Vora a la tirolesa
El yodel —en alemà, del austro-bávaro, jodeln (pronunciat [ˈjoːdl̩n]), que significa «pronunciar la sílaba 'jo'»[1]— és una forma de cante en la que l'intérpret efectua canvis bruscs en el to del seu registre vocal, passant ràpidament del to greu de veu de pit al to agut de falsete i viceversa, generant aixina un sò melòdic en característics altibaixos tonals. El seu principi es remonta als antics pastors alpins, que utilisaven estos agradables càntics per a cridar a les ovelles i cabres.
És una vora sense paraules que solament admet la gesticulació sonora. El nom és onomatopèyic i procedix de les expressions sense significat (jitanjáforas) que el cantant utilisa, com «hodaro» (la h mai és muda sino sempre és aspirada o, en tot cas, sonora semblant a la j espanyola), yohodraehó, iohodraehó, holadaittijô, i unes atres.
La vora a la tirolesa és típic dels països europeus de la regió dels Alps, a on constituïx una important tradició, pero es poden trobar atres estils de vora en una tècnica similar en diferents cultures en tot lo món, com en els saami d'Escandinavia i els pigmeos d'Àfrica Central.[1]
Yodel en els Alps
La vora a la tirolesa (o jodeln) és originari dels països alpins (Suïssa, Àustria, Liechtenstein, sur d'Alemània, surest de França i nort d'Itàlia). Fòra de la cordillera també existix en Alemània en la serra del Harz (Baja Sajonia) i en l'Erzgebirge. El seu orige es troba en els crits de cridada que els ganaders de les montanyes emetien per a comunicar-se en les seues raberes o en poblacions veïnes. Estes vores, en el temps, es varen convertir en una forma d'expressió musical i varen passar a ser part del folclore de la zona.[1]
Una recopilació casi exhaustiva de vora a la tirolesa va ser elaborada en 1902 per Josef Pommer en un llibre titulat 444 Jodler und Juchezer.
Yodel en atres cultures
Esta tècnica vocal no es troba solament en les vores alpines. Atres tradicions culturalment molt distintes han desenrollat estils afins. En la música tradicional de Geòrgia existix el krimanchuli, una vora ornamental en ostinato i sense significat que recorda al jodeln.[2] En Àfrica Central, els pigmeos ampren esta tècnica per a elaborar cançons polifòniques. Els pastors noruecs usen una cridada per al ganado, el külning, similar a la vora.
S'ampra a sovint en les cançons nortamericanes de bluegrass i country, aixina com en el blues i l'hillbilly. En jazz ho ha amprat Leon Thomas. El cantant de musica Soul Aaron Neville ho utilisava en un estil de vibrato molt inusual.
Cantants pop com Jewel, Shania Twain, Elizabeth Fraser (Cocteau Twins), Sinead O'Connor, Gwen Stefani, Dolores O'Riordan (The Cranberries), Alanis Morissette, Meredith Brooks, Sarah McLachlan, Avril Lavigne, Marina and the Diamonds, Andrea Corr, Sheryl Crow, Shakira o Dido també han mostrat influències del jodeln en els seus respectius estils vocals.
Alguns vocalistes de grups de roc com Thijs van Llegir (Focus), Alex Band (The Calling), Chris Martin (Coldplay), Brett Anderson (Suede) i Kurt Cobain (Nirvana) han fet us de la vora a la tirolesa en algunes de les seues cançons. El cantant indi Kishore Kumar, famós en el món cinematogràfic de Bollywood, canta en este estil en algunes de les seues cançons.
La marca mundial de duració de jodeln ho té un canadenc cridat Donn Reynolds que va conseguir cantar durant 7 hores i 29 minuts.
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Plantenga, B. (en anglés) «Extending Yodeling's Voiceprints.» Perfect Sound Forever. Consultat el 28 de giner de 2015.
- ↑ «Svaneti polyphony and Guria yodeling, World Routes in Geòrgia, World Routes – BBC Radi 3».
Bibliografia
- Yo De Lay Ee Ooo: The Secret History of Yodeling Around the World, New York: Routledge, 2004), ISBN 0-415-93990-9.
- 444 Jodler und Juchezer, Josef Pommer, 1902.
Enllaços externs
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Canto a la tirolesa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.