Juncus acutus

El junc espinós (Juncus acutus (L.) Torr. ex Retz. és una espècie botànica de fanerògama de la família de les juncàcees.


Descripció
És una planta cespitosa perenne de color vert obscur que forma mates d'1,5-2 m d'altura. Les làmines i els culmos són cilíndriques i pungentes, característica que li dona nom a l'espècie. l'inflorescència és composta de flors pardas o rosàcees, diminutes. El fruit és una càpsula trigonal a oval, de color rosat. El periodo de floració va d'abril a juliol.
Ecologia
- Comunitat en atres espècies
- En Brasil, J. Acutus ha segut observat en Santa Catarina en la costa formant comunitat en:
- En depressió naturals de la planura d'inundació del Riu Murray en Austràlia del Sur:
- Muehlenbeckia florulenta
- Atriplex semibaccata
- Halosarcia pergranulata ssp. pergranulata
- Mimulus repens
- Ludwigia peploides ssp. montevidensis
- Phragmites australis
- Paspalum vaginatum
Difusió i hàbitat
És una planta difosa en tota l'àrea Mediterrànea i Canàries trobant-se fins a en Suràfrica, Califòrnia i Amèrica del Sur.
El seu hàbitat ideal és zona humida d'alta taxa de salinitat, sols en capa freàtica superficial, arenals costers, vores d'estany, chapulls, rieres i terrenys encharcados.
- Paleàrtic:
- Nort d'Àfrica: Argèlia, Egipte, Marroc.
- Oest d'Àsia: Iran, Iraq, Israel, Jordània, Líban, Turquia.
- Caucaso: Armènia, Azerbaiyan, Geòrgia.
- Nort d'Europa: Regne Unit.
- Surest d'Europa: Albània, Creta, Grècia, Itàlia, República de Kosovo, Montenegro, Sardenya, Sèrbia, Sicília.
- Suroest d'Europa: Azores, Balears, Còrsega, França, Portugal, Espanya.
- Neàrtic:
- Nort de Mèxic: Nort de Baixa Califòrnia.
Usos
La palla s'usa per a teixir cestos i com a fibra vegetal per al nugat.
Taxonomia
Juncus acutus va ser descrita per Carles Linneo i publicada en Species Plantarum 1: 325. 1753.[1]
Juncus: deriva del llatín “iuncus” el nom que rebia el junc i atres espècies dels gèneros Juncus, Cyperus i Scirpus.[2]
acutus: epítet llatí que significa "esmolada la punta".[3]
- Sinonímia
- subsp. acutus
- Juncus karelinii Steud.
- Juncus multibracteatus Tineo
- Juncus spinosus Forssk.
- Juncus variegatus Caruel
- subsp. leopoldii (Parl.) Snogerup
- Juncus leopoldii Parl.
- Juncus macrocarpus Nees
- Juncus robustus S.Watson[4]
- Castellà: hunco, ira, juncia, junc, junc en borla, junc en flueque, junc espinós, junc redó, junc selvat, junquera, junquilla.[5]
Vore també
- Terminologia descriptiva de les plantes
- Anex:Cronologia de la botànica
- Història de la Botànica
- Característiques de les juncàcees
Referències
- ↑ «Juncus acutus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 1 d'abril de 2013.
- ↑ En Flora Ibèrica
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ Juncus acutus en PlantList
- ↑ «Juncus acutus». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 22 de setembre de 2010.
Bibliografia
- USDA, ARS, National Genetic Resources Program.
- Germplasm Resources Information Network - (GRIN) National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. https://web.archive.org/web/20041119200812/http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxon.pl?447103 (10 dic 2007)
- Perdomo Molina, A. C. i Cubas Hernández, Fátima (2002). El junc: un recurs tradicional dels ecosistemes humits de Canàries. La Pallera: Quadern d'Etnografia Canària. II Época. Nº 12. Agost , pp. 11/17. ISSN 1136-4467/ISBN 84-922961-3-5.[1].
- "Biotemas": Schardosim, Alecsandro; Klein Vanilde, Citadini-Zanette, Robson dos Sants (September 2007). "Florística i estructura comunitària de restinga herbàcea no municipi de Araranguá, Santa Catarina" (en Portugués). Biotemas 20 (3): 15-26. ISSN 0103-1643. Retrieved on 2008-04-25.
- Paspalum vaginatum [2]
Enllaços externs
Wikispecies té un artícul sobre Juncus acutus.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Juncus acutus.- Este artícul conté una traducció derivada de «Juncus acutus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.