Finlàndia

Finlàndia

Bandera Escut

Lema: Cap     Capital  • Població  • Coordenades Helsinki 564.696 (30.11.2006) 60°10′ N 24°56′ E Idioma oficial Finés y suec Forma de govern República parlamentaria President Primer ministre Sauli Niinistö Jyrki Katainen Independència  •  • Declarada  • Reconocida del Imperi rus 6 de decembre de 1917 3 de giner de 1918 Superfície  • Total  • % aigua Fronteres Lloc 63º 337 030 km2 9,4% 2628 km Població  • Total  • Densitat Lloc 111º 5451270 (2013) 17 hab/km2 PIB (nominal)  • Total (2010)  • PIB per càpita Lloc 36º $ 231 002 millons $ 46 601 (2009) PIB (PPA)  • Total (2009)  • PIB per càpita Lloc 21º $ 185 485 millons $ 34 652 (2009) IDH (2012) 0,892 (21º) – Molt Alt Moneda Euro¹ (€, EUR) ‎Gentilici Finlandés, finlandesa Fus horari  • en estiu EET (UTC+2) EEST (UTC+3) Domini Internet .fi Prefix telefònic +358 Prefix radiofònic OFA-OJZ Còdic ISO 246 / FIN / FI Membre de: Unión Europea ONU, OCDE, OSCE, Consejo Nórdico, COE

Finlàndia, oficialment República de Finlàndia (en finés Suomi o Suomen tasavalta; en suec Finland o Republiken Finland) és un país nòrdic situat en el nort d'Europa. Té fronteres al oest en Suècia, al est en Rússia i al nort en Noruega. Pel oest i el sur està rodejada pel Mar Bàltic, que la separa de Suècia i Estònia, creuant els golfs de Bòtnia i Finlàndia respectivament. La capital i ciutat més important del país és Helsinki.

Història

Artícul principal: Història de Finlàndia

La important presència de població d'orige suec a Finlàndia s'explica perqué el país ha estat lligat tradicionalment en el Regne de Suècia, des del segle XII, quan Eric X de Suècia invadí Finlàndia i convertí la població al cristianisme per la força; el territori finlandés fon subjugat completament durant els dos segles subsegüents. Este periodo es caracterisà pel conflicte de poder intern i la competència entre els regnes nòrdics. La conquesta de Finlàndia creà conflictes amb els rusos, que no tenien cap conexió en Suècia, fins al 1808, any en qué en la Guerra de Finlàndia fon conquerida pels eixèrcits d'Aleixandre I de Rússia, en algunes ocupacions anteriors per part de Rússia durant el segle XVIII.

En l'ocupació russa, Finlàndia passà a ser un gran ducat en unió personal en l'Imperi Rus fins al final del 1917. D'aquella época prové el desenroll d'un important moviment nacionalista finlandés (el 1835 es publicà el poema èpic nacional, el Kalevala; el 1892 el finés conseguix un estatus llegal paralel al del suec...).

La Plaça del Senat i la Catedral Luterana d'Helsinki

El 6 de decembre de 1917, poc després de la revolució bolchevic a Rússia, Finlàndia declarà la independència, i en 1918, després de la Guerra Civil Finlandesa, es va elegir a Carles I com a monarca del Regne de Finlàndia. Pocs mesos després, el propi monarca renunciaria al tro, convertint-se Finlàndia en una república que fon reconeguda definitivament en el Tractat de Tartu del 1920.

Durant la Segona Guerra Mundial, pero, Finlàndia va ser ocupada per tropes soviètiques dos vegades, durant la Guerra d'Hivern de 1939–1940 i durant la Guerra de Continuació de 1941–1944. En esta darrera ocasió, contà en el soport de l'Alemanya nazi i fon seguida per la Guerra de Lapònia de 1944–1945, quan Finlàndia va forçar la retirada de les tropes alemanyes fora del nort del país.

Després de la Segona Guerra Mundial, Finlàndia va passar a ser un país no alineat, sobretot des del pacte d'amistat, cooperació i assistència mútua en la Unió Soviètica (1948). Des de la dissolució de la Unió Soviètica i del pacte mencionat, Finlàndia va entrar a la Unió Europea el 1995.