Ret Espanyola de Supercomputació
La Ret Espanyola de Supercomputación (RES) és una Infraestructura Científica i Tècnica Singular (ICTS) distribuïda per tota la geografia espanyola, composta per 14 nodos interconectados entre sí per rets d'alta velocitat. La seua missió és oferir els recursos i servicis necessaris per al desenroll de proyectes científics i tecnològics innovadors i d'alta calitat.
La RES, coordinada pel Barcelona Supercomputing Center - Centre Nacional de Supercomputación (BSC-CNS), oferix servicis de computació d'alt rendiment en 16 superordenadores gestionats per 13 dels seus nodos i, recentment, també oferix servicis de gestió de senyes en 9 dels seus nodos. Estos servicis i recursos estan a disposició de la comunitat científica per mig de convocatòries competitives basades en l'excelència científica dels proyectes a desenrollar.
Nodos i sistemes de la RES
En 2021 la RES està formada per 16 superordenadores situats en 13 centres d'investigació i universitats espanyoles:[1]
- MareNostrum i Minotaure en el Barcelona Supercomputing Center - Centre Nacional de Supercomputación (BSC-CNS)
- FinisTerrae II en el Centre de Supercomputación de Galícia (CESGA)
- LaPalma en l'Institut d'Astrofísica de Canàries (IAC)
- Altamira en l'Institut de Física de Cantàbria (IFCA) de l'Universitat de Cantàbria
- Picasso en l'Universitat de Màlaga (UMA)
- Tirant en l'Universitat de Valéncia (UV)
- CaesarAugusta en l'Institut de Biocomputación i Física de Sistemes Complexos (BIFI) de l'Universitat de Saragossa
- Caléndula en la Fundació Centre de Supercomputación de Castella i Lleó (SCAYLE)
- Pirineus II i Canigó en Consorci de Servicis Universitaris de Catalunya (CSUC)
- LUSITANIA en CénitS (Fundació COMPUTAEX).
- Cibeles en l'Universitat Autònoma de Madrit (UAM)
- Urederra en Navarra de Servicis i Tecnologies (NASERTIC)
- Xula i Turgalium en Centre d'Investigacions Energètiques, Migambientals i Tecnològiques (CIEMAT)
Adicionalment, des de 2021 els següents nodos de la RES també oferixen servicis de gestió de senyes:
- Barcelona Supercomputing Center - Centre Nacional de Supercomputación (BSC-CNS)
- BIFI-Universitat de Saragossa
- Centre de Supercomputación de Galícia (CESGA)
- Fundació COMPUTAEX
- Consorci de Servicis Universitaris de Catalunya (CSUC)
- Institut d'Astrofísica de Canàries (IAC)
- Port d'Informació Científica
- Fundació Centre de Supercomputación de Castella i Lleó (SCAYLE)
- Universitat de Màlaga (UMA)
Història
La Ret Espanyola de Supercomputación va ser creada pel Ministeri d'Educació i Ciència en març de 2007, davant la necessitat d'aumentar la capacitat de càlcul que dona servici a la comunitat científica. A conseqüència d'esta necessitat es va procedir a realisar una actualisació del superordenador MareNostrum, en la qual es varen substituir els blades JS20 per blades JS21, abdós d'IBM, en lo que es va duplicar la seua capacitat de còmput. Els blades substituïts es varen utilisar per a crear una estructura distribuïda de superordenadores en diferents emplaçaments de la geografia espanyola.
La mitat de dits blades es va utilisar per a ampliar Magerit, el superordenador pertanyent al CeSViMa (UPM). El restant es va repartir, a parts iguals, per a crear els nodos de les universitats de Cantàbria, Màlaga, Valéncia, Saragossa i l'Institut d'Astrofísica de Canàries (IAC).
A inicis de l'any 2009 es va unir a la ret el superordenador Atlante estajat en l'Institut Tecnològic de Canàries. Durant enguany es va actualisar el software dels equips.
A inicis de 2011 el superordenador Magerit es va actualisar i es va convertir en el nodo més potent d'Espanya i de la ret en 103,4 TF.
En 2012 es va realisar la segona ampliació del superordenador MareNostrum ampliant la seua potència de 63,83 TF a 1,1 PetaFLOPS[2] tornant a ser el més potent de la ret i d'Espanya.
En 2014 es va posar en funcionament en Tenerife, el superordenador Teide-HPC[3] La seua capacitat de càlcul equivalia a 10 000 ordenadors d'oficina.[3]
En abril de 2015 es varen incorporar a la ret els superordenadores Finisterrae del CESGA, Pirineus del CSUC, Lusitania de la Fundació Computació i Tecnologies Alvançades d'Extremadura, Caléndula del Centre de Supercomputación de Castella i Lleó i Cíbeles, de l'Universitat Autònoma de Madrit. En maig de 2016 es va donar de baixa el superordenador Atlante, de l'Institut Tecnològic de Canàries, i actualment la RES està formada per 12 centres i 13 superordenadores.[4]
L'1 de juliol de 2017 va entrar en funcionament el MareNostrum 4. El nou superordenador és 12,4 voltes més potent que el seu predecessor, el MareNostrum III, i aplega a una potència pique d'11,15 Petaflops. Els racks de Marenostrum III han segut distribuïts entre diferents centres de la RES, per a ampliar la capacitat de càlcul total de la ret.[5]
En decembre de 2018, el nodo Magerit es va donar de baixa de la RES, per lo que la ret va passar a estar formada per 11 centres.
Referències
- ↑ «Nodos de la RES».
- ↑ «MareNostrum III (2013) System Architecture | BSC-CNS». Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputación. Consultat el 29 de març de 2015.
- ↑ 3,0 3,1 Teide, el segon superordenador més potent d'Espanya, ya està entre els 130 millors del món
- ↑ «RES Current Sites and Activities | BSC-CNS». www. bsc. es. Archivat des d'el original, el 7 de juliol de 2017. Consultat el 31 de març de 2017.
- ↑ «MareNostrum 4 entra en producció». Consultat el 29 de novembre de 2017.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Red Española de Supercomputación» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.