Anar al contingut

Escut de Manchester

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El escut de la ciutat de Manchester va ser concedit l'1 de març de 1842, regnant Victoria del Regne Unit. Un dia despuix varen ser aprovades els soports, terme que designa les figures que flanquegen l'escut pròpiament dit si són animals ya siguen reals o imaginaris.

Blasonamiento:

En un camp de gules, tres cotises d'or, aumentat d'un cap d'argent carregat d'un barco de vela en pabelló britànic en els seus colors i sostingut per una mar ondado. Per soports terrasados de sinople, en la destra un antílop heràldic rampante d'argent, linguado de gules, colletado i encadenat d'or i en la sinistra, un lleó rampante i guardante, d'or, linguado, armat i coronat d'una corona mural de gules; els soports carregats en els seus muscles d'una rosa de gules. Al timbre un yelmo de perfil en el seu color en un burelete d'or i gules, adornat de lambrequines de lo mateix; per cimera un globo terràqueu en meridiàns i paralels en els seus colors i carregat de sèt abelles volant en els seus colors (1,2,1,2,1). Per divisa "Concili et Labore" de sabre, en una llista d'argent.

Consistix en un escut en el seu camp de gules (roig) en tres cotises d'or (grogues), la cotisa és una banda disminuïda, la peça que va en sentit diagonal de dreta a esquerra pero de menor gruixa. Estes armes varen ser adoptades de l'heràldica dels senyors de Manchester, que varen dominar la ciutat fins a l'any 1301. Este camp està aumentat d'un cap heràldic, la divisió que ocupa la tercera part superior. El cap és d'argent (blanc) i en ell es mostra un barco de vela en pabelló britànic sobre el mar, com a símbol del comerç i l'empresa.

Els soports són les figures d'un antílop heràldic, situat en la destra (esquerra de l'espectador), rampante (empinat), d'argent, linguado de gules (en la seua llengua roja), colletado (en un collar) i encadenat d'or, i un lleó, rampante i guardante (mirant a l'espectador), d'or, linguado armat i coronat de gules (en la seua llengua, ungles i una corona roja). Esta corona és mural, d'orige romà, la que habitualment ampren les corporacions municipals com a emblema del seu poder i autoritat. Els dos soports, que procedixen de l'heràldica del rei Enrique IV d'Anglaterra, porten una rosa de gules sobre el muscle que queda a la vista. Esta rosa va ser divisa dels Lancaster. L'antílop heràldic i el lleó estan terrasados de sinople (situats sobre un montícul vert).

En el timbre apareix colocat yelmo de perfil en el seu color, adornat de lambrequines i un burelete d'or i gules. Este últim element consistix en un péntol tela retortillada que es colocava al voltant de la part superior del caixco dels cavallers. La cimera és l'adorn situat sobre el yelmo que també es mostra en la part superior d'alguns escuts d'armes. En este cas consistix en un globo terràqueu en meridiàns i paralels sobre el que estan representades sèt abelles (colocades 1,2,1,2 i 1). En el globo terràqueu i les abelles es va voler reflectir que les manufactura de la ciutat de Manchester s'exportaven a totes les parts del món.

Escrit en una cinta d'argent situat en la part inferior, es mostra el lema de la ciutat "Concili et Labore", en lletres de sabre (negre), que en llatí significa "Deixa't aconsellar i treballa". Es tracta d'una cita del (Eclesiàstic 37:16): "Abans de fer qualsevol cosa, cal discutir-la; abans de tota acció, cal reflexionar".

Vore també