Valéncia Club de Fútbol

   

Escut del Valéncia C.F.

Estadi de Mestalla

El Valéncia Club de Fútbol S. A. D. és un club de fútbol de la ciutat de Valéncia. Fon fundat el 18 de març de l'any 1919 i juga en la Primera Divisió d'Espanya. Disputa els partits com a local en l'Estadi de Mestalla en una capacitat per a 55.000 espectadors.

En la classificació històrica de la LFP el Valéncia CF ocupa el 4r lloc per darrere de Real Madrid, FC Barcelona i At.Madrid. És el quint club espanyol en més títuls nacionals (14 campeonats nacionals), i el tercer en més títuls internacionals per darrere de Real Madrid i FC Barcelona (5 títuls en competicions UEFA a nivell de clubs). Ademés, formava part del conjunt de clubs més importants d'Europa, el desaparegut G-14.

En l'any 2005 entrà en el "TOP 20" dels clubs més rics del món, directament al lloc 19, en uns ingressos de 90,6 millons d'euros. En el 2007 un nou estudi el situava el 18 en una facturació de 107,6 millons d'euros. Té 65.000 socis, a l'espera d'una nova ampliació, i més de 700 penyes és per tant el tercer club en número de socis i penyes del país, al mateix temps segons l'enquesta del CIS de maig del 2007, el Valéncia CF és el tercer club de fútbol en percentage en quant a simpatisants en Espanya (8,3%), únicament per darrere de Real Madrid (32,8%) i FC Barcelona (25,7%).

Història

Artícul principal → Història del Valéncia Club de Fútbol.

El club es gestà el 5 de març de 1919, en el cèntric Bar Torino, situat en el carrer Barcelonina, per un grup de fútbolers que varen decidir formar un nou club que representara a la ciutat de Valéncia despuix de la desaparició del Club Valéncia de fútbol anys abans. El 18 de març d'eixe mateix any s'aproven oficialment els Estatuts, naix aixina el Valéncia Foot-ball Club. El 4 d'abril es constituïx la primera Junta Directiva, el primer president fon Octavio August Milego Díaz, triat a sorts llançant una moneda a l'aire en Gonzalo Medina Pernas. El primer partit de l'història es va disputar contra el Gimnástico en Castelló i pergué el Valéncia per 1-0.

Durant els anys 1920 el Valéncia disputa el Campeonat Regional, el qual guanya per primera vegada en 1923. Este títul li va donar l'oportunitat de participar per primera vegada en la Copa d'Espanya prèvia eliminació del Murcia FC en una eliminatòria. El 16 de giner de 1923 el Valéncia comprà els terrenys per 316.439,20 pessetes al baró de Bellver i el 20 de maig de 1923 es va inaugurar el camp de Mestalla en un aforament de 17.000 espectadors en un partit entre el Valéncia FC i el FC Llevant que conclogué en resultat de 1-0 per als locals. En 1928 s'inicia el campeonat de Lliga i el Valéncia juga en la Segona Divisió despuix de perdre en l'eliminatòria prèvia contra el Racing de Santander, l'equip che acabà la temporada 1928/29 en 5a posició.

Els anys 1930 estan marcats per la Guerra Civil espanyola, despuix de la qual el camp de Mestalla va quedar arrasat i n'hi hagué que reconstruir-lo. En 1934 el Valéncia va disputar i va perdre la seu primera final de Copa contra el Real Madrid en Barcelona.

Els anys 1940 foren possiblement els millors del club en la seua història. Es tingué que "castellanisar" el nom del club a Valéncia Club de Fútbol per orde de la Delegació nacional de deports. El Valéncia conseguix el seu primer títul nacional al guanyar la Copa del Generalíssim de 1941 al Espanyol per 3-1 en la final. En la temporada 1941/42 el club guanya el primer Campeonat de Lliga de la seua història. També es proclama campeó en les temporades 1943/44 i 1946/47. Els héroes d'esta década són Epi, Amadeo, Mundo, Asensi i Gorostiza els que integraven la ya mítica Davantera elèctrica. En 1949 guanya de nou la Copa del Generalíssim.

Durant els anys 1950 es torna a guanyar una atra Copa del Generalíssim en l'edició de 1954 i arriba a una atra final en la de Copa del Generalíssim de 1952. En lliga l'equip passa sense pena ni glòria pel campeonat.

En els anys 1960 arriben els primers èxits europeus al guanyar la Copa de Fires de la temporada 1961/62 i 1962/63 al Barcelona primer i al Dinamo Zagreb despuix. També conseguix una nova Copa del Generalíssim en 1967 guanyant en la final al Athletic.

Els anys 1970 escomencen en un nou títul de lliga en la temporada 1970/71 de la mà d'Alfredo Di Stéfano. En 1976 arriba procedent de Rosario central el davanter Mario Alberto Kempes, qui marcaria una época en el club. En la seua primera temporada va conseguir el pichichi en 24 gols. En un Kempes estelar el Valéncia conseguix la Copa del Rei de 1978/79 derrotant al Real Madrid per 2-0 en 2 gols del Matador.

A pesar que els anys 1980 varen escomençar en un nou títul europeu, la Recopa 1979/80, fon una década negra per al valencianisme. El club es viu obligat a vendre a Kempes al River Plate. A causa de les obres en Mestalla pel Mundial d'Espanya 82 el club es va vore immers en una greu crisis financera. En la temporada 1982/83 el Valéncia es va salvar del descens en un gol de Tendillo en l'última jornada davant del Real Madrid en Mestalla. El deute continuà aumentant any a any lo que va afectar el rendiment deportiu de l'equip. En la temporada 1985/86 el Valéncia descendix a Segona Divisió. Retorna despuix d'un any en l'infern en Arturo Tuzón com a president i una plantilla repleta de jugadors de la pedrera. En Tuzón en la presidència es tanquen diverses temporades en superàvit, per lo qual es va reduint el deute a poc a poc. En lo deportiu l'equip també es recupera i finalisa la temporada 1989/90 com a subcampeó.

Els anys 1990 estan marcats per la conversió obligada del club en Societat Anònima Deportiva en 1992. Despuix de la conversió arriba a la presidència Paco Roig. En lo deportiu l'equip es manté en els llocs de mija taula, a excepció de la temporada 1995/96 en la que finalisa segon. Es torna a guanyar un títul, la Copa del Rei 1998/99, en Claudio Ranieri com a entrenador.

Els anys 2000 suponen la segona edat d'or del Valéncia CF. En la temporada 1999/00 s'arriba per primera vegada a la final de la UEFA Champions League, pero és derrotat pel Real Madrid. Repetix final l'any següent, el rival esta vegada és el Bayern de Munich, que arrebata el títul als valencianistes en la tanda de penals. En la temporada 2001/02, en un fins llavors desconegut Rafa Benítez, el Valéncia guanya de nou un títul de Lliga. En la temporada 2003/04 repetix títul i també guanya la Copa de la UEFA. Despuix dels tres títuls en tres anys, Rafa Benítez se'n va al Liverpool. Torna al Valéncia Claudio Ranieri i en ell es guanya la Supercopa d'Europa, no obstant en Lliga el rumbo de l'equip no és gens bo i Ranieri acaba cessat. Eixe mateix any arriba a la presidència Juan Bautista Soler. En la gestió de Soler l'equip entra en una greu crisis econòmica, que porta a la paralisació de les obres del Nou Mestalla que el propi Soler va posar en marcha. Es conseguix un nou títul de copa en la temporada 2007/08, no obstant eixe any en Lliga l'equip es veu embolicat en la lluita per evitar el descens. En estiu de 2008 Soler coloca en la presidència a Vicente Soriano, el qual assegura durant mesos que té una solució per a la situació econòmica del club. Despuix d'un esperpèntic any en el social, en l'aparició d'una empresa fantasma uruguayana cridada Inversiones Dalport, les institucions valencianes es veuen obligades a desestajar a Soler i Soriano del club per mig d'una ampliació de capital duta a terme pel president Manuel Llorente i Javier Gómez. En lo deportiu el club conseguix tornar a la Champions League de manera directa al quedar en tercera posició.

Uniforme

• Uniforme titular: Camiseta blanca en detalls negres, pantaló negre, miges blanques.
• Uniforme alternatiu: Camiseta taronja, pantaló blanc i miges taronges.
• Tercer uniforme: Camiseta blava en una banda groga i un atra roja, pantaló blanc i miges blaus.

Proveïdors i patrocinadors

Periodo	Proveïdor	Patrocinador
1980-1982	Adites	Cap
1982–1984	Ressy
1984–1989		Edesa
1989–1993	Puma	Mediterrania
1993–1994	Luanvi
1994–1995		Cip
1995–1998		Ford
1998–2000		Terra Mítica
2000–2001	Nike
2001–2002		Metrored
2002–2003		Terra Mítica
2003–2008		Toyota
2008–2009		Valéncia Experience
2009–2011	Kappa	Unibet

Estadi

Artícul principal → Estadi de Mestalla.

Els primers anys despuix de la seua fundació, l'equip va entrenar i va disputar els seus encontres en el desaparegut camp d'Algiròs. En 1923 s'inaugurà el seu estadi, el Camp de Mestalla, que des de la temporada 1969-70 fins a la 94-95 es denominà Lluís Casanova en honor de l'històric president, ell mateix va solicitar que tornara l'estadi al seu nom original. Actualment, i despuix de diverses reformes importants des de la seua inauguració, té capacitat per a 55.000 persones, tots assentats, i unes dimensions de 105 x 70 metros.

Futur estadi

El nou recint tindrà capacitat per a uns 75.000 espectadors i ha segut encarregat al despaig d'arquitectes Reid Fenwick Associats i a l'ingenieria ARUP Sport. Estes empreses prendran com a base el proyecte interior de ARPA-Arena, guanyador del concurs de maquetes en juny del 2006. El dit estadi podrà sufragar-se en part dels beneficis obtenguts per la venda del solar de l'actual Mestalla, la requalificació de la qual també provocà reticències que es varen vore aclarides per la CE.

Actualment la construcció del nou estadi està parada per falta de liquidea. El club espera posar-lo en marcha de nou en la venda de les parceles de l'actual Mestalla.

Himne

Fon un encàrrec del club al director de la banda municipal de Valéncia, D. Pablo Sanchez Torrella, que va compondre la música en la forma tradicional valenciana, el passodoble. La lletra fon escrita per Ramón Gimeno Gil. Es va estrenar i va tindre presentació oficial en motiu dels festejos del 75 aniversari del Club en el Palau de la Música el 21 de setembre de 1993.

atres seccions i filials

Valéncia CF Mestalla

El Valéncia CF - Mestalla és el primer equip filial del Valéncia CF. Fon fundat l'any 1944 i va sorgir en l'idea de suministrar jugadors per a la primera plantilla del club. Debutà en Tercera Divisió en la temporada 1946/47 i eixe mateix any va conseguir l'ascens a Segona Divisió.

Actualment milita en la 2ªB del fútbol espanyol

Valéncia CF Indoor

En la temporada 2007-2008, i en motiu de la creació de la Lliga Espanyola de Fútbol Indoor, el Valéncia CF creà un equip de jugadors a on es varen incorporar alguns com Gaizka Mendieta, entre atres. El Valéncia aixina com atres equips va tindre accés a esta competició gràcies a ser un dels 9 equips que han conquistat en alguna ocasió la Lliga.

Valéncia CF Femení

Per a la temporada 2009-2010 el Valéncia contarà en un equip de fútbol femení despuix d'arribar a un acort en el Club Deportiu Colege Alemà de Valéncia pel que els equips femenins del Colege Alemà competiran devall el nom de Valéncia CF.

Seccions deportives

El 26 d'agost de 1924 es creen algunes seccions deportives baix la direcció i tutela del club blanquinegre competint en hockey herba, ciclisme, natació, atletisme, boxeig, esgrima, tenis i caça cinegètica, més tart se'ls afegiria el balonmà i basquet.

Atletisme

La secció d'atletisme del Valéncia CF es va crear l'any 1924 i se mantingué com a secció deportiva durant 70 anys, des de la seua creació en 1924 fins a l'any 1994, en el que la secció passa a denominar-se Valéncia CA a partir de la temporada 1994/1995, i el club es desvincula d'ella. Posteriorment l'any 1999 se li canvia de nou el nom i passa a denominar-se CA Valéncia Terra i Mar.

Senyes del club

• Assistència mija: 37.741
• Accionistes: 46.000 - Abonats 44.000 - Penyes 734
• Temporades en 1ª Divisió: 76.
• Temporades en 2ª Divisió: 4.
• Lloc històric en la Lliga: 3r.
• Millor lloc en la lliga: 1r
• Pijor lloc en la lliga: 16é
• Partits jugats: 2.398
• Partits guanyats: 1.050
• Partits empatats: 551
• Partits perduts: 776
• Gols a favor: 3.985
• Gols en contra: 3.129
• Punts: 2.973 punts
• Diferència de gols: 829
• Major golejada conseguida en casa: Valéncia CF 8 - Sevilla FC 0 (17/10/1943); Valéncia CF 8 - Sporting de Gijón 0 (29/11/1953)
• Major golejada conseguida fora: Real Madrid 1 - Valéncia CF 6 (04/02/1951); Màlaga 1 - Valéncia CF 6 (31/01/2004)
• Major golejada rebuda casa: Valéncia CF 1 - Athletic de Bilbao 5 (15/01/1933).
• Major golejada rebuda fora: Sevilla FC 10 - Valéncia CF 3 (13/10/1940)
• Màxim golejador (Trofeu Pichichi): Mundo (2): 41/42 - 27 gols, 43/44 - 27 gols; Ricardo: 57/58 - 19 gols; Waldo: 66/67 - 24 gols; Kempes (2): 76/77 - 24 gols, 77/78 - 28 gols.
• Màxim golejador espanyol (Trofeu Zarra): David Villa (4): 05/06 - 25 gols, 06/07 - 18 gols, 08/09 - 28 gols, 09/10 - 21 gols
• Porter menys golejat (Trofeu Zamora): Eizaguirre (2): 43/44 - 32 gols, 44/45 - 28 gols; Goyo: 57/58 - 28 gols; Abelardo: 70/71 - 19 gols; Manzanedo: 78/79 - 26 gols; Ochotorena: 88/89 - 25 gols; Cañizares (3): 00/01 - 34 gols, 01/02 - 23 gols, 03/04 - 25 gols.
• Més partits disputats: Fernando (552), Arias (500),Angulo (417),Cañizares (416).
• Més minuts disputats: Fernando (51811), Arias (45454), Cañizares (37957), Giner (37094).
• Més gols marcats: Mundo (206), Waldo (147), Kempes(145), Fernando (140)
• Número més gran de grogues: Albelda (115), Arias (110), Carboni (99), Baraja (84).
• Major vegades expulsat: Carboni (14), Giner (11), Camarasa (10) Arias i Ayala (7)
• Popularitat en Espanya: Segons el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) el Valéncia C.F. És el 3r equip més popular en Espanya en 2,1 millons d'aficionats en tota Espanya, lo qual supon un 5,3% de la població. Per damunt a soles estarien el Real Madrid (32,8%) i el F.C. Barcelona (25,7).

(verificar senyes dels partits en: http://www.ciberche.net/histoche/matches.php)

Entrenadors

El Valéncia CF a lo llarc de la seua història ha contat en grans entrenadors de la talla de Ramón Alzines; qui va conseguir el primer títul de Lliga i Copa per al club valencianiste; Alfredo Di Stéfano, el treball del qual es va vore recompensat en un títul de Lliga i un atre de Recopa d'Europa; Jacinto Quincoces, Rafael Benítez, que va portar al títul de Lliga despuix de 31 anys sense conseguir-ho ademés de conseguir el doblet de Lliga i UEFA, Héctor Cúper que va dirigir al conjunt che a les dos finals consecutives de Lliga de Campeons. L'actual entrenador és Marcelino García Toral.

Presidents

1919-1922: David Baviera Climent 1922: Jordi Puchades Moreno 1922: Rafa Alejos Andreu 1922-1924: Ramón Leonarte Ribera 1924: Francisco Romeu Zarandieta (en funcions) 1924-1925: Pablo Verdeguer Menges 1925-1929: Facundo Pascual Quilis 1929-1932: Juan Giménez Cánovas 1932-1933: Manuel García del Moral 1933-1935: Adolfo Royo Soriano 1935-1936: Francisco Almenar Quinzá 1936: Luis Casanova Giner (en funcions) 1936-1939: Josep Rodríguez Tortajada (en funcions) 1939-1940: Alfredo Giménez Buesa (en funcions) 1940-1959: Luis Casanova Giner 1959-1961: Vicente Iborra Gil 1961-1973: Juliol de Miguel i Martínez de Bujanda 1973-1975: Francisco Ros Casares

1975: Alfredo Corral Cervera (en funcions) 1976-1983: José Ramos Costa 1983: José Barrachina (en funcions) 1983-1986: Vicente Tormo Alfonso 1986: Pedro Cortés García (en funcions) 1986-1990: Arturo Tuzón Gil 1990: José Domingo (en funcions) 1990-1993: Arturo Tuzón Gil 1993-1994: Melcior Clots Pérez 1994-1997: Francisco Roig Alfonso 1997-2001: Pedro Cortés García 2001-2004: Jaime Ortí Ruiz 2004-2008: Juan Bautista Soler 2008: Agustín Morera 2008-2009 : Vicente Soriano 2009: Javier Gómez Molina (en funcions) 2009-2013: Manuel Llorente 2013: Vicente Andreu Fajardo (en funcions) 2013-2015: Amadeo Salvo Lillo 2015-2017: Layhoon Chan 2017-Actualitat: Anil Murthy Tornejos nacionals Lliga Espanyola (6): 1941-1942, 1943-44, 1946-1947, 1970-1971, 2001-2002, 2003-2004. Copa del Rei (7): 1940-1941, 1948-1949, 1953-1954, 1966-1967, 1978-1979, 1998-1999, 2007-2008. Supercopa d'Espanya (1): 1999 Copa Eva Duarte (1): 1949 Segona Divisió d'Espanya (2): 1930-31 i 1986-87 Subcampeó de la Lliga Espanyola (6): 1947-1948, 1948-1949, 1952-1953, 1971-1972, 1989-1990, 1995-1996. Subcampeó de la Copa del Rei (10): 1933-1934, 1936-1937, 1943-1944, 1944-1945, 1945-1946, 1951-1952, 1969-1970, 1970-1971, 1971-1972, 1994-1995 Subcampeó de la Supercopa d'Espanya (3): 2002, 2004, 2008 Subcampeó de la Copa Eva Duarte (1): 1947 Subcampeó de la Copa president Federació Espanyola de Fútbol (1): 1947 Tornejos internacionals Recopa d'Europa (1): 1979-80 Copa de Fires (2): 1961-62, 1962-63 Copa de la UEFA (1):2003-04 Supercopa d'Europa (2): 1980, 2004 Copa InterIntertoto de la UEFA (1): 1998 Chicoteta Copa del món de Clubs (1): 1966 (Trofeu Ciutat de Caracas) Subcampeó de la Lliga de Campeons de la UEFA (2): 1999-00, 2000-01 Subcampeó de la Copa InterIntertoto de la UEFA (1): 2005 Subcampeó de la Copa de Fires (1) : 1963-64 Subcampeó de la Chicoteta Copa del món de Clubs (1): 1955 Tornejos regionals Campeonat de Valéncia/Campeonat Regional (8): 1926, 1927, 1931, 1932, 1933, 1934, 1938, 1939 Campeonat de llevant (3): 1923, 1925, 1937 Trofeu Fira De Juliol (1): 1921 Tornejos amistosos Trofeu Taronja (22): 1961, 1962, 1970, 1975, 1978, 1979, 1980, 1983, 1984, 1988, 1989, 1991, 1993, 1994, 1996, 1998, 1999, 2001, 2002, 2006, 2008, 2010 Trofeu Ciutat de Valéncia (4): 1988, 1990, 1993,1994 Trofeu Copa Generalitat (3): 1999, 2001, 2002 Trofeu Ciutat de la Llínea (2): 1970, 1993 Trofeu Martini Rossi (2): 1948-49, 1949-50 Trofeu Teresa Herrera (1): 1952 Trofeu Concepció Arenal (1): 1954 Trofeu Ciutat de Mèxic (1): 1966 Trofeu Ramón de Carranza (1): 1967 Trofeu Bodes d'Or (1): 1969 Torneig de París (1): 1975 Trofeu Ibèric (1): 1975 Trofeu Comunitat Valenciana (1): 1982 Trofeu 75 Aniversari llevant UD (1): 1984 Trofeu Teide (1): 1985 Trofeu Alcàrria (1): 1986 Trofeu Festa d'Elig (1): 1991 Trofeu Groningen (1): 1992 Trofeu La Laguna (1): 1992 Trofeu Ciutat de Palma (1): 1993 Trofeu Vila de Benidorm (1): 1993 Trofeu 80 Aniversari Sant Mames (1): 1993 Trofeu Joan Gamper (1): 1994 Trofeu Ciutat d'Alacant (1): 1994 Trofeu Ciutat de Benidorm (1): 1994 Trofeu Ciutat de Mèrida (1): 1995 Trofeo Ciutat de Barcelona (1): 1995 Trofeu Copa Fuji (1): 1997 Trofeu de la Ceràmica (1): 2001 Trofeu Ladbrockes.Com cup (1): 2003 Trofeu Thomas Cook (1): 2007 Trofeu Centenari Borussia Dortmund (1): 2009 Sparkasse Emsland Cup (Torneig Werder Bremen) (1): 2009 Memorial Luis Suñer (2): 2008 i 2009 Atres premis i distincions Trofeu Anvers (1): 1954 Trofeu Martini&Rossi (2): 1949, 1950 Millor equip del món de 2004 segons la Federació Internacional d'Història i Estadística del Fútbol (IFFHS). Real Orde del Mèrit Deportiu, en la categoria de Placa d'Or. Placa d'Or de la Generalitat Valenciana al Mèrit Deportiu. Evolució històrica del club 1919 : Es funda el Valéncia FC el 18 de març de 1919 1919/1920 : Subcampeó del Campeonat de llevant - Inauguració del Camp d'Algirós (7 de decembre de 1919) 1920/1921 : Subcampeó del Campeonat de llevant - Campeó Trofeu Fira De Juliol 1921/1922 : Tercer del Campeonat de llevant 1922/1923 : Octaus de final de Copa - Campeó del Campeonat de llevant - Inauguració del Camp de Mestalla (20 de maig de 1923) 1923/1924 : Subcampeó del Campeonat de llevant 1924/1925 : Lligueta d'octaus de final de Copa - Campeó del Campeonat de llevant 1925/1926 : Lligueta d'octaus de final de Copa - Campeó del Campeonat Regional 1926/1927 : Lligueta d'octaus de final de Copa - Campeó del Campeonat Regional 1927/1928 : Semifinals de Copa - Subcampeó del Campeonat Regional 1928/1929 : 5t de Segona Divisió - Octaus de final de Copa - Subcampeó del Campeonat Regional 1929/1930 : 6t de Segona Divisió - Quarts de final de Copa - Subcampeó del Campeonat Regional 1930/1931 : Campeó de Segona Divisió - Quarts de final de Copa - Campeó del Campeonat Regional 1931/1932 : 7m de Primera Divisió - Octaus de final de Copa - Campeó del Campeonat Regional 1932/1933 : 9é de Primera Divisió - Semifinals de Copa - Campeó del Campeonat Regional 1933/1934 : 7m de Primera Divisió - Subcampeó de Copa - Campeó del Campeonat Regional 1934/1935 : 9é de Primera Divisió - Octaus de final de Copa 1935/1936 : 8u de Primera Divisió - 1a ronda de Copa 1936 : Inici Guerra Civil Espanyola 1936/1937 : Subcampeó de la Copa de l'Espanya Lliure - Campeó del Campeonat de llevant 1937/1938 : Campeó del Campeonat Regional 1938/1939 : Campeó del Campeonat Regional 1939 : Fi Guerra Civil Espanyola 1939/1940 : 8u de Primera Divisió - Semifinals de Copa 1940/1941 : 3r de Primera Divisió - Campeó de la Copa del Generalíssim (actual Copa del Rei) 1941 : Canvi de denominació de "Valéncia Foot-ball Club" a "Valéncia Club de Fútbol" 1941/1942 : Campeó de Lliga - Semifinals de Copa 1942/1943 : 7m de Primera Divisió - Semifinals de Copa 1943/1944 : Campeó de Lliga - Subcampeó de Copa 1944/1945 : 5t de Primera Divisió - Subcampeó de Copa 1945/1946 : 6t de Primera Divisió - Subcampeó de Copa 1946/1947 : Campeó de Lliga - Quarts de final de Copa 1947/1948 : 2n de Primera Divisió - Quarts de final de Copa - Subcampeó de la Copa Eva Duarte 1948/1949 : 2n de Primera Divisió - Campeó de la Copa del Generalíssim 1949/1950 : 3r de Primera Divisió - Semifinals de Copa - Campeó de la Copa Eva Duarte 1950/1951 : 3r de Primera Divisió - 1a ronda de Copa 1951/1952 : 5t de Primera Divisió - Subcampeó de Copa 1952/1953 : 2n de Primera Divisió - Octaus de final de Copa 1953/1954 : 3r de Primera Divisió - Campeó de la Copa del Generalíssim 1954/1955 : 5t de Primera Divisió - Octaus de final de Copa - Subcampeó de la Chicoteta Copa del món de Clubs 1955/1956 : 6t de Primera Divisió - 1a ronda de Copa 1956/1957 : 11é de Primera Divisió - Semifinals de Copa 1957/1958 : 4t de Primera Divisió - Quarts de final de Copa - Quarts de final de Copa d'Europa 1958/1959 : 4t de Primera Divisió - Semifinals de Copa 1959/1960 : 9é de Primera Divisió - Quarts de final de Copa 1960/1961 : 5t de Primera Divisió - Octaus de final de Copa 1961/1962 : 7m de Primera Divisió - Semifinals de Copa - Campeó de la Copa de Fires 1962/1963 : 7m de Primera Divisió - Semifinals de Copa - Campeó de la Copa de Fires 1963/1964 : 6t de Primera Divisió - Semifinals de Copa - Subcampeó de la Copa de Fires 1964/1965 : 4t de Primera Divisió - Quarts de final de Copa - Trentadosaus de final de la Copa de Fires 1965/1966 : 9é de Primera Divisió - Octaus de final de Copa - Octaus de final de la Copa de Fires - Campeó de la Chicoteta Copa del món de Clubs 1966/1967 : 6t de Primera Divisió - Campeó de la Copa del Generalíssim - Octaus de final de la Copa de Fires 1967/1968 : 4t de Primera Divisió - Quarts de final de Copa - Quarts de final de la Recopa d'Europa 1968/1969 : 5t de Primera Divisió - Quarts de final de Copa - Trentadosaus de final de la Copa de Fires - Bodes d'Or del Club 1969/1970 : 5t de Primera Divisió - Subcampeó de la Copa del Generalíssim - Trentadosaus de final de la Copa de Fires 1970/1971 : Campeó de Lliga - Subcampeó de la Copa del Generalíssim - Setzens de final de la Copa de Fires 1971/1972 : 2n de Primera Divisió - Subcampeó de la Copa del Generalíssim - Octaus de final de la Copa d'Europa 1972/1973 : 6t de Primera Divisió - 2a ronda de Copa - Setzens de la Copa de la UEFA 1973/1974 : 10é de Primera Divisió - Octaus de final de Copa 1974/1975 : 12é de Primera Divisió - 2a ronda de Copa 1975/1976 : 10é de Primera Divisió - Octaus de final de Copa 1976/1977 : 7m de Primera Divisió - Quarts de final de Copa 1977/1978 : 4t de Primera Divisió - Quarts de final de Copa 1978/1979 : 7m de Primera Divisió - Campeó de la Copa del Rei - Octaus de final de la Copa de la UEFA 1979/1980 : 6t de Primera Divisió - Setzens de final de Copa - Campeó de la Recopa d'Europa 1980/1981 : 4t de Primera Divisió - Octaus de final de Copa - Octaus de final de la Recopa d'Europa - Campeó de la Supercopa d'Europa 1981/1982 : 5t de Primera Divisió - Setzens de final de Copa - Quarts de final de la Copa de la UEFA 1982/1983 : 15é de Primera Divisió - Setzens de final de Copa - Quarts de final de la Copa de la UEFA 1983/1984 : 12é de Primera Divisió - Setzens de final de Copa 1984/1985 : 9é de Primera Divisió - Octaus de final de Copa 1985/1986 : 10px 16é de Primera Divisió - Octaus de final de Copa 1986/1987 : Campeó de Segona Divisió - 1a ronda de Copa 1987/1988 : 14é de Primera Divisió - Setzens de final de Copa 1988/1989 : 3r de Primera Divisió - 1a ronda de Copa 1989/1990 : 2n de Primera Divisió - Semifinals de Copa - Setzens de final de la Copa de la UEFA 1990/1991 : 7m de Primera Divisió - Quarts de final de Copa - Setzens de final de la Copa de la UEFA 1991/1992 : 4t de Primera Divisió - Quarts de final de Copa 1992/1993 : 4t de Primera Divisió - Semifinals de Copa - Trentadosaus de final de la Copa de la UEFA 1993/1994 : 7m de Primera Divisió - 1a ronda de Copa - Setzens de final de la Copa de la UEFA 1994/1995 : 10é de Primera Divisió - Subcampeó de la Copa del Rei 1995/1996 : 2n de Primera Divisió - Quarts de final de Copa 1996/1997 : 10é de Primera Divisió - Octaus de final de Copa - Quarts de final de la Copa de la UEFA 1997/1998 : 9é de Primera Divisió - Octaus de final de Copa 1998/1999 : 4t de Primera Divisió - Campeó de la Copa del Rei - Campeó de la Copa InterIntertoto - Setzens de final de la Copa de la UEFA 1999/2000 : 3r de Primera Divisió - Setzens de final de la Copa - Campeó de la Supercopa d'Espanya - Subcampeó de la Lliga de Campeons 2000/2001 : 5t de Primera Divisió - Setzens de final de la Copa - Subcampeó de la Lliga de Campeons 2001/2002 : Campeó de Lliga - Trentadosaus de final de la Copa - Quarts de final de la Copa de la UEFA 2002/2003 : 5t de Primera Divisió - Setzens de final de la Copa - Subcampeó de la Supercopa d'Espanya - Quarts de final de la Lliga de Campeons 2003/2004 : Campeó de Lliga - Quarts de final de la Copa - Campeó de la Copa de la UEFA 2004/2005 : 7m de Primera Divisió - Trentadosaus de final de la Copa - Subcampeó de la Supercopa d'Espanya - Campeó de la Supercopa d'Europa - Setzens de final de la Copa de la Lliga de Campeons - Setzens de final de la Copa de la UEFA 2005/2006 : 3r de Primera Divisió - Quarts de final de la Copa 2006/2007 : 4t de Primera Divisió - Octaus de final de Copa - Quarts de final de la Lliga de Campeons 2007/2008 : 10é de Primera Divisió - Campeó de la Copa del Rei - Trentadosaus de final de la Lliga de Campeons 2008/2009 : 6t de Primera Divisió - Quarts de final de la Copa - Setzens de final de la Copa de la UEFA 2009/2010 : 3r de Primera Divisió - Octaus de final de la Copa - Quarts de final de l'Europa League Rànquing en Europa Classificació en Europa per coeficient 09/10cita requerida Lloc Coeficient 20é 66,951 Classificació en Europa per punts Lloc Punts Partits jugats Partits guanyats Partits empatats Partits perduts Bonus UEFA 14é 355 268 122 71 59 59 Classificació per títuls europeus Lloc Títols 11º 5 [1] El millor onze de l'història Santiago Cañizares Jocelyn Angloma Roberto Fabián Ayala Ricardo Arias Amedeo Carboni David Albelda Rubén Baraja Gaizka Mendieta Vicente Rodríguez David Villa Mario Alberto Kempes Bibliografia i atres Valéncia Club de Fútbol (1919-1969), Bodes d'Or, de José Manuel Hernández Perpiñá. 1969, Tallers Tipogràfics Vila, S.L. Història del Valencia F.C., de Jaime Hernández Perpiñá. 1974, Edicions Danae, S.A. ISBN 84-85.184 La Gran Història del Valencia C.F., de Jaime Hernández Perpiñá. 1994, Levante-EMV. ISBN 84-87502-36-9 DVD Valéncia C.F. (Història Temática). Un histórico en la Liga.". 2003, Superdeporte. V-4342-2003 DVD Valéncia CF 90 anys de sentiment, 2009, Canal 9. Referències Himne del Valéncia C.F. Es un equip de primera nostre Valéncia Club de Fútbol que lluita per a defendre en totes bandes nostres colors En el Camp de l'Algirós ya començarem a demostrar que era una bona manera per a Valéncia representar ¡Amunt Valéncia!, ¡Vixca el Valéncia!, es el millor ¡Amunt Valéncia!, ¡Vixca el Valéncia! del nostre cor. Units com sempre els valencianistes et seguirem en cada estadi per a que triumfes t'animarem. En la capital del Túria es el Valéncia qui vist de blanc i defén la camiseta ple de corage per a guanyar. En Mestalla continuarem sempre esforçant-se per a triumfar i les glories arribaren i en competència continuaran. ¡Amunt Valéncia!, ¡Vixca el Valéncia!, es el millor ¡Amunt Valéncia!, ¡Vixca el Valéncia!, del nostre cor. Units com sempre els valencianistes et seguirem, en cada estadi per a que triumfes t'animarem. Musica:Pablo Sanchez Torrella Lletra:Ramón Gimeno Gil Equips de fútbol de la Comunitat Valenciana · Vilarreal CF • Elig CF • Llevant UD • Valéncia CF • CD Castelló • CD Alcoyà • Hèrcules CF • CD Eldense • CF Intercity • UD Alzira • Orihuela CF • Torrent CF • CF La Núcia • Atlètic Saguntí • Vilarreal CF B • Elig Ilicità CF • VCF Mestalla • CD Onda • CF Gandia • CD Olímpic de Xàtiva • Ontinyent 1931 CF • Alacant CF