Kalemegdan

Kalemegdan (serbi cirílic: Калемегдан) és una fortalea, també cridada Fortalea de Belgrat, i parc, també cridat parc de Kalemegdan, en un barri urbà de Belgrat, la capital de Sèrbia. Està ubicat en la municipalitat de Stari Grad.
Localisació
Kalemegdan se situa en la part superior d'un promontori de 125,5 metros d'altura,[1] a on finalisa l'àrea geològica de Šumadija. La seua proximitat a la confluència del riu Sava en el Danubio li convertix en un dels miradors naturals més destacats de Belgrat.[2] Llimita en els barris de Dorćol (nort i noreste), Stari Grad (este) i Kosančićev Venac (sur).
En el seu interior es localisa el mausoleu conegut com a «Tomba dels héroes nacionals», a on es troben enterrats Moša Pijade, Ivo Lola Ribar, Đuro Đaković i Ivan Milutinović, personages de gran rellevància en l'antiga Yugoslàvia socialista.
Història

Kalemegdan és el núcleu i la part més antiga de la zona urbana de Belgrat, i durant sigles la població de la ciutat es va concentrar solament dins dels murs de la fortalea, tenint gran repercussió en l'Història de Belgrat. La primera menció de la ciutat es produïx quan va ser fundada en el III com Singidunum per la tribu celta dels escordiscos, que havia derrotat a les tribus de Tracia i Dacia que anteriorment vivien en el fort i les seues afores.
La ciutat-fortalea va ser conquistada pels romans, que la varen conéixer com Singidunum i la varen convertir en una part de la frontera militar. Singidunum va ser defesa per la legió romana IV Flaviae que va construir un campament fortificat en un tossal en la confluència dels rius Danubi i Sava. En el periodo comprés entre els anys 378 i 441 el campament romà va ser destruït en vàries ocasions durant les invasions dels godos i els hunos. Diu la llegenda que la tomba d'Atila es troba en la confluència dels rius Sava i Danubi (junt a la fortalea). En 476 Belgrat va tornar a ser la frontera entre dos imperis: l'Imperi romà d'Occident i l'Imperi romà d'Orient (Imperi bizantí), i l'estat eslau-ávaro.
L'emperador bizantí Justiniano I va reconstruir la fortalea al voltant de 535. En els sigles posteriors esta va sofrir una destrucció contínua baix el sege ávaro, i va canviar d'amos en funció de contínues invasions fins al XII, en que es va assentar el primer Imperi serbi. Despuix de la batalla de Kosovo de 1389 i l'invasió turca, la ciutat es va convertir en zona divisòria del Regne d'Hongria i l'Imperi otomà. Despuix, durant el curt periodo de dominació austríaca (1718-1739)[3] Kalemegdan va ser reconstruïda i modernisada. En abril de 1867 seria entregada junt en el restant de fortalees que mantenien els otomans al Principat de Sèrbia.[4] La fortalea sofriria desperfectes pels danys causats en la Primera i, sobretot, la Segona Guerra Mundial durant els bombardejos de Belgrat de 1941 i 1944. El nom Kalemegdan deriva de dos paraules turques: Kalemegdan (fortalea) i Kalemegdan (camp de batalla), textualment "fortalea del camp de batalla".
Referències
- ↑ Beograd.gov. Beograd o brojkama 2006.
- ↑ Visita Belgrat. Kalemegdan.
- Archivat el 20 de decembre de 2009 archivat en Wayback Machine.
- ↑ Copernico. Kalemegdan
- ↑ PECHARROMÁN, Juliol GIL (2010-10-05). Europa Centrooriental Contemporànea. (sigles Xix I Xx) (en es), Editorial UNED. ISBN 978-84-362-6173-8. Consultat el 2023-06-08.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Kalemegdan» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.