Idioma vasc
L'Eusquera,[1] vasc, éuscar, lingua navarrorum o aquità (estos dos últims térmens antiquats) i euskara en eusquera ademés de varietats dialectals com eskuara o üskara és una llengua aïllada (sense relació en ninguna família de llengües del món) i es considera la única preindoeuropea supervivent en Europa occidental, i per tant, la de arrels més antigues d'esta regió i entre les més longeves de les llengües europees.
| Eusquera Euskara | |
| Pronunciació: | AFI: |
| Atres denominacions: | |
| Parlat en: | Espanya i França |
| Regió: | Euskadi, Navarra i País Vasc Francés |
| Parlants: | 883.146 parl. |
| Rànquing: | No està entre els 100 primers |
| Família: | Llengua aïllada |
| estatus oficial | |
| Llengua oficial de: | Euskadi i Navarra |
| Regulat per: | Euskaltzaindia |
| còdics de la llengua | |
| ISO 639-1 | eu |
| ISO 639-2 | baq (B) eus (T) |
| ISO/FDIS 639-3 | eus |
| SIL | |
| vore també: llengua | |
Introducció
L'eusquera és l'única llengua no indoeuropea de la Península Ibèrica i d'Europa Occidental. Tingué una marcada influència en l'evolució del sistema fonètic del castellà. Després d'un periodo prolongat de decliu, estigué a punt de desaparéixer: sa llenta recuperació no començà fins a finals de la década de 1950 i principis de la de 1960. En l'arribada de la democràcia, la Constitució de 1978 i l'Estatut de Guernica arrepleguen la seua cooficialitat en el País Vasc a on poc a poc a tornat a la vida pública. Aixina mateix en l'artícul 9.2 de la Llei Orgànica de Reintegració i millorament del Règim Foral de Navarra de 10 d'agost de 1982, es va establir l'oficialitat de l'eusquera en la zona vascoparlant de Navarra. La posterior Llei Foral del Vasqüence de 1986 descriu la zonificació llingüística en la Comunitat Foral de Navarra i la reconeix com a llengua pròpia junt en el castellà, aixina com la seua cooficialitat junt en aquell en la zona denominada "vascòfona". En el País vasc Francés, a l'igual que el restant de llengües regionals franceses, l'eusquera no goja de l'estatus de llengua oficial.
Us i distribució
Dins d'Espanya es parla en les tres províncies del País Vasc (Àlava, Viscaya i Guipúscoa) i en la Comunitat Foral de Navarra. Dins de França es parla en una zona integrada dins del departament de Pirineus Atlàntics, en els territoris de Labort, Baixa Navarra i Sola; a estos tres últims comunament se'ls nomena País Vasc francés (Iparralde en eusquera, "Nort").
L'eusquera era parlat per la majoria dels habitants de les zones vascoparlants històriques ans de l'industrialisació. Segons les senyes de 1867 que utilisa el Ladislao de Velasco, el parlaven 170.000 dels 176.000 habitants de Guipúscoa, 149.000 dels 183.000 viscaïns (dels que 6.000 eren estrangers i 28.000 vivien en el distrit de Valmaseda-Encartacions, a on no es parla des de temps remots), 12.000 dels 120.000 alavesos, 60.000 dels 300.000 habitants de la Navarra Espanyola i 80.000 dels 124.000 habitants del País Vasc francés.
Us actual de l'eusquera
Segons senyes de l'estudi realisat en 2006 per l'Eustat en la Comunitat Autònoma del País vasc, el 60% dels habitants entenia i parlava be o en alguna dificultat eusquera. 775.000 persones parlaven i entenien be la llengua mentres que 459.000 l'entenien pero el parlaven en dificultat. Els vascoparlants ascendiren en 118.000 en el periodo de 2001 a 2006. Per províncies, el 53% dels guipuscoans, el 31% dels viscaïns i el 25% dels alavesos és vascoparlant. En 2008 se constatà un aument creixent de la població que estudiava eusquera en Navarra, quedant en un 18% el percentage de persones que tenien coneiximents d’eixa llengua en Navarra, en el 52% en Guipúscoa, en Viscaya 3º% i en Àlava 25%.
Orige
Encara que n’hi ha moltes hipótesis sobre el orige i parentescs de l'eusquera, totes elles carixen de fundaments sòlits. L’única probà és la que heu relaciona en el antic aquità parlat en la regió inmediatament al nort del País Vasc, del qual sols es conserven breus inscripcions fúnebres.
- Històricament, una de les primeres hipótesis mítiques del orige de l'eusquera es el tubalisme. La teoría entronca en la creencia de que totes les llengües procedixen de Babel i sa famosa torre. L'eusquera seria el idioma original, anterior a la confusió de les llengües. Alguns apologistes de l'eusquera en el sigle XVIII i principis del sigle XIX arribaren a dir que una lengua tan perfecta sols podría haver segut inspirà pel mateix ingeni de Deu. Entre aquells autors, destaquen Astarloa i Larramendi. Curisoament, el riu Araxes banya el mont Aralar, a on es trova la major concentració de dòlmens del Pirineu (n’hi han censats més de 400) i sigué el mont Ararat, a on Noé posà la seua arca, que es trova el riu també dit Araxes, lo que ha donaat lloc a no poques interpretacions sobre el orige del idioma.
- Durant la major part del sigle XX, se li considerà emparentat en les llengües íberes prerromanes de la Península Ibèrica, a partir de les teories vasc-iberistes (tesis que defengué Miguel de Unamuno) de les que sols queden inscripcions en bronces i monedes pero els estudis no aportaren gran llum sobre el tema. Encara que no sigué el seu creador, el més conegut defensor d’esta teoría sigué el pare de la llingüística moderna, Wilhelm von Humboldt, que afirmava que el idioma íber era el antecesor de l'eusquera. Hui dia la teoría torna a tindre vigencia, encara que per a alguns investigadors la relació es llimitaria a ser de Sprachbund de les llengües íbera i eusquera, mentres que atres lo que consideren es que abdós llengües pertanyien a un mateix grup llingüístic, pero que el íber no seria el antepassat de l'eusquera.
- En les dècades finals del sigle XX, prengué cos la hipótesis de que l'eusquera era el únic supervivent d’una familia, quisà més extesa, de les llengües d’Europa que sigué granejà en l’arribà dels invasors indoeuropeus a partir del sigle XIII a. C. i del qual el seu orige seria caucàsic. Les semblances –encara limitaes- trobaes entre l'eusquera i la llengua georgiana vindrien a apuntalar eixa teoría. De fet, l'idea arribà inclus a recevir respalt polític en detallscom el germanament entre la capital viscaina, Bilbao i la georgiana, Tiflis (Georgià: zara, gw, ezer; eusquera: zara, gu, eder; valencià: cest, mosatros, hermós.)
- A partir del sigle XX, ha hagut una explosió de possibles origens i relacions llingüístiques. Les que més difusió han tengut hn segut la caucásica i la bereber, encara que alguns llingüistes lo que han relacinat també en les llengües fino-ugries com el finlandes i el hungar. La primer relaciona l'eusquera en les llengües caucasiques i la segon en les llengües berebers. Ninguna ha guanyat l'acceptacio de la comunitat científica. El desig de trovar un parient alluntat al eusquera ha fet inclus que alguns investigaors estrangers hagen realisat investigacions de dubtosa calitat, en tal d’arribar a la conclusio desijà. Certs estudis han arribat inclus a aplicar el método lexic-estadistic buscant semblances entre paraules vasques i berebers, utilsiant per a allo neologismes i prestams del llati; pese a existir alguna similitut en certs vocables, la sintaxis i la gramàtica no tenen paregut algu.
- Existix diversitat de teories que emparenten l'eusquera en atres moltes llengües europees i la trobà de toponomia vasca en diverses zones europees inclus provocà la hipótesis de que la seua extensio fora a nivel europeu. El rus Karl Bouda emparentà l'eusquera en diversos idiomes parlats en Sibèria (chuche) i el argenti Gandía reflexà que “El poble vasc es el pobles mes vell d’Europa. Sa llengua es la que es parlava des de el Càucaso al Atlàntic i des de el nort d’Àfrica al nort d’Europa en els periodos paleolitic i neolitic. Els aris o indoeuropeus, els etruscs, es ibers i atres pobles de l’antiguetat son posteriors als vascs.”
- Els estudis efectuats per Theo Vennemann (catedratic de Llingüistica Teorica de la Universitt Ludwig-Maximilian de Múnich) en torn al orige dels toponims europeus apunten que a la llengua vasca actual està relacionà en la dels habitants prehistorics d’Europa, ans de l’arribà dels pobles indoeuropeus. Estos estudis venen a respaldar la tesis que ya a principis del sigle XIX exposava Juan Antonio Moguel en referencia a una llengua comu o families de llengúes en un tronc comu, eren les que se parlaven en tota la Península Iberica i en part d’Europa i que estaven emparentaes en l'eusquera. Pero els estudis de Venneman han segut molt criticats pels vascolecs i no son aceptats per molts dels especialistes en llingüistica.
Unificació de l'eusquera
L'eusquera unificat o eusquera batua (de l'eusquera ‘’batua’’ unificat) va ser creat a partir de l'any 1968, impulsat per la necessitat de proporcionar als parlants una norma unificada per al registre cult, donada l'inviabilitat de publicar en cada u dels dialectes. Encara que s’havia estat discutint sobre la normalisació casi des dels inicis de la lliteratura vasca, va ser en la década de 1950 quan se vullgué abordar la qüestió definitivament, per considerar-ho necessari si se volia garantisar la supervivència de l'idioma. Una corrent propongué utilisar com a base el “laborta classic” d'Axular com a model en la mateixa funció que tingué el toscà en l'unificació de la llengua italiana i en les décades de 1950 i 1960, Federico Krutwig va ser el principal defensor d’eixe model i va ser seguit per persones com ara Gabriel Aresti i Luis Villasante. Encara que en els seus inicis guanyà recolzaments, finalment la proposta fon rebujada per la majoria dels escritors i estudiosos, per trobar-se massa alluntada de la base sociològica de la llengua.
En el Congrés d'Arantzazu, celebrat en 1968 i convocat per la Real Acadèmia de la Llengua Vasca (‘’Euskaltzaindia), s’establiren les llínees maestres de lo que despuix seria l'eusquera batua, que actualment és la versió normalisada de l'idioma, el més empleat en l'ensenyança, l’administració pública, els mijos de comunicació i en la major part de la producció escrita en eixa llengua. Alguns crítics sostenen que el batua és una llengua artificial, com l'esperanto, i que la seua existència i impuls institucional seria letal per a lo que ells denominen l'eusquera autèntic, ya que la seua extensió eliminaria els diversos dialectes, que són l'evolució de l'antiga llengua. No obstant, la majoria sosté que el batua no és més que la varietat destinada a ser utilisada en els àmbits més formals (com ara l’educació, la televisió pública, els bolletins oficials…) i ve a complementar el restant dels dialectes, no a substituir-los. Com l'eusquera està recuperant espais en el País Vasc, a través del sistema educatiu i l'ensenyança per a adults, molts chiquets l'han deprés com a llengua pròpia.
Dialectes
L'eusquera és una llengua prou dialectalisà arribant al punt de que certs llingüistes la consideren un grup de diferents llengües. Actualment el idioma està unificat pel eusquera batua.
Els seus dialectes son:
Vore també
Idiomes d'Espanya · 
|
|---|
| Aragonés · Aranés · Asturià · Balear · Català · Càntabre · Castellà · Extremeny · Gallec · Lleonés · Valencià · Vasc |
Llengües de França 
|
|---|
| Francés · Occità · Vasc · Bretó · Franco-Provençal · Català · Alemà · Neerlandés |
- ↑ També escrit euskera