Abadia de Moutier-d'Ahun

Abadia de Moutier-d'Ahun

L'abadia de Moutier-d'Ahun (en francés L'Abbaye de Moutier-d'Ahun) és una abadia francesa que es troba ubicada en la comuna francesa de Moutier-d'Ahun, pertanyent al departament de Creuse, en el centre del país.

L'edificació que ha aplegat fins a nosatres és en el seu major partix una construcció migeval, en estil romànic, en la variant cluniacense, encara que inclou també diverses parts més modernes, edificades ya en estil gòtic. L'abadia alberga per una atra part un bon número de talles en fusta, d'estil barroc.

Història de l'abadia

En l'any 997, en les proximitats de l'antiga ciutat de Acitodunum (hui Ahun, en el departament de Creuse), Bosón II, comte de la Marca, va fundar llegalment un monasteri, en presència del seu germà Gaubert i d'atres alts personages de la regió, entre els quals cal destacar al bisbe de Llemoges. El monasteri quedava consagrat a María, mare de Deu, i quedava baix la regla de Sant Benito, en la variant reformada de l'Orde de Cluny; tot això segons es desprén d'un document que figura en el cartulario de l'abadia d'Uzerche.

Dit monasteri (o monasterium en llatí), va vore posteriorment afrancesado el seu nom cap a moustier i, més vesprada, va evolucionar cap a moutier. El lloc va passar a ser conegut puix com Moutier d'Ahun i, despuix de la Revolució francesa, en 1790 va passar a donar nom a la comuna que es va crear en capitalitat en el poble naixcut al voltant del monasteri, Moutier-d'Ahun.

No obstant, en l'actualitat no sobreviuen restants d'esta época, ya que les parts més antigues que nos han aplegat corresponen ya al XII, en ple auge de l'art romànic en la regió.

Provablement com a resultat d'alguna devastación sofrida per les edificacions monásticas durant la Guerra dels Cent Anys, que va afectar a molts monuments i localitats de la regió, es té constància d'una profunda reconstrucció de l'iglésia abacial a partir de 1489. En concret, dita reconstrucció afecta a la portada de la mateixa (reconstruïda ya en estil gòtic), a la nau, al transepto i a una part del cor.

En l'any 1591, durant les Guerres de Religió de França, un grup de soldats de la Lliga Catòlica, a les órdens de Toirac, senyor de Maslaurent, es varen fer forts en el monasteri, en l'intenció de protegir-se dels atacs de Foucauld de Saint-Germain Beaupré, qui en eixe moment era el governador de La Marca en nom del rei Enrique IV de França. Durant els violents combats que es varen succeir, va morir Foucauld, encara que va ser venjat tres dies despuix pel seu fill que, despuix de succeir-li en el mando de les tropes reals, va perseguir a Toirac fins a la seua castell de Maslaurent, per a assessinar-ho i expondre públicament el seu cos en la costell de Saint-Germain Beaupré.

Durant esta lluita, el monasteri va ser saquejat; tant l'edifici del monasteri com l'iglésia abacial varen ser incendiats, quedant en ruïnes. la nau va aplegar a afonar-se completament. Com a conseqüència del desastre, durant vint anys el lloc va quedar completament abandonat, servint com a font d'aprovisionament de sellars i pedres llaurades per a els qui devien reconstruir les seues vivendes, molt afectades pels successos de la guerra, i això no només en el poble d'Ahun, sino en varis llocs més o menys propencs.

Cap als anys 1610, es reinstalaron en l'arruïnat convent alguns monges pertanyents a l'Orde de Cluny, encara que somesos a la més antiga i estricta interpretació de la Regla de Sant Benito. Els seus primers temps en el lloc varen deure ser molt durs, residint en el lloc en molt precàries condicions de vida. No va ser sino fins a l'any 1612 quan es va posar en marcha una reconstrucció del conjunt d'edificacions monásticas. Dita reconstrucció es va estendre a lo llarc d'un ampli periodo: aixina, sembla que els aspectes essencials de la mateixa estaven finalisats cap a 1616-1619 pero, al mateix temps, el dormitori per als monges només va estar conclós en una data tan tardana com 1648, lo que dona idea de les dificultats a que deurien enfrontar-se els monges del restaurat convent en el periodo intermig. D'esta manera s'instala en el lloc una chicoteta comunitat de monges (mai més va aplegar a superar el número d'huit monges i dos novicios).

Durant els sigles XVII i XVIII, els monges de l'abadia inicien un procés d'enfrontaments en l'abad de la mateixa. En eixes dates, en efecte, el nomenament d'abad era un privilegi del rei, en lo que despuix de ser nomenats, els abat no residien en els monasteris dels que, a lo manco nominalmente, eren responsables, sino que preferien residir en llocs dotats de majors comoditats, a voltes molt alluntats del monasteri. Per lo demés, es llimitaven a embossar-se les rendes percebudes pel monasteri, concedint als monges que verdaderament mantenien el lloc unes cantitats a totes llums insuficients per a assumir els costs de la seua manutenció i les necessàries llabors de manteniment, restauració o reconstrucció dels edificis.

Dites disputes varen ser objecte de llarcs i costosos processos judicials; pot dir-se que no varen aplegar a extinguir-se fins a l'orde donada pel rei de França en 1788 de dissolució en França dels monasteris de l'Orde de Cluny que formaren part de la llínea rigorista de la Regla de Sant Benito, com era el cas de l'abadia de Moutier-d'Ahun. A partir d'eixe moment, la porta de l'iglésia va ser sagellada, no permetent-se el seu accés als monges, que únicament varen ser autorisats a residir en els edificis conventuals.

Despuix de la Revolució francesa, ya en 1790, tant el monasteri com les terres de la seua propietat varen ser declarats com a Bens Nacionals, sent objecte de venda en pública subasta.

Respecte de l'iglésia abacial, despuix de l'anomenada reacció thermidoriana, que va reconduir a la República francesa cap a posicions polítiques més favorables a la religió, i l'arribada del règim conegut com Directori, va passar a quedar novament oberta al seu us com a edifici de cult religiós.

En 1844, l'iglésia abacial va passar a ser oficialment declarada com a iglésia parroquial de la comuna de Moutier-d'Ahun. Per eixes mateixes dates, els últims vestigis de la nau de l'abadia varen ser arrasats; en posterioritat s'han plantat tiles en els llocs en que se supon que antigament es trobaven emplaçats els pilars del convent.

Les talles barroques

L'abadia de Moutier-d'Ahun en l'actualitat.

No obstant, més allà del possible interés artístic o històric del monasteri i de la seua iglésia abacial, el motiu principal de la seua importància radica en les magnífiques obres en fusta (tant estàtuas com boiseries o obres de fusteria) que la mateixa alberga, i que varen quedar protegides llegalment en ser declarades com Monument històric de França, en la modalitat de monument classificat, ya des de 1889. Es tracta d'obres en fusta de castany o roure.

Encarregades pels monges de l'abadia, representats pels priors de la mateixa (Jean Li Moyne i després Etienne Li Moyne, els qui varen ser priors entre els anys 1640 i 1694), les boiseries varen ser eixecutades en estil barroca, a lo llarc de dos campanyes de treball (la primera en 1673-1674 i la segona en 1678-1681), pel taller d'un escultor d'Alvèrnia, Simon Bouer, qui era originari de la localitat de Menat (actualment Puy-de-Dôme).

De la primera de dites campanyes data el gran retaule de columnes torneades, mentres que es varen tallar durant la segona campanya el restant del retaule, aixina com les decoració de les portas de les capellas laterals del cor, i la sillería del cor (en 26 cadires tallades en una rica decoració a pur de cares, motius florals i animals fantàstics), el púlpit o un imponent lutrin o atril, sense oblidar una talla de Crist.

Els monogrames dels religiosos que varen encarregar dits treballs han segut gravats en la part inferior de cada element, en les parts davanteres, tant dreta com a esquerra.

En algun moment que no ha pogut ser determinat en exactitut, pero que la tradició oral del lloc situa en el periodo corresponent a la Revolució francesa, tots estos elements en fusta varen quedar coberts en una capa de revestiment de color blanc. Per eixe motiu, en 1896 el departament de Belles arts de l'Administració francesa va tractar de decapar la fusta (és dir, d'eliminar dita capa), encara que sense tindre èxit en l'intent. El mèrit de la neteja de dita capa li correspon a l'abad Victor-Julien Malapert, sacerdot de Moutier-d'Ahun entre 1904 i 1963, que va consagrar la seua vida a tornar les boiseries al seu estat original, per a lo que va rebre l'ajuda dels chiquets que estudiaven la catequesis, segons afirmen en el lloc. Posteriorment, i a lo llarc de tres lustres, es va efectuar una nova neteja de la superfície, acompanyada d'un tractament protector de la fusta.

Com a escenografia

En raó de l'idoneïtat escènica del lloc, el director cinematogràfic Alain Corneau va rodar allí algunes escenes de la seua película Tots els matins del món, que retrata la vida del músic i compositor Marin Marais (1656-1728), en l'intervenció dels actors Jean-Pierre Marielle i Gérard Depardieu.

L'abadia de Moutier d'Ahun va ser objecte d'un homenage filatèlic per part de l'Administració francesa, en motiu del seu milenari.

Bibliografia

Gilles Rossignol (1993), Li Moutier d'Ahun, Guéret/Ahun, París: Edicions Verse.

Enllaços externs

• (en francés) Communauté de communes Creuse Thaurion Gartempe (Ciate)
• (en francés) Fotografia de l'abadia per li Ru.