Fenomen natural
El concepte de fenomen natural es referix a un canvi que es produïx en la naturalea. A voltes es formen danys que succeïxen quan s'ha realisat una ocupació inadequada del territori. Són processos permanents de moviments i de transformacions que sofrix la naturalea. Estos poden influir en la vida humana (epidèmies, condicions climàtiques, desastres naturals, etc).
En el llenguage informal, fenomen natural apareix casi com a sinònim d'acontenyiment inusual, sorprenent o baix la desastrosa perspectiva humana. No obstant, la formació d'una gota de pluja és un fenomen natural de la mateixa manera que un huracà. Esta expressió també es referix, en general, als perillosos fenomens naturals també cridats "desastres naturals". La pluja, per eixemple, no és en sí un "desastre", pero pot ser aixina depenent de la perspectiva humana, si certes condicions es reunixen. La mala planificació urbana, en la construcció d'estructures en llocs vulnerables a inundacions o atres persones pot causar efectes desastrosos per al mig ambient i els sers humans.
Cal senyalar que les accions dels humans (un automòvil en moviment, per eixemple) sempre estan subjectes a lleis naturals, no obstant, no es consideren en este sentit, els fenomens naturals, ya que depenen de la voluntat dels humans. No és provocat per l'home sino que per la naturalea.
Eixemples de Fenomens Naturals
Arc de San Martí
Ocorre quan els rajos de llum solar són polarisats per les gotes d'aigua suspeses en la atmòsfera. És comú que aparega despuix d'una pluja.
Arc de San Martí de fòc
És el resultat de la polarisació dels rajos de llum provinents del Sol en l'aigua de núvols que es troben a grans altures. Es presenta com un arc de San Martí distorsionat llaugerament que dona l'apariència de llames de colors.
Arc de San Martí de núvols
També cridat Arc de San Martí circunhorizontal. Es dona quan els rajos solars creen un arc de San Martí en els núvols, açò solament ocorre quan el Sol es troba a uns 58° sobre l'horisó, sent que es pot observar ocasionalment des d'alguna montanya. S'observa com un *arcoíris format pels propis núvols, que aparenten ser de colors.
Arc de San Martí llunar
Es formen per mig de la polarisació de la llum provinent del reflex de llum solar per part de la Lluna, es donen generalment en nits de lluna plena en les que la humitat (núvols), ho permeten, o en les rodalies d'afluents d'aigua com les cascades, que permeten que les vàries molècules d'aigua que es troben suspeses refracten la llum.
Aurora polar
Es tracta de lluminiscències que es presenten en el cel nocturn, són la manifestació visible de les emanacions solars (ejeccions de massa solar), que s'enfronten en la magnetòsfera que produïx el camp magnètic terrestre. Són més visibles en els pols i rodalies, encara que ocasionalment es poden observar en atres llatitudes (en especial quan hi ha tormentes solars). En el nort del planeta se'ls denomina com a aurores boreals i en el sur com a aurores australs.
Explosions de lava acompanyades de rajos
Es presenten com a part del fenomen del vulcanisme. Es produïxen perque l'activitat volcànica desprén una enorme càrrega elèctrica estàtica, la qual es “llibera” en forma de centelleigs/centellejos (rajos), que acompanyen a les #emanació de magma incandescent.
Gelades
Les gelades consistixen en el descens de les temperatures ambientals, a nivells inferiors als zero graus aplegant a la congelació de l'aigua, lo que fa que el vapor de l'aire es congele, depositant-se en forma de gel que cobrix zones extenses. És un fenomen que sol congelar el sol i per això a la vegetació, per lo que sol afectar les collites, aixina com la flora i la fauna.
Pluja
La pluja consistix en la caiguda d'aigua dels núvols, despuix de l'acumulació d'esta en les mateixes per la condensació del vapor d'aigua existent en l'atmòsfera. Esta cau en forma de gotes d'aigua (en major freqüència en zones “humides” tropicals, subtropicales i templades, encara que pugues també estar acompanyada de graniç
Turbonada, graniçada o pedegrada
Es tracta d'una forma de precipitació de l'aigua (en este cas en forma sòlida), que consistix en la caiguda de grums o boles de gel de distints tamanys (en ocasions poden aplegar a varis centímetros de diàmetro), i que solen caure durant les tormentes quan la temperatura del núvol és inferior als 0° graus centígrats, precipitant-se estos corpúsculs de gèl a gran velocitat i força.
Marees
Es tracta del fenomen que es dona en les costes com a resultat de l'influència que eixercix la força gravitatòria del sol i de la lluna sobre les mars, oceans i cossos d'aigua, produint que l'aigua s'eleve sobre el seu nivell “normal”.
Tormentes o tempestats de neu
És un fenomen natural pertanyent als fenomens atmosfèrics, és produït quan la temperatura atmosfèrica regnant a l'altura en la que es troben els núvols és inferior als 0° centígrats, produint que les gotes d'aigua de que estan formades els núvols es condensen congelant-se i formant cristals de gèl, els quals es precipiten al sol en forma de neu (bolves de neu). Este fenomen sol donar-se en major freqüència en zones d'altitut elevada com a picos de montanyes o en les zones polars i subpolars, #a on les temperatures ambientals són inferiors, aixina com en les estacions fredes (autumne i hivern).
Tormentes elèctriques
Es tracta de fenomens naturals del tipo meteorològic, que consistixen en descàrregues elèctriques originades pel choc de les càrregues positives i negatives que succeïxen en els núvols, generant un menut pols electromagnètic. Les càrregues positives solen concentrar-se en les parts altes dels núvols mentres que les negatives en les parts baixes dels núvols, aixina mateix hi ha càrregues negatives i positives entre els núvols i la terra, o que també produïx rajos durant estes tormentes. Ademés solen ser acompanyades de pluges torrencials i graniçada, en poques excepcions es donen tormentes d'este tipo exclusivament de descàrregues elèctriques (rajos).
Tormentes d'arena
Les tormentes d'arena o polsegueres, són fenomens meteorològics comuns en zones desèrtiques com el Sàhara, en Àfrica, deserts americans i demés, que consistixen en l'elevació pel vent de grans cantitats d'arena i pols que són arrastrades i que poden cobrir grans extensions, dificultant la visió i cobrint grans zones.
Erupcions volcàniques
Són emissions de magma, cendres, gasos i atres materials volcànics incandescents de l'interior de la terra cap a la superfície, ya siga de manera violenta o de manera regular i contínua, a través de volcans (elevació del sol respecte al restant de la zona), o de fumerals a nivells inferiors al sol, per a on ixen estes emanacions.
Ciclons submarins
Es tracta de ciclons o tribulins subaquàtics que es formen en zones d'aigua baix gèl, quan s'introduïx un fluix d'aigua salada a l'aigua coberta pel gèl (l'aigua de les mars congelades sol ser menys salina que l'aigua de l'oceà obert). És un fenomen observable de forma submarina baix els gèls de l'Àrtic i de l'Antàrtida.
Desastres naturals
- Artícul principal → Desastre natural.
Són els mateixos fenomens naturals que ocasionen danys i destrucció de diversa magnitut sumat fonamentalment a l'acció indirecta del ser humà, que no preveu que les seues accions poden ocasionar-li pèrdues a sí mateixa. D'estos tenim:
Desastres generats en l'interior de la Terra
Com:
- Terremot: Moviment de la corfa terrestre (moviment de plaques tectòniques) que genera deformacions intenses en les roques de l'interior de la Terra, acumulant energia que sobtadament és lliberada en forma d'ones que sacsen la superfície terrestre.
- Tsunami/Maremot: Moviment de la corfa terrestre en el fondo de l'oceà, formant i propagant ones de gran altura.
- Erupció volcànica: És el pas del material (magma o lava), cendres i gasos de l'interior de la Terra a la superfície passa des de l'interior fins al cràter i l'exterior.
Desastres generats per processos dinàmics de la superfície de la Terra
Com:
- Esmonyida: Que ocorren com a resultat de canvis súbits o graduals de la composició, estructura, hidrologia o vegetació d'un terreny en decliu o pendent.
- Solsida: És la caiguda d'una franja de terreny que pert la seua estabilitat o la destrucció d'una estructura construïda pel home.
- Llau: És el desplaçament d'una capa de nova rostària avall, que pot incorporar part del substrat i de la cobertura vegetal de la pendent.
- Torrentada: Fluix de grans volums de fanc, aigua, gèl, roques, originats per la ruptura d'un estany o esmonyida d'un nevat.
- Huaico: Solsida de fanc i roques per precipitacions pluvials, es presenta com un colp d'aigua lodosa que s'esvara a gran velocitat per quebrades seques i de poc cabal arrastrant pedres i troncs.
Desastres generats per fenomens meteorològics
Com:
- Inundació: Invasió llenta o violenta d'aigües de riu, estanys o llacs, per fortes precipitacions fluvials o ruptures d'embassaments, causant danys considerables. Es poden presentar en forma llenta o gradual en planures i de forma violenta o súbita en regions montanyoses d'alta pendent.
- Sequias: Deficiència d'humitat en l'atmòsfera per precipitacions pluvials irregulars o insuficients, inadequat us de les aigües subterrànees, depòsits d'aigua o sistemes d'irrigació.
- Gelades: Produïda per les baixes temperatures, causant dany a les plantes i animals.
- Tormentas: Fenomen atmosfèric produït per descàrregues elèctriques en l'atmòsfera.
- Graniçada: Precipitació d'aigua en forma de gotes sòlides de gèl.
- Tornados: Vents huracanats que es produïxen en forma giratòria a grans velocitats.
- Huracans: Són vents que sobrepassen més 145 mph com a conseqüència de l'interacció de l'aire calent i humit, que ve de l'oceà Pacífic o Atlàntic, en l'aire fret.
Desastres d'orige biològic
Com:
- Plagues: Són calamitats produïdes en les collites per certs animals.
- Epidèmies: Són la generalisació de malalties infeccioses a un gran número de persones i en un determinat lloc.
- Pandèmia: Són la generalisació de malalties infeccioses a un gran número de persones en tot lo món.
Desastres espacials
Com:
- Tormenta solar.
- Impacte d'un asteroide o meteorit
- Pluja de meteorits
Efecte hivernàcul
Atre fenomen natural és el efecte hivernàcul, que és un fenomen atmosfèric natural que permet mantindre la temperatura del planeta, en retindre part de l'energia provinent del Sol.
Fenomen natural extrem
Casi tots els fenomens naturals coneixen graduatories, aixina per eixemple una pluja d'uns pocs mm. En un dia no sol causar danys, llevat en condicions molt particulars, pero una pluja de més de 100 mm. en un dia segurament causarà problemes sérios en l'àrea a on precipita.
La freqüència en que es produïx un determinat fenomen natural se sol relacionar en el seu temps de tornada.
Per eixemple una pluja en un temps de tornada de 500 anys (que es repetix de mija una volta cada 500 anys) serà una pluja molt més intensa que una pluja que tinga un temps de tornada de 50 anys, o que es repetixca de mija una volta cada 50 anys. Quant major és el temps de tornada d'un determinat fenomen natural, més extrem es pot considerar este fenomen.
Vore també
Bibliografia
- Fenómenos Naturales: Un Planeta Activo Editorial: VOX, Barcelona. 2003 ISBN 9788483324660