José Martínez Araque
José Martínez Araque | |||
---|---|---|---|
Cartell anunciador de l'exposició de giner de l'any 2020 | |||
Nacionalitat: | Espanyola | ||
Ocupació: | Pintor | ||
Naiximent: | 20 de giner de 1929 | ||
Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Defunció: | 1 de setembre de 2017 | ||
Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya |
José Martínez Araque, (Valéncia, 20 de giner de 1929 - Valéncia, 1 de setembre de 2017), pintor valencià.
De chiquet, la seu família es va traslladar a viure a Benimamet, a on va residir el restant de la seua vida.
De molt jove, desperta en ell el gust pel dibuix i la pintura, per això cursa estudis de dibuix artístic en l'Escola d'Arts i Oficis de Valéncia.
Entrà a formar part del grup de pintors “Pont de Fusta” de la mà de Vicente Abella i Vázquez Castell.
Es decantà per la tècnica de l'aquarela, que perfeccionà en el temps, per la seua bona observació, i els bons consells del seu amic, el pintor José Estellés.
Realisà exposicions individuals en Valéncia, en Sogorp, en la Diputació General d'Aragó en Terol, en l'Ajuntament de Bronchales, en l'Ajuntament d'Arcs de les Salines, en les cases de cultura de Godella, Burjassot, Catarroja i Sedaví.
La seua última exposició va ser en Valéncia en març de l'any 2006. També participa en numeroses exposicions colectives.
Obté premis com el Diploma del Segon Certamen Nacional d'Aquarela “José Segrelles” d'Albaida (Valéncia, 1987), Diploma de l'Agrupació Espanyola de Acuarelistes en l'Exposició Nacional d'Aquarela en Madrit (1991), Premi Especial de la CAM a la “Millor obra Presentada” en el 1º Concurs de Pintura per a Majors de la Ciutat de Valéncia (decembre-2003); 1º Premi de la CAM en la modalitat d'oli en el 2º Concurs de Pintura per a Majors de la Ciutat de Valéncia (giner 2005).
Obres seues es troben en coleccions particulars de Guatemala, Nova York, Sant Francisco i Suïssa.
Jerónimo Beltrán va dir que “Martínez Araque té una pinzellada solta, ràpida i neta, i que les seues composicions són sugerents, conseguint una notòria “humitat” acuarelística”.