La Font de la Figuera
La Font de la Figuera (en castellà Fuente la Higuera), és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Situat en el suroest de la província de Valéncia, en la comarca de La Costera.
Geografia[editar | editar còdic]
Situat en la capçalera del vall de Montesa, en el sector oest de la Serra Grossa , en l'extrem suroest de la província de Valéncia, en el llímit en les províncies d'Alacant (en el terme municipal de Villena) i d'Albacete, Castella-La Mancha (en el terme municipal d'Almansa).
El riu Canyoles naix en el terme, creuant-lo d'oest a est. Drenen el territori els barrancs d'El Puig, Rojo, Caicón, Fonsanta i Basal.
Les altures més destacades són el pic del Capurucho, en 901 m., i a proximitat d'esta, la Penya Foradada (978 m). La montanya de l'Alt de la Silla, (1.004 m.), marca el llímit en el terme municipal d'Almansa en el que compartix el port d'Almansa (un dels 17 passos naturals de la Península Ibèrica).
En les zones forestals del Serre i dels Cloches poden observar-se eixemplars de cabra salvage.
La vila es troba edificada sobre uns turions que són contraforts del montanya Capurucho, que s'alça enfront d'ella.
Localitats llimítrofs[editar | editar còdic]
El terme municipal de La Font de la Figuera llimita en les localitats següents: Énguera, Fontanars i Moixent de la província de Valéncia, Villena de la província d'Alacant i Almansa de la província d'Albacete, Castella-La Mancha.
Comunicacions[editar | editar còdic]
S'accedix ad esta localitat, des de Valéncia, a través de l'A-7 (fins a Xàtiva) i es contínua per l'A-35 per a enllaçar en la N-344. Des de l'altiplà s'accedix a través del port d'Almansa per l'A-35 per a enllaçar també en la N-344.
Molts camions i d'atres vehículs que fan la ruta Alacant-Valéncia per l'interior aprofiten l'autovia Alacant-Madrit (A-31) fins a l'altura de Capdet de les Fonts; ací agarren la N-344 que transcorre pel núcleu urbà de La Font de la Figuera i finalment prenen l'Autovia Almansa-Xàtiva (A-35) i continuen despuix per l'A-7 fins a Valéncia. Per a evitar estos inconvenients i dotar d'unes millors infraestructures a Espanya, està aprovada pel Govern l'Autovia A-33 que va des de La Font de la Figuera a Blanca en la regió de Múrcia.
També conta en estació de ferrocarril de la llínea de Valéncia-Albacete-Madrit. (RENFE).
Història[editar | editar còdic]
Els restants més antics d'ocupació humana en este terme pertanyen al neolític. Són ceràmiques impreses trobades en la Cova Santa del Capurucho i, possiblement, els fulls i gavinets de sílex apareguts en els Perches de Barberá.
La cultura ibèrica està representada per un important poblat que hi ha en la Mola de Torró, en ceràmiques àtiques de verniç negre i ibèriques en decoració geomètrica pintada, semblants a les de la Bastida dels Alcuses.
Hi ha abundants vestigis de la romanisació: monedes en la Cova de la Moneda de la Penya Foradada i una possible vila rústica en Els Campetes ha proporcionat diverses lluernes, ceràmica abundant i pedres de molí.
L'actual població va sorgir en la Carta de Poblament del 1301 en una partida de Moixent on hi havia un brollador que brollava al peu d'una figuera. Gonzalo García i quaranta pobladors més se varen establir allí segregant el lloc de Moixent.
En 1348, se va constituir la baronia del seu nom de la que varen ser titulars els senyors de Moixent. En l'any 1548 va passar, per donació, als Lladró de Vilanova, i més tart als Mendoza, Ducs de l'Infantat, als Zúñiga, Ducs de Béjar, i als comtes d'Albatera. Finalment, en l'any 1737, per una concòrdia, va passar a les mans dels marquesos de Dosaigües.
A principis del sigle XVIII tenia 675 habitants, aumentant la seua població de manera espectacular en el dit sigle: 2.250 habitants en 1794. Fins a l'any 1900, la seua demografia va continuar aumentant; 4.046 en eixe any, descendint despuix fins a arribar als 2.200 en 1994 i els 2.213 del cens del 2006.
Administració[editar | editar còdic]
Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
---|---|---|
1979 - 1983 | Manuel Palau Soriano | PSPV-PSOE |
1983 - 1987 | Manuel Palau Soriano | PSPV-PSOE |
1987 - 1991 | Manuel Palau Soriano | PSPV-PSOE |
1991 - 1995 | Manuel Palau Soriano | Independent |
1995 - 1999 | María José Penadés | PPCV |
1999 - 2003 | Santiago Micó Rivera | UV |
2003 - 2007 | Santiago Micó Rivera | PPCV |
2007 - 2011 | Santiago Micó Rivera | PPCV |
2011 - 2015 | Vicente Belda Cantavella | PSPV-PSOE |
2015 - 2019 | Vicent Muñoz Jordà | Compromís |
2019 - 2023 | Vicent Muñoz Jordà | Compromís |
2023 | Elio Cabanes Sanchis | PPCV |
Demografia[editar | editar còdic]
La Font de la Figuera conta en 2.024 habitants (INE 2022).
Evolució de La Font de la Figuera[1] | |||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1857 | 1887 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 1996 | 2001 | 2007 | 2018 | 2022 | |||
Población | 3.641 | 3.858 | 4.046 | 3.958 | 3.779 | 3.428 | 3.189 | 3.439 | 2.974 | 2.571 | 2.208 | 2.173 | 2.129 | 2.081 | 2.237 | 2.038 | 2.024 |
Economia[editar | editar còdic]
La major part dels cultius són de secà, principalment el cep, l'olivera i el cereal. En les hectàrees de regadiu es cultiva: alfals, cereals i hortalices.
Població eminentment agrícola, destaquen el seu vi i l'aigua, que és distribuïx per tot Espanya.
L'agricultura ha estat orientada tradicionalment al cultiu de la vinya (700 ha) i dels cereals (500 ha), encara que en els últims anys han cobrat força els frutals d'os (260 ha), l'armeler (351 ha) i l'olivera (428 ha). Els viticultors estan en la seua majoria associats al Celler Cooperatiu «La Vinya» i des de l'any 1980 conten en una planta embotelladora i marques pròpies que s'expedixen a varis punts d'Espanya i de l'estranger.
El regadiu conta en una chicoteta horta tradicional propenca a les cases del poble que va escomençar a organisar-se en 1776 aprofitant el curt cabal de la font del lloc. Al començament del sigle XX es va perforar la Mina i es va incrementar el cabal i la superfície regada. Ya en les décades de 1950 i 1960 va tindre lloc una atra ampliació de la zona regada en aigua de pous en el pla que s'estén cap a l'est, mentres que cap a l'any 1980 es va posar en marcha el pla de rec de la Foia de Manuel-Bovalar, en tecnologia moderna (rec per aspersió), encara que no va donar els resultats buscats.
La ganaderia conta en vàries raberes d'oví i caprí, aixina com numeroses granges de porcí i aus.
L'indústria no ha conseguit arraïlar en gran mida en la població. Al començament del sigle XX funcionaven vàries fàbriques d'aiguardent, alguna de les quals va aplegar a tindre notables dimensions, aixina com mija dotzena de fusteries, dos yesars i una alfarería. En l'actualitat queden algunes serreries i han sorgit unes poques empreses de tipo familiar dedicades a la fabricació de mobles de fusta i de canya i vímen, per influència de Mogente. A elles es poden afegir atres d'índole divers com a bossos de plàstic, alimentació i ceràmica.
Monuments[editar | editar còdic]
- Iglésia Parroquial de la Nativitat de la Mare de Deu: del sigle XVI, en un retaule del pintor Joan de Joanes.
- Ermita de Sant Sebastià' (del sigle XVI), situada junt en el vell camí d'Almansa, pròxima al Portal de Valéncia.
- Ermita de Santa Bárbara. del sigle XVI, modificada en el sigle XX.
- Jaciment arqueològic de Santo Domingo.
- Creu dels caminants, ubicada en el portal de Villena.
- Llavador municipal. Molt antic, encara en us.
- Museu Històric-Etnològic
Festes[editar | editar còdic]
- Crist dels Afligits. El 6 d'agost és la festivitat del patró de la localitat.
- Festes Patronals. Durant la primera semana de setembre es celebren les Festes Patronals, on és fa honor a la patrona, la Mare de Deu del Rosario dels Chiquets.
- Moros i Cristians . Se celebren en honor a Santa Bárbara, en la segona semana de decembre.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Ajuntament de La Font de la Figuera
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població de La Font de la Figuera
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
- Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre La Font de la Figuera.
Municipis de La Costera | |
---|---|
L'Alcúdia de Crespins • Barcheta • Canals • Cerdà • Estubeny • La Font de la Figuera • La Granja de la Costera • Génoves • Llanera de Ranes • Lloc Nou d'En Fenollet • Llosa de Ranes • Moixent • Montesa • Novetlè • Roglà i Corberà • Torrella • Vallada • Vallés • Xàtiva |