Respecte

Cartell sobre el respecte en São João dona Barra: Respeite es quer ser respeitado (en espanyol «respecte si vol ser respectat»).

El respecte (del llatí respectus, ‘estima’ o ‘consideració’) és la consideració i valoració especial o positiva davant algú o alguna cosa, al que se li reconeix valor social o especial diferència. Transmet una sensació d'admiració per les qualitats bones o valioses. També és el procés d'honrar a algú mostrant interés, preocupació o consideració per les seues necessitats o sentiments.

També és un dels valors fonamentals que el ser humà deu tindre sempre present a l'hora d'interactuar en persones del seu entorn. Moltes formes de respecte es basen en la relació de reciprocitat, respecte mutu, reconeiximent mutu, etc. No obstant, pel que fa al respecte de les persones cap a objectes, costums, religions, cultures, ideologies i institucions socials, es fonamenten en atres consideracions diferents de la reciprocitat.

D'acort en el Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola (RAER), entre atres significats, el respecte està relacionat en la veneració o el acatamiento que es fa a algú per cortesia, i inclou mirament, consideració i diferència.

Tradicionalment es considera que les mostres de respecte estan relacionades en qüestions morals i ètiques, encara que en alguns casos tenen que vore en qüestions llegals i culturals. El terme respecte apareix en diverses disciplines com la filosofia política i unes atres ciències socials com l'antropologia, la sociologia i la psicologia.

El respecte en les relacions interpersonals comença en l'individu, en el reconeiximent del mateix com a entitat única, que necessita i vol comprendre a l'atre. Consistix en saber valorar els interessos.

Algunes persones poden guanyar-se el respecte dels individus ajudant a uns atres o eixercitant papers socials importants. En moltes cultures, es considera que les persones són dignes de respecte fins que demostren lo contrari. Les cortesia que mostren respecte poden incloure paraules i frases simples com "Gràcies" en l'Occident o "Namaste" en el subcontinent indi, o signes físics simples com una lleu reverència, una somriure, contacte visual directe o un simple premuda de mans; no obstant, eixos actes poden tindre interpretacions molt diferents, depenent del context cultural

Respecte per les persones

Gest de respecte i cortesia (quadro titulat el bes del cavaller de Frédéric Soulacroix).

Entre els pensadors l'afirmació que ha alcançat més pes o influència és l'inclosa en la filosofia de Kant que diu que a totes les persones se'ls deu respecte pel simple fet de ser persones, o dit d'una atra forma per ser sers racionals lliures. Kant va senyalar que calia ensenyar a primerenca edat als chiquets el respecte i consideració del dret dels demés.

El respecte com a virtut moral

El respecte també pot considerar-se com a punt mig entre dos extrems: per excés i per defecte.

1. Per defecte: el por, tant a les persones que li rodegen com a objectes o situacions que afronta l'individu, duent-li a situacions d'impossibilitat a realisar determinats proyectes o metes, com per eixemple en el cas dels complexos d'inferioritat.
2. Per excés: l'abús o desmesurada dels llímits preestablits per a un correcte orde i tracte de les persones o situacions de cada individu, lo que du a conflictes en els atres com també l'imposició de llímits o normes a fi de superar la crisis de l'abús i restablir l'orde dels drets de cada individu.

El respecte als demés és una varietat de virtut o fortalea de caràcter. El filòsof Immanuel Kant va fer de la virtut del respecte el núcleu del seu imperatiu categòric:

Actuad de tal modo que tratéis a la humanidad… siempre al mismo tiempo como un fin, nunca meramente como un medio.

Teoria del reconeiximent

Manifestant sostenint un cartell en el text "respecte per a tots" (Nova York, EE.  UU., 2017).

En el camp de la filosofia pràctica, Honneth està actualment associat en el proyecte de revitalisar la teoria crítica per mig d'una teoria del reconeiximent o teoria del reconeiximent recíproc, el primer bosqueig del qual va ser esbossat en la seua obra «La lluita pel reconeiximent» (edició original alemana de 1992, traducció al castellà de 1997). El treball de Honneth consistix en articular la dimensió descriptiva d'una teoria del reconeiximent en la descripció prescriptiva d'una teoria moral. Per a això, es recolza en la premissa antropològica segons la qual:

«el hombre solamente es hombre entre los hombres»

Fichte

És dir, que la relació pràctica en si es constituïx en una relació en l'atre. El reconeiximent va ser inicialment tractat per Hegel en el seu llibre Fenomenologia de l'esperit.

Signes i atres formes de mostrar respecte

Cartell en la paraula "Respecte" en la cerimònia de presentació dels equips d'un partit de fútbol (Polònia, Espanya -Itàlia, 2012).

Idioma

El respecte és un sentiment de profunda admiració per algú o alguna cosa que sorgix de les seues habilitats, qualitats i guanys.

Un títul honorífic és una paraula o frase (a sovint una pronunciació) que mostra respecte quan s'usa per a dirigir-se o referir-se a una persona o animal. Per eixemple El seu Majestad o Excmo Sr.

Per lo general, els honorífics s'usen per a la segona i tercera persona; l'ús en primera persona és menys comuna. Algunes llengües tenen formes anti-honorífiques de primera persona (com "el teu més humil servidor" o "esta persona indigna") l'efecte del qual és realçar l'honor relatiu atribuït a la segona o tercera persona.

Per eixemple, és una falta de respecte no usar llenguage cortés i honorífics quan es parla en japonés a algú d'un estatus social més alt.

En China, es considera descortés cridar a algú pel seu nom de pila, a menos que la persona es conega des de fa molt temps. En situacions relacionades en el treball, les persones es dirigixen entre sí pel seu títul. En la llar, a les persones a menud o li les crida per renoms o térmens de parentesc. En la cultura chinenca, les persones a sovint es dirigixen als seus amics com a jóvens i majors, inclús si són solament uns mesos més jóvens o majors. Quan els chinencs pregunten per l'edat d'algú, solen fer-ho per a saber cóm dirigir-se a eixa persona.

Gests físics

Una dòna toca el peu del seu marit en senyal de respecte. Pintura dels Índies occidentals d'al voltant de 1530, en l'obra Laur - Chanda.

En les cultures islàmiques de tot lo món, hi ha moltes formes de mostrar respecte a les persones. Per eixemple, es recomana besar les mans de pares, yayos i professors. Ademés, en els dits de Mahoma, es diu que si una persona mira els rostres dels seus pares i mestres en un somriure, Allah segurament ho recompensarà en èxit i felicitat.

En l'Índia, és costum mostrar respecte quan el peu d'una persona toca accidentalment un llibre o qualsevol material escrit (que es considera una manifestació de Saraswati, la deesa del coneiximent) o el peu d'una atra persona, seguit d'una disculpa en forma d'un gest de la mà (Pranama) en la mà dreta, mentres que l'infractor toca primer l'objecte en la punta dels dits i despuix en la front o el pit. Açò també s'aplica al diners, que es considera una manifestació de la deesa de la riquea Lakshmi. Pranama o tocar els peus en la cultura índia és una senyal de respecte. Per eixemple, quan un chiquet saluda als seus yayos, normalment toca els peus d'ells en les seues mans. En la cultura índia, es creu que els peus són la font de la força i l'amor.

Molts gests o accions físiques que són comunes en Occident poden considerar-se una falta de respecte en Japó. Per eixemple, no deu senyalar directament a algú. En saludar o agrair a algú, pot considerar-se ofensiu si la persona de menor estatus no s'inclina més baix que la persona de major estatus. La duració i el nivell de flexión depén de molts factors, com l'edat i l'estat. Algunes senyals de respecte físic s'apliquen solament a les dònes. Si una dòna no usa cosmètics o sostingues, és possible que la consideren poc professional o que els demés pensen que no li interessa l'estatus.

Vore també

• Atenció
• Respal social
• Dignitat
• Etiqueta (còdic)
• Regla d'or (ètica)
• Tolerància social
• Valor (ètica)
• Teoria del reconeiximent
• Teoria de la comparació social
• Axel Honneth
• Democràcia delliberativa
• Jürgen Habermas
• Teoria de la justícia
• Buenismo
• Modals
• Incivilidad
• Dignitat
• Galantería
• Llealtat
• No violència

Enllaços externs

• «respecte». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).