Alfarrasí

Situat en el centre de la vall d'Albaida, en la banda esquerra del riu Albaida, junt a la confluència ab el riu Clariano. Altitut mija 200 m. La superfície del terme és ondulada, i carix d'altures importants a excepció d'un chicotet promontori sobre el que se situa una ermita. La terra és blanquinosa, degut a les margues i argiles que la formen. Els rius Albaida i Clariano servixen de llímit per l'est i el sur; del primer pren aigües la sequia d'Alfarrasí, que rega el terme, distribuïda en bancals, està dedicada en la seua major part al secà. El poble està situat en la banda esquerra del riu Albaida, travessat per la carretera de Valéncia a Alacant, al voltant de la qual se desenrolla.

Des de Valéncia, s'accedix a esta localitat a través de la A-7 per a enllaçar ab la N-340.

Localitats llimítrofs

El terme municipal d'Alfarrasí llimita ab les següents localitats: Benissuera, Guadasséquies, Montaverner, L'Olleria, Palomar i Sempere, totes de la província de Valéncia.

Història

D'orige àrap, etimològicament procedix d'"alfarrassar". La seua conquista per el rei Jaume I d'Aragó està datada en 1244. El seu primer senyor fon Llorenç Rocafull. Des de 1244 a 1707 va pertànyer a la Governació de Xàtiva i depenia eclesiásticament, fins a 1542, de Benigànim. Fon lloc de moriscs i ab la seua expulsió permaneixqué pràcticament despoblada fins a 1625. Amijanat de segle XVIII fon venguda en pública subasta a la casa de Fuenteclara per a poder pagar als seus acreedors. En 1813, els franceses instalaren un destacament militar en la partida dita la Bateria. De 1822 a 1833, ab la nova distribució territorial de les Corts de Cadis, formà part de la província de Xàtiva.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983
1983 - 1987
1987 - 1991	Roberto Vidal Bataller	PSPV-PSOE
1991 - 1995	Roberto Vidal Bataller	PSPV-PSOE
1995 - 1999	Juan José Calabuig Plá	PSPV-PSOE
1999 - 2003	Rosa Adelina Vidal Llorens	PP
2003 - 2007	Rosa Adelina Vidal Llorens	PP
2007 - 2011	Rosa Adelina Vidal Llorens	PP
2011 - 2015	n/d	n/d
2015 - 2019	n/d	n/d
2019 - 2023	n/d	n/d
2023	n/d	n/d

Demografia

Evolució demogràfica
1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2007
1.300	1.251	1.230	1.231	1.225	1.192	1.256	1.272	1.281	1.297

Economia

La principal producció es la de raïm de taula, seguida dels cereals, oliveres i en menor proporció, garroferes i frutals; destaquen algunes varietats de bresquilla. Els cultius de regadiu, localisats en els bancals pròxims als rius, en els que se cullen cereals i hortalices per al consum local.

L'activitat industrial ha tingut un desenroll en els últims anys; actualment se fabriquen cistelles, manufacturats de vimenera i plàstic, gèneros de punt; hi ha una important fàbrica de tovalles.

Monuments

Iglésia Parroquial. Fon construïda en el segle XVIII; Campanariu de 1909. Les pintures de presbiteri i portacreu son de Joaquim Oliet Cruella. El titular de la parròquia és Sant Jeroni.

Ermita del Crist de l'Agonia. Des de temps immemorial s'alça sobre un alturó orientat al surest ab unes vistes esplèndides de la vall.

Festes locals

Festes patronals i de Moros i Cristians. En la segona quinzena d'agost se celebren festes al Crist de l'Agonia i a Sant Roc (patró del poble) i de la Vera Creu. En Pasqua se celebra L'Angelet de la corda".

Gastronomia

Es típic l'"Arròs al Forn".
"Coca de pimentó i tomata.
"Pastissets de moniato".
Bunyols de carabassa.
Bollit.
Olla (Puchero).

Enllaços externs

Institut Valencià d'Estadística
Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística D'on s'ha extret l'informació ab el seu consentiment. [1]

Referències

Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Alfarrasí de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.