Sebaot
Sebaot (en hebreu צבאות; Tzebaoth lliteralment eixèrcits) en un epítet per a Deu en el judaisme, l'oració completa del qual és Yahweh dels eixèrcits (en hebreu:יהוה צבאות (🔊 (escoltar))).
Ya que pronunciar Yahveh es va tornar tabú en el judaisme, des del Segon Temple és substituït per Adonai, aixina que la traducció moderna és Adonai/Senyor dels eixèrcits, mentres en texts cristians es troba com Jehová/Yahveh/Deu dels eixèrcits.
Usos
[editar | editar còdic]A partir dels Llibres de Samuel, el terme "Yahweh dels eixèrcits" apareix centenars de voltes a lo llarc dels llibres profètics, en els Salms i en les Cròniques. En totes les seues aparicions del Tanaj (Antic Testament) no apareix per sí solament, sino com agregat als noms Yahweh, Elohim o Adonai, en total es contabilisen 273 conjuncions: Yahweh dels eixèrcits (242), Yahweh Elohy dels eixèrcits (12), Yahweh Elohy de les tropes (3), Adonai Yahweh dels eixèrcits (11), Adonai Yahweh de les tropes (1) i Yahweh Elohim dels eixèrcits (4).
L'epítet no apareix en absolut en la Torá, ni en els llibres de Josué i Juges, com a resposta, s'han teorizado vàries arguments; els biblistas ho varen borrar per a acontentar als creents a els qui no agradava el renom, este afegitó (eixèrcits) es va desenrollar de forma natural en la fe i la teologia judeua, un indicador que les batalles d'Israel eren les batalles de Yahweh. Alguns han interpretat Tzevaot de la paraula "desijar/voler", (arameo צבי zvy) i alguns ho han interpretat a partir de la paraula secret.
Història
[editar | editar còdic]Entre els judeus del periodo del Segon Temple, els amulets eren molt comuns, mai s'usaven imàgens sol noms, les representacions de Yahweh en idiomes com el grec o el copto es troben en facilitat,[1] Ιαω és el més comunament usat de la diàspora judeua de parla grega, una vocalisació de Yahweh.[2]
El bisbe i teòlec cristià de el II Irenaeus en la seua obra Contra les herejías escriu; els gnósticos varen afegir al final de Ιαω una Tzeta per a formar el compost Ιαωθ [iao_tze].[3] Este escrit es referia a este epítet tenint una transcripció en grec .
Tertuliano i uns atres patriarques de l'Iglésia, ho varen usar en el significat de "Eixèrcit d'àngels de Deu".[4]
En el Protestantisme, Martín Lutero utilisa esta paraula "Tzevaot" en el himne de batalla de la reforma.
Per a judeus, este epítet és sagrat i moltes persones hui en dia tendixen a no mencionar-ho ni escriure-ho, per a referir-se a est, en lloc d'escriure צבאות (pronunciar-ho Sebaot) escriuen צבקות (pronunciat Sebakot),
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ B. Alfrink, La prononciation 'iaue' du tétragramme, O.T.S. V (1948) 43–62.
- ↑ Evans, Luke, Aaron, Ralph, "Recipes for Love: A Semiotic Analysis of the Tools in the Erotic Magical Papyri" (Durham University 2015), p. 26
- ↑ Irenaeus, "Against Heresies", II, xxxv, 3, in P. G., VII, col. 840.
- ↑ Karl Ernst Georges, O. Badellini, F. Calonghi, Dizionario llatí-italià [Latin-to-Italian Dictionary], Rosenberg & Sellier, Turin, 17th edition, 1989, page 2431 of 2959
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sebaot» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.