Núcleu sexualment dimórfico
El núcleu sexualment dimórfico (NSD) o (SDN per les seues sigles sexually dimorphic nucleus) és un núcleu ovoide, de grans cèlules i densament empaquetat que es localisa en l'àrea preóptica medial del hipotàlem. Es creu que la seua funció està relacionada en la conducta sexual en animals.
Per a totes les espècies de mamífers en que s'ha investigat el NSD presenta dimorfisme sexual sent considerablement major en mascles (fins a dos voltes major) que en les femelles. Ademés en humàs pren forma elongada en hòmens mentres que és més esfèric en femelles. A pesar d'això no es troben diferències en el NSD humà sobre la densitat de cèlules o en el diàmetro celular mig. El volum i el número de cèlules en el NSD descendix considerablement en l'edat, no obstant esta disminució és depenent també del sexe i en hòmens es troba un substancial decremento entre els 50-60 anys. La mort celular en esta àrea és més comuna en dònes que en hòmens, especialment en aquelles majors de 70 anys. Esta disminució pot alcançar el 10-15 % sobre les trobades en la chiquea.
El NSD i els seus homòlecs existixen en humàs, mamífers i en l'encéfal d'alguns atres animals, incloent:
- El tercer núcleu intersticial del hipotàlem anterior (INAH3) en humans;
- El núcleu sexualment dimórfico oví, (NSDo) en l'àrea preóptica medial del hipotàlem en ovelles;[1]
- Núcleu sexualment dimórfico de l'àrea preóptica (NSD-APO) en rates;
- Núcleu anterior hipotalámico (AHdc per les seues sigles en anglés) en macacos;
- Àrea específica en el núcleu preóptico medial (APOm) en guales; etc.[2][3]
Formació i organisació de el NSD en l'àrea preóptica medial
[editar | editar còdic]Diferències causades per exposició prenatal a testosterona
[editar | editar còdic]El volum de el NSD en l'àrea preóptica medial es modifica per l'acció hormonal i s'ha demostrat que la testosterona té una gran importància en este procés. D'esta manera el major volum en mascles està correlacionado en la major concentració fetal de testosterona d'estos. Ademés hi ha evidència de que la testosterona actua durant un periodo prenatal específic promovent el desenroll de neurones que expressaran aromatasa en el NSD dels mascles (la testosterona es transforma en estradiol per l'acció de l'aromatasa). L'efecte de la testosterona es reflectix també per l'influència de la posició intrauterina en la morfologia de el NSD. Alguns estudis han demostrat que rates mascle gestades entre atres dos fetos de mascle (2M) tenen fins a dos voltes major volum en el NSD que aquelles gestades entre dos fetos de femelles (2F). De la mateixa manera, els nivells de testosterona i de 17β-estradiol (producte de l'aromatizaació de la testosterona) són significativament majors en els mascles 2M que en els mascles 2F en el dia 21 de la gestació (la testosterona pot ser transferida des de fetos adjacents als fetos experimentals). A pesar d'això no hi ha evidències de relació alguna entre el volum de el NSD i la posició fetal en femelles.[4][5]
Diferències causades per apoptosis postnatal
[editar | editar còdic]D'acort en alguns estudis, la diferència de volum en el NSD entre mascles i femelles és deguda a a la mort celular programada (apoptosis) durant el desenroll primerenc despuix del naiximent. En rates, la divisió central del núcleu preóptico medial (NSD-cmAPO) és un component important de el NSD-APO i les evidències mostren que el número de cèlules apoptóticas és major en femelles que en mascles entre el dia postnatal (DP) 7 i el DP10. En el cmAPO, els nivells d'algunes proteïnes relacionades en l'apoptosis són diferents en femelles que en mascles, incloent les proteïnes Bcl-2 i Bax. Els nivells de Bcl-2, una proteïna antiapoptótica, són molt majors en mascles de rata en el DP8 en comparació als nivells trobats en femelles, causant que el número de cèlules apoptóticas a eixa edat siguen menors en mascles. Per una atra part, Bax, una proteïna proapoptótica, mostra menors nivells en estos mateixos mascles que en femelles. Ademés, el número de cèlules inmunoreactivas per a caspasa-3 és major en femelles que en mascles, indicant un alt nivell de apoptosis en el cmAPO.
L'apoptosis també ocorre en el núcleu periventricular anteroventral (avNP), que també és un àrea sexualment dimórfica localisada en l'àrea grisa periventricular, en l'extrem rostral del tercer ventrícul. A diferència de el NSD, el avNP té major tamany en femelles que en mascles. S'ha demostrat que en femelles els nivells de Bcl-2 en el avNP són majors mentres que els nivells de Bax són menors que en mascles. D'esta forma, l'apoptosis té un rol crucial en la formació de el NSD de manera que el número de cèlules apoptóticas correlaciona negativament en el volum de el NSD.[6]
Rol en els comportaments sexuals en mascles
[editar | editar còdic]El comportament sexual es dividix en dos fases: la fase apetitiva, que conté una seqüència variable de comportaments com l'atracció i el corteig; i la fase consumatoria, durant la qual es donen comportaments de còpula estereotipats. Se sap que l'àrea preóptica medial del encéfal controla l'expressió d'abdós aspectes del comportament sexual. Aixina, lesions de el NSD-APO interrompen el comportament copulatorio en ratas. Ademés, lesions del cos celular en el NSD pars compacta, homòlec a el NSD en jerbos, produïx severes disrupción en el comportament copulatorio dels mascles. Ademés, un estudi del núcleu preóptico medial en guales (POm) mostra que l'activació del comportament sexual en mascles requerix de l'aromatizaació dels andrógenos (testosterona) en estrògens (17β-estradiol). Com en rates, l'expressió de aromatasa és específica del núcleu medial preóptico i l'intensitat del comportament copulatorio correlaciona positivament en el número de cèlules que expressen aromatasa en la partix cabal del núcleu.[2]
Els comportaments apetitivos són també controlats en part pel àrea preóptica medial. D'esta manera, les rates nuls per a aromatasa mostren defectes en la motivació sexual. No obstant esta disrupción es dona quan es lesiona la part rostral i no la cabal de l'àrea preóptica medial. Les lesions en la part rostral també disminuïxen la preferència de les rates femella pels mascles. Ademés, per mig de microdiálisis cerebral in viu s'ha demostrat que els nivells extracelulares de dopamina en el APOm incrementen a mida que progressen els comportaments apetitivos o d'aproximació. El rol de el APOm en el control dels comportaments sexuals apetitivos s'ha confirmat també en manipulacions farmacològiques del sistema dopaminérgico en la mateixa. En rates, lesions de el NSD-APO poden eliminar completament el comportament copulatorio de mascles, pero solament disminuïxen els comportaments apetitivos, lo que sugerix que hi ha atres parts de l'encéfal responsables d'estos comportaments.[2]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2004).«Volume of a Sexually Dimorphic Nucleus in the Ovine Medial Preoptic Area/Anterior Hypothalamus Varies with Sexual Partner Preference».Endocrinology.145(2)
- 478-483.doi:10.1210/en.2003-1098.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 (2007).«Topography in the preoptic regió: Differential regulation of appetitive and consummatory male sexual behaviors».Frontiers in Neuroendocrinology.28(4)
- 161-178.doi:10.1016/j.yfrne.2007.05.003.
- ↑ (2005).«A sexually dimorphic hypothalamic nucleus in a macaque species with frequent female=female mounting and same-sex sexual partner preference».Behavioural Brain Research.157(2)
- 265–272.doi:10.1016/j.bbr.2004.07.005.
- ↑ (2006).«Intrauterine proximity to male fetuses affects the morphology of the sexually dimorphic nucleus of the preoptic area in the adult rat brain».European Journal of Neuroscience.23(5)
- 1234–1240.doi:10.1111/j.1460-9568.2006.04661.x.
- ↑ Roselli, C., Stadelman, H., Reeve, R., Bishop, C., Stormshak, F.(2007).«The ovine sexually dimorphic nucleus of the medial preoptic area is organized prenatally by testosterone».Endocrinology.148(9)
- 4450-4457.doi:10.1210/en.2007-0454.
- ↑ (2006).«Sex Differences in the level of Bcl-2 Family Proteins and Caspase-3 Activation in the Sexually Dimorphic Nuclei of the Preoptic Area in Postnatal Rats».Journal of Neurobiology.66(13)
- 1411-1419.doi:10.1002/neu.20276.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Núcleo sexualmente dimórfico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.