Respal social
El respal social és una série de recursos sicològics (provinent d'atres persones) que són significatives per a un individu i que ho fan sentir-se estimat i valorat.[1][2] Estan compostes per transaccions interpersonals que impliquen l'expressió d'afectes positius i el recapte d'ajuda o assistència a una o més persones. Açò permet que les necessitats socials bàsiques d'un individu siguen satisfetes per mig de l'interacció en uns atres.[1]
Existix certa evidència sobre el respal social com un dels principals determinants del benestar subjectiu, ya que l'individu se sent més volgut, més satisfet en si mateix i en major tolerància al estrés, recursos que són vitals per a elegir estratègies de afrontamiento adequades segons la situació.[3]
Quan els Estats proveïxen respal social a la seua població, generalment se li crida ajuda social o assistència social.
Dimensions del respal social
Per la multiplicitat de recursos proveïts i dimensions distinguibles, el respal social és vist per alguns autors com un concepte multidimensional:[4]
- Lloc a on pot rebre-ho o proveir-ho.
- Disposició disponible o eixecutada.
- Contingut emocional, instrumental, informatiu i/o evaluativo.
- Ret social a on es troba (família, amics, veïns, companyers i/o comunitat).
Per una atra part, se sugerix que es contemple de manera tridimensional:[5]
- Grau d'integració social: anàlisis de rets socials que constituïxen a l'individu en relació en els atres.
- Respal social percebut: Confiança dels individus cap a la disponibilitat del respal social.
- Respal social proveït: les accions que atres individus realisen per a proveir assistència a un atre.
Finalment, uns atres senyalen que el respal social com tal no és mesurable, sino que hi ha conceptes relacionats en això que sí es poden medir:[6]
- Recursos de la ret social de respal (conjunt de persones que rutinariamente assistixen a un individu en cas de necessitat).
- Conductes de respal (actes específics de respal).
- Valoració del respal (evaluació subjectiva respecte a la cantitat i contingut dels recursos de respal disponibles).
- Orientació del respal (percepció sobre l'utilitat i els riscs de buscar i trobar ajuda en una ret social).
Pel moment no hi ha una definició única i sòlida; ademés de que és tractat com un fenomen complex i compost per vàries dimensions, que s'associa en la salut dels individus. No obstant, i a pesar de la controvèrsia generada, la majoria de les investigacions coincidixen que el respal social juga un paper crucial en els nivells de salut i benestar de l'individu, en forma directa o indirecta, i sobretot en el desenroll de conductes adaptatives davant situacions d'estrés.[7]
Beneficis en la salut
Se sosté que el respal social produïx certs efectes positius en la salut, principalment en l'estrés, a on és capaç de protegir a un individu dels factors patógenos que poden produir els events estresantes.[8][9] Es postula que el respal social pot incrementar el benestar emocional i físic, o a lo manco disminuir els efectes negatius i al mateix temps favorir el canvi en les conductes d'un individu, independentment o no de l'estrés que posseïxca.[7] Atres investigacions sugerixen directament que, una volta alcançat cert llindar en el respal social, no resulta en un major aument comparable de benestar físic i/o mental.[10]
No obstant, existix un atre model de respal social que ho contempla com una variable mediadora entre l'estrés i la malaltia.[11][12] Açò és, complir una funció amortiguadora en l'individu que li permet redefinir la situació estresante, afrontar-les per mig d'estratègies no estresantes i inhibir els processos psicopatológicos que podrien desencadenar-se si hi haguera absència de respal social.[7][13] Quan l'individu té la certea de que dispon dels recursos suficients, tant materials com a emocionals, pot evitar definir una situació exigent com estresante i per això no repercutir negativament en la seua salut.[7]
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Perez Bilbao, Jesús(1999).«El respal social».Ministeri de treball i assunts socials.
- ↑ «Recolze social - Definició, fonts, formes i beneficis» (en es). www.organizadoresgraficos.org (2023-01-11). Consultat el 2023-11-07.
- ↑ Carballeira Abella, Mónica; Marrero Quevedo, Rosario J.(2010-2).«El paper de l'optimisme i del respal social en el benestar subjectiu».Salut mental.33(1): 39–46.ISSN 0185-3325.Consultat el 26 d'abril de 2019.
- ↑ Tardy, Charles(1 d'abril de 1985).«Social support measurement.».American Journal of Community Psychology.
- ↑ Barrera, Manuel(Giner de 1986).«Distinctions Between Social Support Concepts, Measures, and Models».American Journal of Community Psychology.
- ↑ «PsycNET» (en en). psycnet.apa.org. Consultat el 26 d'abril de 2019.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Hernández, Bernardo; Campero, Lourdes; Castro, Roberto(1997-08).«L'investigació sobre respal social en salut: situació actual i nous desafius».Revista de Saúde Pública.31: 425–435.ISSN 0034-8910.doi:10.1590/S0034-89101997000400012.Consultat el 26 d'abril de 2019.(en es)
- ↑ Cohen & Syme(1985).«Issues in the study and application of social support».Social support and health.
- ↑ Gore(1985).«Social support and styles of coping with stress».Social support and health.
- ↑ House(1981).«Work stress and social support».Massachusetts, Addison-Wesley.
- ↑ Cohen & McKay(1984).«Social support, stress and the buffering hypothesis: a theoretical analysis».Handbook of psychology and health.
- ↑ Gore«Stress-buffering functions of social support: an appraisal and clarification of research models».Stressful life events and their contexts.
- ↑ Wheaton«Models for the stress-buffering functions of coping resources».J. Health Soc. Behav..
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Apoyo social» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.