Moviment rastafari
El moviment rastafari és un moviment socio-cultural i religiós que considera a l'emperador d'Etiopía, Haile Selassie I, com a la reencarnació del Mesies.
| Rastafarisme | |
|---|---|
| [[Image: Archiu:800px-Flag of Ethiopia (1897-1936; 1941-1974).svg.png | |
| Fundador(es) | Haile Selassie I |
| Deitat | Jehovà |
| Tipo | Monoteista |
| Número de seguidors estimat | De 11.000.000 a 15.000.000 [1] |
| Seguidors coneguts com a | Rastafaris o rastes |
| Escritures sagrades | Bíblia rastafri |
| Llengua litúrgica | No aplica, pero utilisen la seua pròpia terminologia |
| País o regió d'orige | Jamaica |
| Llocs sagrats | Etiopía |
| País en major cantitat de seguidors | Jamaica |
| Símbol | Lleó conquistador de Judà |
| Religions relacionades | Judaisme i cristianisme |
Va sorgir al començament dels anys 1930 en els barris marginals de Kingston, Jamaica i en els sectors rurals adjacents,[2] sent la visió social i cultural de Marcus Garvey la que inspirà als rastafaris, que inclús li consideren una reencarnació de Sant Joan Batiste.[3] i atribuiren un caràcter mesiànic a Selassie. Notable és el gran desig dels seus descendents d'esclaus negres de tonar a Àfrica, de les aspiracions socials i culturals de la comunitat negra i de les ensenyances de l'organisador naixcut en Jamaica Marcus Garvey que bramava «Àfrica per als africans».
Hui en dia el moviment s'ha extés a lo llarc de gran part del món i té seguidors provinents de distintes cultures, llengües i nacions.
Doctrines
Els seguidors del rastafari, coneguts com a rastes, creuen que Haile Selassie I lliberarà a la gent d'ascendència africana del món conduint-los a una terra promesa plena d'emancipació i justícia divina, Etiopia.
Els rastafaris creuen que ells, i el restant de persones de ètnia negra, són descendents dels antics israelites.[4][5] La seua és una religió abrahàmica fortament sincrètica. Segons conta el llibre Kebra Nagast, en el sigle X abans de Crist, Etiopia fon fundada per Menelik I, fill de Salomó i la reina de Saba, Makeda, qui havia visitat a Salomó en Israel. En 1° Reyes 10:13 es proclama «I li va donar el rei Salomó a la reina de Saba tot lo que desijava, demanara lo que demanara, ademés de lo que li va donar del seu tesor real. I aixina ella va regressar al seu país, junt als seus sirvients». Els rastes interpreten astò com que ella va tindre un fill. Que judeus negres han vixcut en Etiopia durant sigles, desconectats del restant del judaisme pel control musulmà de l'Orient Mijà i del nort d' Àfrica, és incontrovertible; se'ls diu Beta Israel o falashas. L'existència de falashas va donar un poc de crèdit i ímpetu al rastafari inicial, donat que pareixia validar la creença de que Etiopia era Zion. Alguns rastafaris decidiren classificar la seua religió com a cristianisme etíop copte, cristianisme protestant o judaisme. D'estos, els lligams en l'iglésia etíop ortodoxa Tewahedo són els més difosos, encara que discutits de forma controvertida en el clero. Es pot considerar que el rastafari seria una escissió de l'Iglésia copta. Alguns rastafaris creuen que les traduccions estàndart de la Bíblia presenten canvis creats per l'estructura racista i eurocentrista blanca de poder, llavors reverencien el text èpic nacional etíop, el Kebra Nagast, llibre que narra la glòria dels reis de la dinastia salomònica en Etiopia, per ser l'escrit que narra en detalls l'encontre entre Salomó i Makeda (reina de Saba). No obstant, la Bíblia no deixa de ser u dels texts llegits pels rastafaris; ya que consideren que com diu Haile Selassie I, la Bíblia transcendix sense arribar a perdre la seua essència.
U dels seus tipos d'assamblea espiritual (groundation ) del Moviment Rastafari és similar en molts aspectes als oficis religiosos judeus, i pot haver derivat dels esclaus afroamericans que es convertiren al judaisme -cert número de judeus en els estats del sur dels Estats Units posseïen esclaus- i fugiren a Jamaica.cita requerida Algunes de les característiques del rastafari inicial estaven relacionades de prop en les religions natives del Carip i Àfrica, encara que foren porgades pels guerrers nyabinghi, caracterisats pels seus rastas i que lluitaren contra el poder «corrupte» d'alguns líders que afegiren estos elements sincrètics a les doctrines rastafariscita requerida.
Molts rastes creuen que Jah, forma abreviada del nom de Deu Jehovà en les escritures hebrees, havia tengut tres encarnacions: Melquisedec, Jesucrist, i finalment Haile Selassie, la última expressió de Jehovà, sent cada u d'ells un «Salvador».
Degut al seu alt sincretisme, no hi ha un estudi general de la cultura rastafari, puix segons ells cada u és dependent de la seua fe, és dir, també tenen entre ells moltes diferències en la seua fe.
El moviment rastafari rep este nom degut al seu regent (Ras), que com es va anotar al principi, abans de ser reconegut com Haile Selassie I es deya Ras Tafari Makonnen.
La marihuana és usada pels Rastafaris com a una cosa sagrada, ya que sostenen que fon trobada en el lloc de la tomba del Rei Salomó, despuix de soterrar-lo. No existix registre certer del descobriment i el seu posterior us religiós en el moviment Rastafari. Des de sempre està vinculada en l'obertura de consciència facilitant la conexió interna i acostant a u a Jehovà.
Atre pilar fonamental és la llectura del sagrat llibre de la tradició etíop, titulat Kebra Nagast ,[6] i la reivindicació del panafricanisme (la reivindicació d'unitat dels descendents d'africans oprimits durant l'història recent).
Concepcions
Jehovà (Jah)
Els rastafaris són monoteistes, creent en el Deu bíblic, nomenat Jehovà,[7] normalment abreviat a Jah. Els rastafaris veuen a Jehovà com a l'essència en la forma de la Santa Trinitat, la qual és, Pare, Fill i el Santíssim de la creació. Els rastafaris diuen que Jehovà, en la forma del Santíssim de la creació (encarnat), viu dins del ser humà, i per esta raó es referixen a sovint com "I & I" (yo i yo).
Història
El moviment rastafari deu el seu nom a Ras (príncip) Tafari Makonnen (nom/llinage). En la coronació com a Emperador Haile Selassie I d'Etiopia, (1930) esta fon vista com a la culminació de la profecia de Marcus Garvey d'una década abans:
Salmos 87:4-6 és també interpretat com la predicció de la coronació de Haile Selassie:
El emperador Haile Selassie fon coronat com a «Rei de Reis, Senyor de Senyors, i Lleó conquistador de la tribu de Judà» i és, segon la tradició etíop, el número 225 d'una llínea ininterrompuda de reis del llinage de Salomó Fill del Rei Davit. Hi ha que destacar la cerimònia luxosa en la capital d'Etiopia, Addis Abeba, on va rebre el nom de Haile Selassie (poder de la santíssima trinitat), i deixant arrere el seu títul de Ras Tafari, front a representants dels principals països del món.
Garvey creya en el panafricanisme, la proposta de que tota la població negra del món deuria unir-se en germanor i reprendre el continent africà dels poders blancs colonials. Ell va promoure esta causa durant les décades dels vint i trenta, i fon particularment exitós i influent entre els negres de classe baixa en Jamaica, principalment en les comunitats rurals i urbanes. Haile Selassie va arribar al tro de Etiopia en 1930, i quasi immediatament guanyà seguidors entre els que arribaren a ser coneguts com als Rastes. El moviment Rastafari començà com a un entramat de religions similars, que se mantenien unides principalment per l'idea del Sion etíop. Donat que Etiopia fon l'únic país africà que escapà del colonialisme europeu, i Haile Selassie fon l'únic líder negre acceptat entre els reis i reines europeus, els primers rastes li guardaven un gran respecte per la seua repressió i nivell de justícia que guardaven des de l'esclavitut.
El mateix Haile Selassie era cap de l'iglésia ortodoxa etíop africana. Ell no va mencionar res sobre l'estatus de divinitat que li havien donat els rastafaris. Mai va presumir de ser-lo. Despuix, va conéixer a varis ancians rastafaris en Addis Abeba i va permetre als rastafaris i ad atres persones de descendència africana assentar-se en les seues terres personals en Shashamane.
Les primeres persecucions llegals de rastafaris varen ocórrer en 1934 per no jurar llealtat al rei d'Anglaterra Jordi V. El Govern britànic no toleraria als jamaiquins lleals a Haile Selassie en lo que era per aquell llavors la seua colònia. El moviment rastafari fon u dels primers sectors de la societat jamaiquina en recuperar la memòria històrica dels descendents dels esclaus negres. Una cançó dels anys 70 d'Horace Andy, músic rasta jamaicà diu aixina:
Leonard Howell fon el més destacat dels primers líders del Moviment Rastafari. Fon arrestat i portat a presó durant dos anys per calumniar i amenaçar al govern jamaiquí. Despuix de ser lliberat, fundà la Comuna del Pinàcul, que es considera l'orige de l'us medicinal i sacramental de la Ganjah pels rastafaris. L'herba també alcançà un significat espiritual com a un sacrament sagrat entre els Guerreros Nyahbinghi.
Durant els anys 30, la depressió va fer naufragar a Jamaica i Etiopia per igual. L'Itàlia del Fascisme dirigida per Benito Mussolini va invadir Etiopia en l'any 1935, que fon considerada u dels majors events que precediren a la Segona Guerra Mundial. Haile Selassie, exiliat en el Regne Unit, va crear la Federació Mundial Etíop per a unir mundialment el recolzament negre al regnat etíop. Despuix del final de la guerra, va donar una extensa parcela de terra en Shashamane, Etiopia, per a permetre als colons negres que regressaren a la seua terra natal.
En els anys '50, el mensage del moviment rastafari d'orgull racial i unitat havia alertat a la classe dominant en Jamaica, i els enfrontaments entre els rastafaris negres pobres i la policia blanca de classe mija eren comuns. Molts rastafaris foren brutalment reprimits, i alguns moriren. Atres foren humiliats fent que les seues trenes sagrades foren tallades.
El 1er de març de l'any 1958, el Príncip Emmanuel Charles Edwards va fundar el Congrés Negre Internacional Etíop Africà (Ethiopia Africa Black International Congress), i va establir el seu Quartell Central en el 54B de Spanish Town Road en Kingston, Jamaica. Els seus membres són coneguts com a boboshantis.
La visita a Jamaica de Haile Selassie el 21 d'abril de 1966 i la seua trobada en ancians rastafaris donà una espenta notable al moviment: la seua desaparició en l'any 1975 va coincidir paradòxicament en l'inici del seu més espectacular periodo de creiximent, sustentat en part per la popularitat internacional de la música reggae en la qual el moviment rastafari encontrà un mig d'expressió, i en la fama mundial del creent Bob Marley. En realitat el reggae no forma part de l'orde cerimonial rastafari.[8] Degut a la visita de Haile Selassie, el 21 de abril és celebrat com a el Groundation Day. Fon durant esta visita quan Selassie va dir als líders de la comunitat rastafari que no devien emigrar a Etiopia fins que hagueren lliberat al poble de Jamaica. Lliberació abans de la repatriació.
Walter Rodney, professor en l'universitat de les Índies occidentals va començar un moviment del poder negre en l'any 1968. Combinat en el moviment rastafari, abdós filosofies foren difoses ràpidament per vàries nacions caribenyes, incloent Trinitat i Tobago, Dominica i Granada.
A lo llarc dels anys '70, el moviment rastafari va florir en popularitat, tantt en Jamaica com en l'exterior. Principalment es va deure a la conexió entre la música reggae i la cultura rastafari. El reggae va nàixer dels negres pobres en Trenchtown, el principal gueto de Kingston, Jamaica, que escoltaven emissores de ràdio dels Estats Units. Els músics jamaicans, que eren majorotariament rastafaris, pronte fusionaren la música folk tradicional jamaicana, el rythm & blues d'EEUU i el jazz en el ska, que donaria lloc al reggae baix l'influència del soul. En els anys '60 i '70, l'independència de Jamaica, i candidatures democràtiques que es mostraven més favorables a les reivindicacions dels desfavorits, fomentarien una mirada més política dins de la temàtica del reggae com a música dels habitants pobres. El reggae començà a entrar en la consciència internacional en els primers anys '70, sobre tot degut a la enorme fama de Bob Marley en el seu nou reggae un poc més lent i al que agregà instruments de fusta. Molts rastafaris ortodoxos rebujaren el Reggae com a una forma de música comercial i «venuda a Babilònia». El reggae i el ska no es deuen confondre en la música sagrada dels rastafaris, a la que diuen burru o tambors nyahbinghi , encara que els músics de reggae també han vengut practicant-lo i fusionant-lo.
Haile Selassie va desaparéixer de l'escena mundial en l'any 1975, puix no hi ha res concret respecte a lo dit sobre la seua suposta mort; diuen que fon assessinat per orde de l'usurpador Mengistu Haile Mariam o que va morir per complicacions de próstata, encara que se sap que anys despuix el doctor de l'emperador va negar eixa afirmacióPlantilla:Demostrar; els estudiosos del moviment rastafari i els creents en l'immortalitat estaven dividits en quant a cóm prendre's la seua suposta mort. Alguns creyen que havia transcendit la carn mortal i va seguir vivint com a ser completament diví. Atres creyen que mai va morir realment, i que la seua mort fon creada per Babilònia o el comunisme en Etiopia (terme utilisat per a descriure l'actual estructura del poder mundial) en una popular teoria entre los rastafaris.
En l'any 1992, el seu cos (algunes versions diuen que foren els seus ossos) fon supostament trobat per l'arqueòlec homònim Haile Selassie baix d'una taula en les terres del seu palau. Rumors per a desacreditar el moviment rastafari diuen que hi havia segut en la latrina de Mengistu, es diu que el seu cos es va mantindre quasi intacte fins a la seua sepultura el 2 de novembre de l'any 2000, data en que el seu supost cos fon portat a la Holy Trinity Cathedral d'Addis Abeba, cerimònia en la que estigué present, entre d'atres, la viuda de Bob Marley, Rita.
Vestimenta rastafari relacionada en la seua cultura
.svg.png){kind=link}
Els Rastes apassionats per la defensa de la seua identitat i creences, fan us de l'estètica de la seua fe portant cabelleres en Dreadlocks (cabells trenats), tams (gorros teixits), robes cómodes fetes en fibres vegetals, pantalons amples i camisetes folgades. Tota la seua vestimenta mostra els colors de la Terra Mare d'Etiopia, als que adjudiquen un gran valor simbòlic. Estos colors són vert, groc i roig. El vert representa el color de la naturalea que és cuidada i respectada pel Rasta. El groc representa la riquea de la seua terra. El color roig representa també la sanc derramada pels màrtirs negres que han lluitat per l'ideologia Rastafari. El negre, si be no forma part de la bandera de Etiopia, s'utilisa per a representar el color del poble africà.
L'estil dreadlocks tracta d'acostar-se a la figura del Lleó de Judah que forma part de la bandera d'Etiopia. El cabell dels Rasta simbolisa la cabellam del Lleó o el vot nazaré.
El moviment rastafari en els països latinoamericans hui dia en part ha seguit la cultura i en part ha segut violada per a convertir-se en una moda en la qual es mantenen els dreadlocks, els colors en la vestimenta, agregant estampats en el lleó de Judah, la fulla de Marihuana, la cara de Haile Selassie, Marcus Garvey i de Bob Marley, figura jamaiquina que molts consideren erròneament la cara de Rastafari ya que utilisà els salms de la Bíblia en la seua popular música reggae.
Junior Marvin, guitarriste del grup de Bob Marley, parla sobre rastafari:
Bibliografia
Per al teòric rasta, Rodrigo Pérez: «L'herba és la salut de la nació, com l'alcohol és la destrucció de l'humanitat». Pérez considera que fumar ganjah és «un acte positiu cap al Creador, a on es realça el poder de la meditació i es revela la presència divina que viu dins de tots. Jah Rastafari, Deu Vivent, va crear la ganjah per a que mos sanara, mos revelara els seus camins i ho adorarem», no obstant, aclarix, els rastes no tenen l'obligació de fumar ganjah. «Deu la va dispondre per a que en estos temps de grans tribulacions, els seus fills resistixquen i l'humanitat recupere la seua salut». «Mosatros experimentem les vibracions de l'arbust ardent com un eufòric i místic sacrament, capaç d'allumenar i aliviar la crucial realitat d'alienació social i vil pobrea». Ademés defenen la ganjah a l'argumentar que no és una droga, perque no és un fàrmac, lo que implicaria la mà de l'home. «És una planta que se sembra, germina, creix i dona els seus fruits, és una creació en la que està implicat Deu Totpoderós».
En general, les drogues sí produïxen adicció, pero la marihuana no crea dependència física. Els rastafaris no consideren prohibir-la. Creuen que és producte de l'ignorància. La defenen com una creació divina, que no pot estar subjecta a les lleis de l'home, sino a les lleis naturals, a l'igual que l'home. «Qualsevol ser humà té dret a que en la seua llar, en la terra que habita, sembre lo que necessite per a alimentar-se i sanar-se, corporal, espiritual i mentalment». encara que es reprocha l'us lúdic de l'herba, puix açò no està ben vist pels rastafaris.
Llengua
Els idiomes parlats en Jamaica són l'anglés i el patois (és francés antic popular, la traducció lliteral és parlar en les potes, es referix al francés que es parlava en les províncies de França no en París, francés cult). Hi ha vàries frases o paraules característiques dels rastafaris, com:
- Babylon (Babilònia) és un concepte de crítica al sistema capitaliste, la societat de consum, i les formes de vida àlies en la modernitat, naixcut des d'una interpretació de les llectures bíbliques tradicionals, està contraposta al concepte de Zion, per tant es referix a tot lo roí des del punt de vista vital i espiritual. cita requerida.
- Zion (Sion) es referix tant a Etiopia com al continent africà més la península aràbiga. També té a vegades el significat de lo opost a Babilònia, és a dir que Zion és l'utopia rastafariana. També Zion és dit a la vall sagrada de descans a on van els rastafaris quan moren, una semblança al concepte tradicional de paraís.
- I and I («Yo i yo») és un terme complex, referint-se a la unitat de Jehovà (Deu) en cada u dels humans pero també destacant la gran importància del ser humà en l'orde de les coses. L'erudit rastafarià E. E. Cashmore diu: «“Yo i yo” és una expressió per a sintetisar el concepte d'unitat, la unitat de dos persones. Aixina que Deu està dins de tots nosatros, i nosatros som de fet una sola persona. “Yo i yo” significa que Deu està en tots els hòmens. El víncul de Ras Tafari és el víncul de Deu, de l'home. Pero l'home per sí mateix necessita un cap i el cap de l'home és la Majestat Imperial Haile Selassie I d'Etiopia». El terme és molt usat en lloc de «tu i yo» o «nosatros» entre els rastafaris, implicant que abdós persones estan unides baix l'amor de Jehovà.
- Com a conseqüència d'açò la paraula «I» és sumada o mesclada en moltes atres paraules. Per eixemple el menjar i-tal (i-tal food) no ha tengut contacte en els productes químics moderns, i és servida sense preservant, condiments o sales. L'alcohol, café, llet, refrescs i licors són generalment vistes com no i-tal. La major part dels rastes seguixen les prescripcions i-tal, i alguns són vegetarians. Inclús els rastes que mengen carn tenen prohibit menjar porc, ya que els porcs són carronyers dels morts, a l'igual que carrancs, llangostes i gambes, encara que atre tipo de mariscs són bàsics en la dieta rastafariana. Per atra part els rastes tampoc mengen carn de cap tipo d'animal que tinga ulls, és té eixa creença per una pintura en la que apareix un peix mirant a Salomó.
- Downpression substituint a opression (opressió) ya que la opressió manté l'home agenollat (down, que vol dir «avall» en anglés) en lloc d'alçar-se.
- Irie fa referència als sentiments o emocions positives, o qualsevol cosa que siga bona. És conseguir un estat de conexió entre I&I a través de la Itació (Itazió: meditació). També és usat com a salut cordial entre germans Rastes.
- Livication substituint a dedication (dedicació), per a desfer-se de la connotació de mort (degut a que dead, que es pronuncia com a ded, significa «mort» en anglés, mentres que live significa «viu»).
- Overstanding substituint a understanding (comprensió), referint-se a l'allumenació que alça la consciència pròpia (ya que under vol dir «avall» en anglés, i over vol dir «per damunt»).
- Karamawi és la més alta alabança a Deu que té un rasta. Esta paraula és usada per a alabar a Jehovà des de molt a dins del seu ser, per lo general en les meditacions i en les festivitats en les que es gasta la marihuana per a «elevar» més el nivell de meditació.
- Alfa i Omega Es referixen, respectivament, l'Emperador Haile Selassie, i a l'Emperatriu Menen, com a l'unió perfecta, entre home i dona, principi i fi.
- InI és referixen a la pau que du el rasta en la naturalea i els sers vivents, puix Deu (Jehovà) ha creat tots i ningú deu abusar dels demés, per això el rastafarià respecta i ama la naturalea que Jehovà ha creat.
- Adonai se referix a Jah Rastafari, Pare de la Creació, Haile Selassie I.
- Binghiman és el nom donat als germans que practiquen alabances i cants a Jehovà, en tambors i ritmes de Nyabinghi.
- Nyabinghi és la fundació de la forma de vida de Rastafari. Palau espiritual i musical. La interpretació popular de Nyabinghi és «mort als opressors blancs i negres». La congregació espiritual Nyabinghi reunida en els especials dies per a celebrar els events de l'història Rastafari i en algunes ocasions en que la congregació decidix reunir-se.
- Jah love es referix al gran amor que Jehovà té per als seus fills.
- Bless vol dir bendició i és gastat com a despedida entre els rastafaris.
Ceremònies
Hi ha varis tipos de ceremònies eclesiàstiques rastafaris. Bàsicament totes elles consistixen en cantics d'himnes i cors, llectures de salms i capítuls de la Santa Bíblia i raonaments. Estes cerimònies van acompanyades de la música Nyahbinghi. A diferència d'allò que molts erròneament creuen, la música reggae no forma part de l'orde cerimonial rastafari. És la música de tambors africans al ritme del glatit del cor la que alimenta espiritualment als germans i germanes de la fe rastafari. Atra cerimònia de caràcter parlamentari és el «raonament», en esta cerimònia s'organisa la comunitat i s'escolten les veus i pensaments de tots els congregats.
Dates importants
- 7 de giner - Nadals etíops.
- 7 de febrer - Any nou Rastafari segon el calendari en occident.
- 20 d'abril - Dia mundial de la Marihuana
- 21 de abril - Aniversari de la visita de l'emperador Haile Selassie I a Jamaica. També conegut com el Dia del Groundation
- 23 de juliol - Naiximent de l'Emperador Haile Selassie I.
- 1 de agost - Proclamació de la llibertat dels esclaus africans en occident (1834-38).
- 17 de agost - Naiximent de Marcus Garvey.
- 2 de novembre - La coronació del Emperador Haile Selassie I.
- 25 de març - Aniversari de la reina de reines l'Etege mennen I
Crítiques
Els rastafaris no prenen part en política i proclamen la Supremacia Negra (del home del be i no del seu color de pell). Totes les organisacions rastafaris han declarat que les ensenyances de la Bíblia són el camí a la lliberació espiritual per a la gent de qualsevol marc cultural o ètnic.
Vore també
- Cultura de Jamaica
- Drogues enteogèniques i registre arqueològic
- Història d'Etiopía
- Iglésia Copta
- Kebra Nagast
- Panafricanisme
- Persecució de rastafaris
- Reggae
- Rastaman
- Religious and spiritual use of cannabis
Referències
- ↑ Adherents.com
- ↑ Nuso.org
- ↑ Diasporainternational.org
- ↑ Kitlv
- ↑ Ennis Barrington Edmonds. Rastafari: From Outcasts to Culture Bearers. Oxford University Press US. 2003. Introduction, pag 3.
- ↑ Lorenzo Mazzoni. Kebra Nagast. La Bíblia secreta del Rastafari. (Roma: Coniglio editore, 2007).
- ↑ https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=Jehov%C3%A0&l=1
- ↑ Chacón Benítez, Juan David. César Cortez Méndez. Reggae y rastafari: Dos formas de entender el Carip. Oscar Todtmann Editores. 2005.
Bibliografia
- Lorenzo Mazzoni. Kebra Nagast. La Biblia secreta del Rastafari. Editorial Corona Borealis, Mayo 2010. ISBN 978-84-92635-40-5
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Moviment rastafari.- European Rastafarian / Reggae profile (social networking) site
- Història del Moviment Rastafari
- Web Rastafari de Chile
- Número en llínea sobre el Moviment Rastafari, en la revista canadenca "La Guirnalda Polar"
- Pàgina dedicada a la Bíblia secreta del Rastafari, el llibre "Kebra Nagast"