Ermita del Santíssim Crist del Calvari

Erro al crear miniatura:

Ermita del Santíssim Crist del Calvari

L'ermita del Santíssim Crist del Calvari de Gata de Gorgos és el segon edifici religiós d'importància del poble. Està dedicada al patró, el Santíssim Crist del Calvari. El temple es troba en la part alta d'un tossal en les afores de Gata.

Història

La devoció dels habitants del poble cap a esta image té el seu orige a finals del XVIII. Segons la tradició, Vicente Mulet, naixcut en Gata, beneficiat de la Catedral i rector de Denia, durant una passejada per les plages d'esta, unes llums varen cridar la seua atenció, quan es va acostar va comprovar que sobre l'aigua surava una chicoteta image d'un Crist crucificado. Al sendemà va ser al seu poble natal, contant lo succeït en l'iglésia parroquial. Aixina, mosén Vicent Mulet va impulsar la construcció d'una capella a on estajar i venerar l'image.

Les obres varen escomençar en 1762 en la colaboració i recursos del rector de Denia, i l'ajuda dels principals agricultors del poble, es varen terminar en 1770 quan l'ermita va ser beneïda i es va celebrar la primera missa.

Des de llavors la devoció pel Crist va ser aumentant, devoció reforçada pels fets, entre l'història i la llegenda, de l'any 1812. Durant la Guerra del Francés en les tropes propenques a Gata, molta gent va optar per amagar-se en l'interior de l'ermita. Els soldats es varen trobar en un poble buit, i al vore l'ermita varen decidir acostar-se. A pocs metros de l'edifici, un arbre blanc (una espècie d'àlber, tallat durant la guerra civil per a aprofitar la llenya) va escomençar a moure's ràpidament i a desprendre una forta resplandor que va cegar als soldats i va esglayar als cavalls, fets que varen provocar la seua fugida.

En 1886 el rector Juan Martínez Blasco va impulsar la construcció del primer cementeri (fins a llavors els morts s'enterraven en el cementeri adjacent de l'iglésia). El lloc triat va ser l'ala del cerro a on s'ubica l'ermita. I aprofitant estes obres va decidir ampliar l'edifici, ya que per a llavors ya es considerava a Crist com el patró del poble i s'havia quedat chicoteta l'ermita

En 1905 es construïxen les catorze capelles o estacions del Via Crucis. El rector de llavors, mosén Antonio Gómez va demanar el permís al arzobispado:

... Suplica a S. I. es digne concedir llicència per a erigir el Via Crucis públic en el camí de l'ermita del Santíssim Crist en el Poble de Gata. Gràcia que espera obtindre de la bondat de S. I. que Deu guarde molts anys.

El mateix any es farà l'espadaña que corona la frontera i estaja la campana.

La bonança econòmica dels anys vint va favorir que el rector Joaquín Alonso rebera almoines per a ornamentar l'interior del temple, fet que es va produir en 1927. En 1933 consta que ademés del titular existien imàgens del Ecce Homo, la Verge dels Dolors i Sant Miguel.

Durant la guerra civil espanyola es varen destruir totes les imàgens i ornaments i l'edifici va funcionar com a hospital i dependències benèfiques. Dos acólitos, Fernando Soler i José Vives, varen pujar fins a l'ermita i varen trobar la figura de Crist partida en varis trossos, es varen repartir els fragments i la varen amagar. Terminada la guerra, Jaime Mulet va traslladar l'image a Valéncia i va costejar la restauració. El 24 de juliol del mateix any l'arquebisbe va autorisar al rector Allunte Sendra la bendició de l'image, i en 1941 es va consagrar la taula de l'altar. En 1952 es varen beneir les catorze noves estacions del calvari, també destruïdes durant la guerra.

La reforma més important de l'edifici es va portar a terme en 1974. El rector Manuel Frases va promoure una junta pro restauració, en lo que va conseguir fondos suficients per a realisar l'obra. Esta va ser dirigida pels aparejadores Amador Signes i Vicent Soler. Les principals actuacions varen ser el derrocament i posterior reconstrucció del sostre i teulada, instalació de llum elèctrica, el picat i lucimiento dels murs, obertura de buits per a les vidrieres, el basamento i els capitells dels pilars, un nou paviment, la construcció de l'acera que rodeja l'edifici, etc. El total de l'obra va costar un milló de pessetas, terminada l'obra, el rector va publicar una carta d'agraïment a tot el poble.

Descripció arquitectònica

L'estructura de l'ermita és la d'una iglésia a escala reduïda, en tres naus, una central i dos laterals, ademés de dos estàncies allargades junt al presbiteri. Darrere d'est està la sacristia i una atra estància utilisada com a almagasén dels utensilis amprats en l'ermita i les processons. Cinc pilars a cada costat de la nau articulen l'interior i subjecten el entablamento des d'a on partix la volta de canó en arcs fajones. Les pilastras adossades als pilars tenen un capitel en forma de casetón en una creu eculpida.

Entre el segon i tercer pilar s'alça una cúpula sense llanterna en un tambor en els óculos cegats i pilastres acanalades. Entre els mateixos pilars hi ha arcs de mig punt que configuren les chicotetes capelles laterals de l'entrada i faciliten la comunicació amn les estàncies laterals, les quals estan recorregudes en la part inferior per un banc de pedra.

En les capelles laterals de l'entrada se situen les imàgens del Sant Sepulcro, i sobre una peana chicoteta la de Sant Ramón, en l'atra la Verge dels Dolors i un Sant Peregrí Lazioni. En el presbiteri està la taula del altar i darrere l'image del Santíssim Crist del Calvari dins d'un templete dorat sobre uns núvols en querubines i subjectat per dos àngels.

En l'exterior observem una frontera senzilla i rústica, en un pòrtic de tres arcs de mig punts de pedra. Sobre l'arc principal està situada l'última estació del Via Crucis. I arrematant tot està l'espadaña en la campana.

Bibliografia

• Jordà, R., Yago, R., Soler, A. Gata de Gorgos. Geografia. Història. Patrimoni, Ajuntament de Gata de Gorgos. (en català)

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ermita del Santíssim Crist del Calvari.
• Fitxa de l'ermita a Campaners