Montsechia vidalii
Montsechia vidalii (Zeiler) Teixeira, 1954 és una espècie de planta de porte herbáceo i hàbit aquàtic coneguda a partir dels seus restants fòssils, datats en l'edat Barremiense del Cretácico inferior, de dos localitats de la península ibèrica.
Este vegetal presenta brots heteromórficos caracterisats per la presència d'estructures reproductives femenines de fecundació aquàtica. Es considera que esta espècie és l'angiosperma més antiga coneguda en l'actualitat mantenint una posició basal respecte al grup.
Morfologia
Els espècimen fòssils coneguts de l'espècie Monsechia vidalii es corresponen a dos localitats de l'est de la península ibèrica, abdós del Barremiense. Els primers eixemplars varen aparéixer a finals de el XIX en el jaciment de la Serra del Montsec en el Pirineu de Lleida, la pedrera de la Pedrera de Meià i molt despuix en La Cabroa. En la década de 1980 l'espècie va ser també identificada en el jaciment de Les Hoyas, en la Serranía de Conca, província de Conca.[1]
Els fòssils de Montsechia vidalii són heteromórficos mostrant dos tipos de brots portadors de fulles i fruts caracterisats per la morfologia dels seus fulls i el seu filotaxis. Abdós tipos es troben fortament associats en els restants fòssils i segons indiquen els anàlisis histológicos i, especialment, l'anatomia de les estructures sexuals femenines es corresponen a una mateixa espècie.
El primer tipo d'eix posseïx ramificacions opostes a decusadas portadores de fulls lineares i solament en rares ocasions porten fruts. En el segon tipo d'eix presenta ramificacions en patró helicoidal, fulls chicotets i escamosas i numerosos fruts. Abdós tipos d'eixos presenten una prima cutícula en estomas anomocíticos, açò és, que no posseïxen cèlules anexes. Encara que són numerosos els eixemplars coneguts de l'espècie no s'ha reportat la presència de raïls ni d'estructures reproductives masculines.
La principal característica anatòmica de l'espècie és el seu frut. Estes estructures es desenrollen per parells en l'extrem d'inflorescèncias indeterminades. Tenen morfologia ascidiada, la seua superfície no presenta cap tipo d'ornamentació i posseïxen un poro o micropilo en el seu extrem distal. La presència d'este poro i de grans de polen germinats en ell, i no d'un estigma com el present en angiospermas actuals, indica que l'estructura reproductiva femenina era hidrofílica, açò és, que la seua fecundació era aquàtica. Cada futo porta una única llavor unitegumental que es desenrolla a partir d'un òvul péndola i ortrótopo segons es deduïx a partir de la posició invertida de la llavor respecte del poro.[2]
Taxonomia i evolució
Montsechia vidalii presenta caràcters similars als de les espècies cretácicas de l'actual gènero Ceratophyllum, especialment pel que fa a la seua fecundació. Ceratophyllum és considerada, sobre la base d'anàlisis cladísticos, com a pertanyent al grup basal de les actuals angiosperma. Atres estudis, no obstant, mantenen a Ceratophyllum com a grup germà de les angiosperma mantenint a l'actual Amborella com a grup basal.
L'antiguetat de Montsechia sembla indicar una estreta relació en Ceratophyllum i, possiblement en Pseudoasterophyllites cretaceus,[3] ocupant una posició basal respecte a Ceratophyllales que, per tant hauria tingut un orige aquàtic.[4][5]
Referències
- ↑ Bernard Gómez, Véronique Davier-Gómez, Clément Coiffard, Carles Martín-Closas i David L. Dilcher, 2015, p. 10985.
- ↑ Bernard Gómez, Véronique Davier-Gómez, Clément Coiffard, Carles Martín-Closas i David L. Dilcher, 2015, p. 10986.
- ↑ Jiří Kvaček, Bernard Gómez i Reinhard Zetter, 2012, p. 441.
- ↑ Bernard Gómez, Véronique Davier-Gómez, Clément Coiffard, Carles Martín-Closas i David L. Dilcher, 2015, p. 10987.
- ↑ Krassilov, Valentin, 2015, p. 37.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Montsechia vidalii» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.