Element conjugat
| Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
En matemàtiques, els elements conjugats d'un element algebraic Plantilla:Var en un cos Plantilla:Var són les raïls de la seua polinomi mínim en Plantilla:Var, en una extensió Plantilla:Var de Plantilla:Var a on este polinomi és dividit (és dir, es pot expressar com un producte de monomis).
De manera equivalent, els conjugats de Plantilla:Var són l'image de Plantilla:Var generada pels Plantilla:Var-automorfismes de Plantilla:Var.
Eixemples
- Si Plantilla:Var és un element de Plantilla:Var, el seu polinomi mínim sobre Plantilla:Var és Plantilla:Var, per lo tant, el seu únic conjugat sobre Plantilla:Var és ell mateixa.
- Si α = a + ib és un número complex no real, és dir, si el seu part imaginària Plantilla:Var no és zero, llavors el seu polinomi mínim en ℝ és (X – α)(X – α) = X2 – 2aX + a2+b2, i per lo tant, els seus conjugats en ℝ sò α i el seu número complex conjugat Plantilla:Var.
- Les raïls cúbiques de l'unitat en ℂ són
En ℚ, j i j2 tenen el polinomi mínim comú X2 + X + 1 i són conjugats. De manera més general, les raïls primitives n-ésimas de l'unitat en ℂ tenen un polinomi mínim en ℚ, el n-ésimo polinomi ciclotòmic, i són conjugades en ℚ.
Propietats
- El polinomi mínim de α en K es dividix entre qualsevol extensió normal L de K que continga α (per eixemple, una clausura algebraica de K, o inclús solament un cos de descomposició del polinomi).[1] Els conjugats de α són llavors les imàgens de α pels elements del grup de Galois de l'extensió.
- Siga α un número sancer algebraic distint de zero i |α|, el major dels mòduls dels seus conjugats sobre ℚ. Kronecker va demostrar[2][3][4] que
- Si |α| és menor o igual a 1, α és la raïl de l'unitat;
- Si |α| és menor o igual a 2 i α és totalment real, és dir, si tots els conjugats de α sobre ℚ pertanyen a l'interval real [–2, 2], llavors α és de la forma 2 cos(πr) per a un determinat r racional.
El punt 1 es pot deduir del següent lema (utilisat també en una atra part de la prova del teorema de les unitats de Dirichlet):[5][6] per a qualsevol sancer n i qualsevol real C, existix solament un número finit de sancers algebraics α tals que el grau (del polinomi mínim) de α és menor o igual que n i que |α| ≤ C.
Existixen varis refinament del punt 1 proporcionant, segons el grau de α, un aument de |α| menys restrictiu pero suficient per a que α siga la raïl de l'unitat.[3]
Referències
- ↑ Lang, Serge (1978). Algebra, 8ª reimpr. edició (en en), p. 182.
- ↑ Kronecker, Leopold(1857).«Zwei Sätze über Gleichungen mit ganzzahligen Coefficienten».J. regne angew. Math. Journal für die regne und angewandte Mathematik.53: 173-175.(en de)
- ↑ 3,0 3,1 Władysław Narkiewicz (2004). Springer (ed.). Elementary and Analytic Theory of Algebraic Numbers, 3 edició (en en), p. 49 i 71 de 712. ISBN 978-3-540-21902-6.
- ↑ James Fraser McKee(2008).«Conjugate algebraic numbers on conics: A survey».Number Theory and Polynomials.Cambridge University Press:(352): 211-240.(en en)
- ↑ Janusz, Gerald J. (1973). «55», Academic Press (ed.). Algebraic Number Fields, 3 edició (en en), pp. 220. ISBN 978-0-12-380250-7.
- ↑ Lang, Serge (1994). Springer (ed.). Algebraic Number Theory, 2 edició (en en), pp. 105 de 357. ISBN 978-0-387-94225-4.
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Elemento conjugado» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.