State Library de Munich. Este portolà demostra clarament que la Real Senyera no era la bandera local de Valéncia, sino la bandera de tot el Regne de Valéncia, ya que ix junt a les banderes reals de Castella, de Portugal i del regne musulmà de Granada.
1440. Anònim (taller Vallseca). Biblioteca Nacional Central de Florència. La configuració de les banderes i regnes es repetix.
Portolà migeval (1456)de Jacobo Bertràn. Museu Marítim Nacional de Greenwich (Gran Bretanya). La configuració de les banderes i regnes es repetix.
- 3 quart s. XV. Anónim (taller Rosell). Hispanic Society, Nova York.jpg
3 quart s. XV. Anónim (taller Rosell). Hispanic Society de Nova York. La configuració de les banderes i regnes es repetix.
Portolà migeval (1486)d'Arnaldus Domenech. Museu Marítim Nacional de Greenwich (Gran Bretanya). La configuració de les banderes i regnes es repetix.
(1500-1600)
1578. Portolà de Joan Martines. Biblioteca Hungtington. San Marino (California). La Real Senyera ix perpendicular al màstil.
(1600-1700)
1620. Anònim. Museu Marítim Nacional de Londres.
1640. Portolà de Joan Oliva. Museu Marítim Nacional de Greenwich (Gran Bretanya).
Edat mija
Copia de l'original Real Senyera Valenciana, custodiada en l'Ajuntament de Valéncia.
Sigle XVIII
Retaule del presbiteri (s. XVIII). Vista General. Santuari de la Mare de Deu d'Agres.
Sigle XIX
Cartells i publicacions
- Processo Corpus Inicis segle XIX.jpg
Inicis del sigle XIX. Rollo anònim de la Processó del Corpus Christi Ciutat. Archiu Municipal de l'Ajuntament de Valéncia.
Inicis del sigle XX (1900-1930)
Cartells i publicacions
Portada de la guia oficial de l'Exposició Nacional de 1910, (continuació de l'Exposició Regional de 1909), que reproduïx el cartell oficial, obra de l'artiste Vicente Climent.
Fotografies
Baixada de la Real Senyera de l'Ajuntament de Valéncia. Anys 20 (encara no existix l'actual palc d'autoritats).
II República Espanyola (1931-1936)
Cartells i publicacions
Cartell de les Falles d'Alcoy de l'any 1935, en temps de la II República Espanyola, per l'artiste alcoyà V. Abad Rico.
Fotografies
Manifestació pro Estatut d'Autonomia en Alzira, el 27 de novembre de 1932.
Manifestació pro Estatut d'Autonomia en Alzira, en 1934.
- Aplec Valencianiste en 1935.JPG
Aplec valencianiste en la Montanyeta de la Patà. El Puig, 1935.
Guerra Civil Espanyola (1936-1939)
Cartells i publicacions
Cartell de la Guerra Civil del partit Esquerra Valenciana, en la Senyera estrelada valenciana roja ben destacada, obra del pintor valencià Dubon.
Cartell valencià de la Guerra Civil Espanyola. Any 1938. Lema: "Ingresemos todos en el Ejercito Voluntario. Acudid a inscribiros en la Base de Castellón". La Real Senyera Valenciana en primer terme junt a la bandera republicana, la bandera comunista i l'anarquista de la CNT.
Fotografies
Propaganda antifascista en Madrit, 1936. La Real Senyera apareix sobre la bandera rusa.
Franco mostra la Real Senyera com a trofeu de guerra en el "Desfile de la Victoria", en Madrit, el 19 de maig de 1939.
Dictadura (1939-1975)
Cartells i publicacions
Cartell Festes de Petrer de 1954. La Senyera del Regne de Valéncia (en blau) apareix junt a la Senyera del rei (sense blau), i la creu de Sant Jordi, patró de la Corona d'Aragó.
Ilustració de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoy. Any 1954. Autor: Blas Silvestre. La Real Senyera Valenciana resalta junt al guerrer cristià, com a motiu principal. Segurament l'ilustració pertany al programa oficial de festes de l'Associació de Sant Jordi o alguna publicació alcoyana de l'época.
IV Acampada "Reino de Valencia". 28 d'abril-1 maig de 1962. Vall de la Castella, Alzira.
Fotografies
Festes d'Alcoy, 1973. Capità Cristià de la Filà dels Vascs.
Transició Democràtica i Pre-autonomia (1975-1981)
Cartells i publicacions
Cartell valencianiste en la llegenda "9 d'Octubre Dia Nacional Valencià", en temps de la Pre-Autonomia Valenciana.
Eixemplar de la Revista Murta.
Fotografies
Fotografia del 9 d'Octubre de 1977 davant de l'estàtua de Jaume I, en la Plaça Alfons el Magnànim (Parterre) de Valéncia Ciutat.
Finals sigle XX (1982-2000)
Cartells i publicacions
- Pce-senyera.png
Cartell del Partit Comuniste d'Espanya (PCE) de l'any 1982, en la Senyera Valenciana a la vista.
Cartell de Valéncia 2000 i Taula Nova Valenciana, sobre el 9 d'Octubre de 1983.
Fotografies
9 d'Octubre de 1992 pel Carrer la Pau de Valéncia Ciutat. Dirigents i membres d'Esquerra Nacionalista Valenciana (ENV) i a continuació la pancarta de Joventut Valencianista (JV).
Sigle XXI (Any 2001 en avant)
Cartells i publicacions
Pegatina o cartell de Castelló en la Real Senyera Valenciana i la Bandera de Castelló. Any 2000 en avant.
Fotografies
Comparsa Guerreros de les Festes de Moros i Cristians de Capdet (Albacete), en la Real Senyera.
Festes de Moros i Cristians de Capdet, en l'historica bandera de Capdet (Albacete), la Real Senyera Valenciana.
Vore també
- Estrelada valenciana
- 9 d'Octubre
- Himne oficial de la Comunitat Valenciana
- Història de la Comunitat Valenciana
- Te Deum
Bibliografia
- Senyera Valenciana. La bandera de tots, Andreu Tintorer / Felip Bens, Ed. Lo Rat Penat, Valéncia, 2005. ISBN: 84-89069-93-X
- La Real Senyera, Bandera Nacional dels Valencians, Antoni Atienza, Ed. L'Oronella, Valéncia, 2001. ISBN: 84-89737-26-6
- Tratado de la Real Señera. Señeras valencianas y pendones catalanes, Ricart Garcia Moya, Ed. Ajuntament de Valéncia, Valéncia, 1993. ISBN: 84-88639-08-2
- La Senyera dels Valencians, Francisco Molina Pont, Ed. Va Nàixer, Valéncia, 1980. ISBN: 84-300-3712-8
- Bandera del Reino de Valencia, Fermín Juanto Manrique, Ed. Paraval, Valéncia, 1979. ISBN: 84-85673-00-X
- La Senyera Valenciana, Ed. Lo Rat Penat-Marí Montañana, Valéncia, 1977.
- La bandera valenciana regnícola. Full número 2. Grup d'Accio Valencianista (GAV).
- La Senyera Valenciana. Full divulgacio. VV. AA. 3ª Ed. Lo Rat Penat. Valencia, 1977.
Enllaços externs
- Recopilació sobre la Senyera valenciana
- Real Senyera Coronada
- Imàgens sobre la Senyera valenciana
- Artícul de Rafel Medina sobre La Senyera
- La Real Senyera en l'Alcoyà i El Comtat
- La senyera valenciana per Antoni Atienza.
- Breve historia de la Senyera Valenciana per Antoni Atienza - Cardona Vives
- Catàlec de l'exposició Senyera Valenciana. La bandera de tots, publicat per la Diputació de Valéncia.
- Portolans migevals en la Real Senyera
- Senyera valenciana
- ¿Sabías que la Real Señera valenciana no se inclina ante nada ni nadie, solamente ante Dios? - Valencia Bonita