Àrees protegides d'Afganistan

Un dels llac del Parc nacional de Band-i Amir

Tulipa gesneriana, una espècie de tulipán que és la flor nacional d'Afganistan.

Parc nacional de Band-i Amir, conegut com el Gran Canó d'Afganistan

Tarabilla pía, un pajarillo que es pot trobar en Afganistan.

En Afganistan hi ha 12 àrees protegides. D'estes, 2 són parcs nacionals, 2 són reserves de vida salvage, 3 són parcs nacionals en us de recursos naturals, 2 són santuaris de flamencs i aus aquàtiques, 2 són santuaris d'aus aquàtiques i 1 no està categorizada.

Parcs nacionals i atres reserves

• Parc nacional Valle de Ajar, 400 km², 200 km al noroest de Kabul, a partir de 2400 m d'altitut i fins a 4000 m, població d'íbices i cérvol de Bactriana, en alguns yaks.
• Parc nacional de Band-i Amir, 613 km², una série de sis llac separats per assuts naturals de travertino, a 3000 m d'altitut en el Hindu Kush.
• Santuari de Flamencs i Aus Aquàtiques d'Ab-i Estada, llac endorreico salat a 2000 m d'altura i 250 km al suroest de Kabul, en una àmplia depressió creada per la falla de Chaman, que forma part d'un sistema que separa la placa euroasiàtica de la placa indoaustraliana en l'Hindú Kush. Els chapulls cobrixen unes 27 000 ha, entre superfície aquàtica i pantans, i acullen a unes 120 espècies d'aus entre les que destaquen els flamencs roses.
• Santuari de Flamencs i Aus Aquàtiques de Dasht-i Nawar. Llac salobre i lloc arqueològic a 60 km a l'oest de Gazni. El llac medix 60 per 15 km. En les plages hi ha varis llocs paleolítics. També és l'àrea de nidificació de flamencs més alta del món, a 3000 m. Entre els mamífers, la pica afgana, el rabosot roig i el manul.

Àrees d'importància per a les aus

BirdLife International reconeix l'existència de 15 llocs IBA, àrees d'importància internacional per a les aus en Afganistan. En total ocupen 39 181 km², en un total de 391 espècies reconegudes i 17 amenaçades.

• Ab-i Estada, santuari de Flamencs i Aus Aquàtiques (vore més arriba).
• Band-i Amir, parc nacional (vore més arriba).
• Gran Pamir, 67 938 ha, extrem nordest d'Afganistan, nort del corredor de Waján, sur del llac Zorkul, des de 3250 fins a 6103 m, entre glaciars i llac glaciars, valls de Sargaz, Tulibai, Manjulak i Abakhan, afluents del riu Pamir en la frontera en Tadjikistan. Depòsits aluvials en taques de sauces, plans glaciars fins a 5000 m, chapulls dominats per Carex i Kobresia, estepas a 4300-4500 m, en ovelles, cabres i yaks. 117 espècies d'aus, entre elles ratonero, àguila real, buitre del Himalaya, perdigallo himalayo, muçol real, torruana cornuda, lavandera cetrina, etc. Entre els mamífers, gat cerval, orso, llop, cabra montés.
• Darqad, districte de la província de Tahar, 20 000 ha, terres baixes inundables del riu (riu Panj), tributari del Amu Daria, i illes, 80 km al nort de Taloqan, frontera de Tadjikistan, a 400-500 m d'altitut. Chapulls arborats de cañizales de Phragmites en taques de tamarisco i sauce, ademés de arboledas de Elaeagnus. Recentment desarbolado per a cultius, sobretot en el costat de Tadjikistan. Fauna poc estudiada des dels anys 1970.
• Dasht-i Nawar, santuari de flamencs i aus aquàtiques (vore més arriba).
• Llac Hamún (Hamun-i Puzak), 35 000 ha, llac salobre en el desert de Sistán, al suroest d'Afganistan, compartit en Iran, a 500 m d'altura, rodejat de vastes extensions de cañizales de Phragmites. Aigua procedent del riu Khashrud, sec en estiu, en aigua en primavera, del desgel i molt irregular. Hi ha algun tamarisco en el chapull i la estepa és d'artemisa. En 1976 vivien ací 357 000 aus, entre elles el tarro blanc, l'aguileta lagunero occidental i el calamón comú.
• Valle del riu Hari Rud, 35 000 ha al noroest d'Afganistan, comprén 112 km de vall des d'Obe (Awbeh), a 1830 m, fins a l'oest de la ciutat d'Herat, a 1050 m. Comprén eriales, tossals desérticas i plans en vegetació dispersa i cultius. La vall té 15 km d'esgambi en Obe i s'eixampla cap a l'oest, abans d'Herat. Hi ha tamariscos i cultivares de chops i albercocs junt al riu. Entre les aus, el gavilà chikra, el chiulet escamoso, la calandria oriental, la lavandera cetrina i la tarabilla pía.
• Imam Sahib, 20 000 ha, a on s'unixen el riu Panj i el riu Vajsh per a formar l'Amu Daria, al sur de la Reserva natural Tigrovaya Balka, de Tadjikistan i a l'est de la zona protegida de Darqad, en el riu Panj, 60 km al nort de Kunduz, a 500 m d'altitut. Mateixes característiques que Darqad (vore més arriba).

• Kole Hashmat Khan, 250 ha, l'únic chapull supervivent dels antany extensos chapulls de Kabul. Al suroest de la ciutat, en l'autopista Kabul-Gardez, a 1800 m d'altitut. És un chicotet llac de 2,5 km de llarc i 300-1000 m d'ample. Pastoreig i cultius propencs. Zona molt deteriorada de migració d'aus entre Paquistán/Índia i Àsia Central/Siberia, rica en els anys 1960-1970.
• Estepa nort-oriental, 800 km², eriales, estepa desértica i planures a l'oest de Qala-i-Nau, en el noroest d'Afganistan, frontera en Turkmenistan pel nort i Iran per l'oest, al sur de la Reserva natural estatal de Badkyz, en Turkmenistan. Entre 500 i 1000 m d'altitut, artemisia en els plans esteparis i boscs de Pistacia en els tossals que produïxen pistachos per a les poblacions veïnes. Entre les aus, gavilà chikra, abejaruco malgache, calandria bimaculada, terrera de Hume, tarabilla pía i prinia desértica. Entre els mamífers es troba l'asno salvage asiàtic, procedent de les reserves del nort.
• Valls del riu Pej i el seu tributari, el Waygal, 1200 km², afluents del riu Kunar, a l'est d'Afganistan, nort de Yalalabad, en la província de Nuristán, entre 1100 i 3000 m. Rodejats de picos granítics de fins a 6300 m. Fins a 2200 m boscs de Quercus (roures), i coníferes fins a 3000 m, en una estreta zona de ginebreres. Anidan més de 50 espècies d'aus, entre elles, el monal colirrojo, el faisà koklas, el mosquitero de Brooks, el mit cariblanco, i el trepador de Cachemira. Entre els mamífers, l'orso pardo, l'orso tibetà, el lleopart de les neus, el gat cerval, el llop, la cabra montesa i rarament, el lleopart i el gat cerval.
• Desert de Registán, 30 000 km². Sur d'Afganistan, frontera en Pakistan (Baluchistán). Paisage estepario molt càlit en estiu entre 800 i 1200 m.
• Safēd Kōh, 2000 km². Zona montanyosa al surest de Kabul, entre 2000 i 3000 m. Boscs de cedre del Himalaya, Pinus gerardiana i pi blau del Himalaya, devastats per la guerra civil. És el llímit occidental del Himalaya per a les aus.
• Pas de Salang, 2000 ha, Ocupa 10 km de vall al nort de Kabul, entre el pas de Salang Kotal, a 3658 m, i el poble de Khinjan, a 1500 m. Actualment, el pas està travessat per un túnel a 3200 m, rodejat d'alvertents alpins, en ginebrera i sauce. Les aigües aboquen cap a la conca del Amu Daria. Entre les aus, el pico aliblanco, el mosquitero senzill, etc.
• Menut Pamir, 2000 km², a l'est del corredor de Waján, en l'encreuament en China, Pakistan i Tadjikistan. Valls del Aksu i el Waghir, entre 4000 i 6000 m. Lagos de Zor Kol i Chaqmatin.