Anar al contingut

Kalasan

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Kalasan

Kalasan (en indonesi: Candi Kalasan), també conegut com Candi Kalibening, és un temple budiste del sigle VIII en Java Central, Indonèsia. Es troba a 13 km a l'est de Yogyakarta en el camí cap al temple Prambanan, en el costat sur de la carretera principal 'Jalan Sol' entre Yogyakarta i Surakarta. Administrativamente, es troba en el districte de Kalasan de Sleman Regency.

Història

Inscripció Kalasan datada en 700 Saka o 778 CE, escrita en sánscrito usant l'escritura Pranagari.

Segons l'inscripció Kalasan datada del 778, escrita en sánscrito i usant l'escritura Pranagari, el temple va ser erigit per la voluntat de Guru Sang Raja Sailendravamçatilaka (mestre del rei, família de la dinastia Sailendra) que va conseguir persuadir al maharajá Tejapurnapana Panangkaran, —nomenat en una atra part de l'inscripció cridant-ho Kariyana Panangkaran—, per a construir Tarabhavanam, un edifici sagrat per a la deesa Bodhisattva Tara, i també construir un vihara (monasteri) per a monges budistes del regne de la família Sailendra. Panangkaran va otorgar el poble de Kalaça a la sangha, comunitat monástica budista.[1][2][3]

Segons la data d'esta inscripció, el temple de Kalasan és el més antic dels temples construïts en la planura de Prambanan. A pesar de haver segut renovat i parcialment reconstruït durant l'época colonial holandesa, el temple es troba en males condicions, en comparació a atres temples propencs, com Prambanan, Sewu i Sambisari.

Arquitectura

El cap de Kala jagant, en la porta sur
Un de les casetes en la paret del temple adornat en talles de Kala jaganta i escenes de deïtats.

El temple es troba en un subsol quadrat de 14.20 metros. El pla té forma de creu i està dissenyat com un polígon de dotze cantons. Cada u dels quatre punts cardinals té escales i portes decorades en Kala-Makara i habitacions de 3.5 metros quadrats. No es troben estàtues en les habitacions més chicotetes orientades al nort, a l'oest i al sur; pero els pedestals de loto sugerixen que les habitacions alguna volta havien sostingut estàtues de Bodhisattvas. El temple està ricament decorat en figures budistes com el Bodhisattva i la gana. La cara del Kala sobre la porta sur ha segut fotografiada i utilisada per una cantitat d'acadèmics estrangers en els seus llibres per a donar una idea de l'art en pedra dels artistes de Java Central de fa un mileni. Les casetes a on s'haurien colocat les estàtues es troben dins i fòra del temple. Les casetes adornaven una paret exterior intrincadament tallada en Kala, deus i divinitats en escenes que representen el suargá, el palau celestial dels deus, Apsarás i Gandharvas.


El sostre del temple està dissenyat en tres seccions. Els inferiors seguixen depenent de la forma poligonal del cos i contenen chicotetes casetes en estàtues de boddhisatvas assentats en loto. Cada u d'estes casetes està coronat en estupas. La part mija del sostre és de forma octogonal. Cada u d'estos huit costats adornats en casetes conté l'estàtua d'un dels cinc Budas Dhyani flanquejada per dos boddhisatvas en peu.[4] La part superior del sostre és casi circular i també té 8 casetes coronades en una única estupa gran. L'aspecte octogonal de l'estructura ha dut a l'especulació d'elements no budistes en el temple, similar a algunes interpretacions de l'estructura de Borobudur primigeni.

El temple està orientat a l'est, en el habitació oriental que també servix com a accés a la sala central principal. En la sala principal més gran hi ha un pedestal de loto i un tro tallat en figures de makara, lleó i elefant, similars als funerals del tro de Buda Vairochana en el temple de Mendut. D'acort en l'inscripció Kalasan, el temple una volta va albergar l'estàtua gran —provablement de 4 metros d'altura— del Bodhisattva Tara. Pel disseny del tro, molt provablement l'estàtua de la deesa estava en posició assentada i feta de bronze.[5] Ara falta l'estàtua, provablement ha sofrit el mateix destí que l'estàtua de bronze de Buda en el temple Sewu, haurà segut saquejada per ferralla durant sigles.

En la paret exterior del temple es varen trobar els restants d'algeps cridats vajralepa (lit: algeps de diamant). La mateixa substància també es troba en el propenc temple de Sari. L'algeps blanc groguenc es va aplicar per a protegir la paret del temple, encara que en el pas del temps l'algeps s'ha desgastat.

El temple està ubicat en una planicie de Prambanan rica en recursos arqueològics. A uns centenars de metros al noreste del temple de Kalasan, es troba el temple de Sari. Candi Sari provablement va ser el monasteri mencionat en l'inscripció Kalasan. Més a l'est es troba el complex Prambanan, el temple Sewu i el temple Plaosan.

Referències

  1. ↑ Drs. R. Soekmono, (1988). Pengantar Sejarah Kebudayaan Indonesia 2, 2nd ed, Yogyakarta: Penerbit Kanisius, pp. 42–43.
  2. ↑ Soetarno, Drs. R. second edition (2002). "Aneka Candi Kuno vaig donar Indonèsia" (Ancient Temples in Indonèsia), p. 41. Dahara Prize. Semarang. ISBN 979-501-098-0.
  3. ↑ Coedès, George (1968). Walter F. Vella. Susan Brown Cowing (ed.). The Indianized States of Southeast Àsia, University of Hawaii Press. ISBN 978-0-8248-0368-1.
  4. ↑ Soetarno, Drs. R. second edition (2002). "Aneka Candi Kuno vaig donar Indonèsia" (Ancient Temples in Indonèsia), pp. 45. Dahara Prize. Semarang. ISBN 979-501-098-0
  5. ↑ Drs. R. Soekmono, (1988). Pengantar Sejarah Kebudayaan Indonèsia 2, 2nd edició, Yogyakarta: Penerbit Kanisius, p. 43.

Bibliografia


Referències