Albalat dels Tarongers

Albalat dels Tarongers
País :	Espanya
• Com. Autònoma:	Comunitat Valenciana
• Província:	Província de Valéncia
• Comarca:	El Camp de Morvedre
• Partit judicial:	Sagunt
Ubicació:	39°42′18″N 0°20′14″O
• Altitut:	96 msnm
Superfície:	21,35 km²
Població:	1.368 hab.
• Densitat:	54,75 hab./km²
Gentilici:	Albalatà/ana
Predomini llingüístic:	Valencià
Còdic postal:	46591
Festes majors:	15 d'agost
Alcalde:	Maria Asensi Ferrus (PP)
Pàgina web:	Web Oficial d'Albalat dels Tarongers

Albalat dels Tarongers (en castellà Albalat de Taronchers), és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de El Camp de Morvedre. Fins a la mitat del sigle XIX se nomenava Albalat de Segart.

Geografia

Se troba situat en el banda esquerra del llit del riu Palància a una altitut de 96 metros sobre el nivell de la mar Mediterrànea i a una distancia d'este de 15 quilómetros, en la comarca de El Camp de Morvedre.

Té una extensió de 2135 hectàrees de terreny montanyós i vall entre la Serra Calderona i la Serra d'Espadà per a on transcorre el riu Palància, en la denominada subcomarca de la Baronia.

El territori està compost per hortes convertides en transformacions de cítrics com principal cultiu en la ribera del riu Palància; també esta compost per montanyes i barrancs, en oliveres i garroferes, sendes i fonts, constituint entre tots ells un espai que convida a passejar, a relaixar-se i a oblidar el temps.

El terme està format en part pel Parc natural de la Serra Calderona i en part pel riu Palància i el seu vall.

Localitats llimítrofs

El terme municipal d'Albalat dels Tarongers llimita en les localitats següents: Estivella, Gilet, Nàquera, El Puig, Sagunt i Segart totes elles de la província de Valéncia.

Comunicacions

El terme es travessat per l'autovia A-23 (Sagunt-Somport), i per la ferrocarril Valéncia-Sagunt-Saragossa.

Història

L'historiador Antoni Chabret afirma que la paraula Balat significa en àrap paviment o paviment del camí. Les civilisacions anteriors que han vixcut prop d'Albalat dels Tarongers han deixat restos arqueològics. Dels principals jaciments arqueològics del terme destaquen per la seua importància: la denominada cova de l'Aigua Amarga, situada en la partida del mateix nom, on se poden apreciar pintures rupestres del periodo eneolític (2000 a. C.), aixina com l'assentament de l'Edat del Bronze existent en la lloma del Saler, on se troba material eneolític i iber (1600-1500 a. C.). També s'han trobat restos de l'Edat del Bronze en La Albardeta i en el Tossalet de les Panses. El Castell de Comediana nos permet apreciar l'estructura d'un assentament dels sigles XII-XIV. Als peus d'este montícul se troben els Corrals de Comediana que possiblement serien el núcleu de població que en el seu dia fon el poblat de Comediana referit a la primera donació que feu el rei Jaume I d'Aragó. Un estudi realisat per Andrés Monzó no dubta a situar l'actual ubicació del castell, iglésia i casa abadia damunt d'una important vila hispano-romana.

La primera referència sobre els varis posseïdors d'Albalat se troba en el Llibre del Repartiment en l'any 1238. En l'any 1360 era un tal Raimon de Toris senyor del lloc i pareix ser que fon qui comença la construcció de la Casa-Palau. En 1609, any despuix de l'expulsió dels moriscs, Albalat tenia 115 cases i 460 habitants i pertanyia al senyoriu a Joan de Vilarrasa que el dia 24 de setembre de 1611, otorgà Carta de Població a 35 nous pobladors. El llinage dels Saavedra, procedent de Galícia i Múrcia, aplegà a Albalat pel casament de Lluïsa Carrillo de Villarrasa, llavors senyora d'Albalat i Segart en Pedro Saavedra.

No és extrany que Albalat fora el primer poble de la comarca en negar-se al pagament dels drets feudals, següent un dels que soportava les condicions més dures. Un grup de 24 veïns dirigits per l'alcalde Vicent Esteve i el regidor Francisco Asensi, se negaren a pagar els drets corresponents al periodo 1813-1816. En 1865, se resolgué el pleit entre els pobles d'Albalat i Segart, per reclamació dels drets senyorials contra el comte d'Alcudia i baró d'Albalat, Antonio Saavedra i Jofré. El preu que deurien pagar per la liquidació del pleit fon de 130.000 reals, renunciant els hereus a tots els drets que pogueren tindre sobre els pobles. A canvi el municipi d'Albalat rebé 14.463 fanecades de terres. Els hereus del comte se desferen, per mig de subastes, de totes les cases i terres que tenien com pròpies.

Demografia

Albalat dels Tarongers conta en 1.368 habitants en l'any 2022 segons el cens del INE.

Evolució demogràfica
1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2007	2017	2022
584	570	576	651	664	709	742	799	804	1.070	1.169	1.368

Economia

Basada en l'agricultura, principalment el cultiu del taronger. Dels 21,35 quilómetros quadrats dels que consta el municipi, 310 hectàrees són de cítrics, 533 de secà en garroferes, 485 d'oliveres i 26 d'armelers.

Monuments

Monuments religiosos

• Iglésia de la Puríssima o de la Immaculada (finals del sigle XVIII). Planta de tres naus i creu llatina.

Monuments civils

Castell d'Albalat dels Tarongers

• Castell: el palau senyorial dels sigles XIV a XV gòtic millor conservat de la comarca.
• Castell del Piló : en ruïnes.
• Aqüeducte del barranc de la Font de la Ribera: hui en dia a soles queda un arc dels tres que el formaven.

Llocs d'interés

• Parc natural de la Serra Calderona .

• Riu Palància .

Festes

• Festa de Sant Antoni Abat (17 de giner).
• Festes de la Verge d'Agost, Sant Roc i la Divina Pastora (15, 16 i 17 d'agost).
• Festa de la Verge de la Cova Santa (últim dumenge de maig). Se celebrà durant alguns anys a partir de 1992. Anteriorment se celebrava una romeria al Santuari a finals de setembre.
• Carnestoltes (Febrer). Se deixà de celebrar a partir de 1939.
• Festes d'octubre. Deixaren de celebrar-se en els anys 50.

Gastronomia

A destacar l'arròs de Comediana. L'arròs de Comediana se cuina en caldero, següent els seus ingredients: arròs, creïlla, abadejo, ceba i sofregit de tomata. Era un menjar que feen els hòmens quant anaven durant vàries jornades a arreglar els camins o a arreplegar l'espart a la partida de Comediana, situada en l'extrem sur del terme municipal.

Política

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Juan Antonio Albiol Llusar	PSPV-PSOE
1983 - 1987	Juan Antonio Albiol Llusar	PSPV-PSOE
1987 - 1991	Juan Antonio Albiol Llusar	PSPV-PSOE
1991 - 1995	Francisco Javier Esteve Asensi	EUPV
1995 - 1999	Francisco Javier Esteve Asensi	EUPV
1999 - 2003	José Salvador Garriga Igualada	PPCV
2003 - 2007	Filiberto Miguel Prats Asensi	BNV
2007 - 2011	Filiberto Miguel Prats Asensi	BNV
2011 - 2015	Filiberto Miguel Prats Asensi	PP
2015 - 2019	Maite Pérez Furió	PSOE
2019 - 2023	Maite Pérez Furió	PSOE
2023	Maria Asensi Ferrus	PP

Vore també

• Anex:Municipis de la província de Valéncia

Referències

• Ajuntament d'Albalat dels Tarongers
• Diputació provincial de Valéncia
• Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
• INE. Població d'Albalat dels Tarongers
• Instituto Valenciano de Estadística

Bibliografia

• Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
• Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
• Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
• Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
• Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Albalat dels Tarongers.