Anar al contingut

Dialecte madrileny

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Dialectes i accents del espanyol en Espanya.
Presencia de leísmo, laísmo i loísmo.

El dialecte madrileny és la varietat dialectal del idioma castellà parlada en la ciutat de Madrit (capital d'Espanya) i, en sentit més ampli, en l'àrea metropolitana de Madrit.

Entre les traces pròpies d'estes varietats tenim:

  • Yeísmo, indistinció de /ll/ i /i/ (va callar / va caure), general en totes les classes socials.[1] Segons Alonso Zamora Vicente, el yeísmo s'ha estés a casi tota Espanya, sent la metròpoli madrilenya el seu principal centre difusor actual. Segons lo que sugerix Navarro Tomás, les classes altes madrilenyes encara coneixien la diferència de pollet (animal) i poyo (assent) a mitan de el XX, pero com afirma Zamora Vicente açò podia deure's a la pressió escolar. En les gravacions que existixen d'ilustres madrilenys naixcuts a finals de el XIX, com Alfonso XIII, ya s'observa el yeísmo, en lo que es pot afirmar que l'innovació ya hauria sorgit en la capital, com a mínim, durant el XIX.
  • Aspiració de les /s/ implosivas.[2] Esta característica és comuna en tots els dialectes del sur d'Espanya, i es dona des d'a lo manco el XIX, atestat en esta descripció feta per Benito Pérez Galdós de Fortunata, una madrilenya de classe humil, en la novela de 1887 Fortunata i Jacinta:
Les eses finals se li convertien en jotas, sense que ella mateixa ho notara ni evitar-ho poguera, i es menjava moltes sílabes.[3]
Esta aspiració de /s/ és particularment ostentosa davant de consonants velares: s'ha amagat en el bosc sona com s'ha ijcondi(d)o en el bojque. Açò es pot donar en el dialecte madrileny encara que és més suau que en el dialecte manchec.
  • Freqüentment es elide la /d/ final, com en la majoria del món hispanohablante, pero també es ensordecen a sovint, tornant-se una /θ/, per eixemple: veritat > verdaz. Esta pronunciació és notable també en Salamanca, Valladolit, i atres zones de Castella i Lleó i La Rioja.[4]


  • Tendència al leísmo, laísmo i loísmo. Segons Samuel Gili Gaya, en el parla de Madrit el pronom li s'ha especialisat en el masculí i el pronom la en el femení, tant per a objectes directes com a indirectes.[5] Segons Antonio Quilis, el laísmo no és general en els registres cults, encara que possiblement sí en els populars; en canvi el leísmo sí és general. Els verps en els que apareix més el laísmo són: dir, donar, agradar, posar, contar, llevar, vore, escriure, preguntar.[6] En algunes ocasions, l'esforç per evitar el laísmo produïx hipercorreccions: A María, li vaig vore ahir.

Vore també

Referències

  1. ↑ Zamora Vicente, Alonso«Una mirada en parlar madrileny».ABC (Espanya).(11-6-1961)
  2. ↑ Quilis, Antonio (1993). «pag. 276», Tractat de fonologia i fonètica espanyoles, Gredos (Madrit). ISBN 8424916255.
  3. ↑ Citat en Dialectologia espanyola, d'Alonso Zamora Vicente.
  4. ↑ Molina Martos, Isabel(de decembre de 2016).«Variació de la -/d/ final de paraula en Madrit: ¿prestigi obert o encobert?».Bolletí de filologia.51(2): 347–367.doi:10.4067/S0718-93032016000200013.
  5. ↑ Citat en Quilis, Els Pronoms "li", "la", "lo" i els seus plurals en la llengua espanyola parlada en Madrit , pag. 36 (vore Bibliografia)
    Segons Gili Gaya (1958, 210-211), el 'li' dativo, que, com se sap, és invariable per als 2 gèneros, s'ha especialisat com a masculí: 'li varen regalar una bicicleta' (a ell); i quan és femení se substituïx per 'la', procedent del acusativo: la varen regalar una bicicleta' (a ella). "Est és l'us madrileny espontàneu en totes les classes socials, a no ser entre persones l'instrucció gramatical de les quals, o la procedència d'atres regions, ho corrigga més o menys. L'influència de la capital irradia la seua laísmo cap a atres províncies del Centre i del Nort, aplegant a véncer a sovint la resistència del llenguage lliterari. El vulgo madrileny va encara més allà: el 'lo' substituïx en freqüència a 'li' com dativo: 'ho varen pegar una galtada'. No obstant, este 'loísmo' se sent en tots els llocs com extremadament plebeu, i no ha conseguit eixir del parla achulapada."
  6. ↑ Antonio Quilis: Els Pronoms "li", "la", "lo" i els seus plurals en la llengua espanyola parlada en Madrit (vore Bibliografia), pag. 208

Bibliografia


Referències