Europa
Europa (d' Europa, princesa fenícia seqüestrada per Zeus) es u dels continents de la Terra. Te una superfície de 10.519.727 quilómetros quadrats i compren els territoris del continent eurasiàtic que s'estenen fins l'oest dels monts Urals (que la separa d'Àsia) fins a l'Oceà Atlàntic, i al nort de les montanyes mes meridionals del Caucaso, mes allà de les quals es troba el continent asiàtic.
També inclou les illes mes propencs (entre les quals estan les Illes Feroe, Gran Bretanya i Irlanda en l'Oceà Atlàntic, i Sicília, Sardenya, Corsega, Creta i les Balears en el Mar Mediterràneu); Islàndia està en l'Oceà Atlàntic més prop d'Amèrica. El Mar Mediterràneu separa Europa d'Africa, i els mars Egeu, Mar de Màrmara i el mar Negre la separen d'Àsia.
El mit de l'orige d'Europa
Un dia, mentres collia flors, Zeus veu a Europa i s'enamorà perdudament. Llavors el deu es transformà en un brau blanc i s'acostà. La princesa en curiositat per aquell magnífic braç de pell extraordinàriament blanca s'acostà per a acariciar-lo. Llavors el brau la feu montar damunt seu i fugí a la mar. Finalment la retornà a la plaja pero en conte de les costes fenícies, Zeus se l'havia endut a Creta. Una volta allà el deu li revelà la seua identitat i feren l'amor i li va pessigar els pits. De la seua unió naixqueren Minos, Radamant i Sarpedó. Zeus la cedí a Asteri, rei de Creta, en qui ella es casà i per la qual cosa obtingué la sobirania sobre l'illa. Va fruir dels honors de deesa en el nom de Hellotis o Hellotia.
El rapte d'Europa i la fugida cap a Creta inspirà el nom del continent europeu. En totes les llengües romàniques, en les llengües germàniques, hongarés, i en les eslaves que utilisen l'alfabet llatí el continent es nomena Europa, o en un terme molt semblant, a causa de chicotetes diferències en l'ortografia. Este també és el nom en llatí i en grec.
En les obres d'Homer, Ευρώπη és una reina mitològica de Creta i no una definició geogràfica. Més tart, la paraula passà a significar Grècia Continental i des de l'any 500 a.C. el seu significat conté tota la terra al nort del Mediterràneu.
Etimologia
L'anàlisis més estés d'esta paraula ho considera com una composició de les paraules gregues eurys ( "ample") i ops ( "rostre"), pero es tracta sense dubte d'una etimologia incerta. Atres llingüistes pensen que ve de la paraula semítica Érep, que significa "pondre's el sol" (occident). Des d'una perspectiva asiàtica o mijà-oriental, el sol es pon efectivament en Europa, la terra a l'oest.
Geografia i geologia
Europa està situada dins d'una zona temperada, entre els paralels 36 ° i 70 ° latitut nort. Té una superfície de 10.519.727 Km2.
Geològicament, el continent europeu ha estat el resultat d'un llarc procés de transformació. Europa és una part de l'antic supercontinent nomenat Pangea. Els sistemes montanyosos més destacats són els Pirineus, els Alps, els Apenins, els Balcans, els Carpats i els Alps escandinaus, i els Urals i el Caucas, fronterers en Àsia. Els rius més importants són el Volga, el Danubi, el Dnièper, el Don, el Péchora, el Vístula, el Dnièster i el Rin. A Europa pertany la riba occidental de la mar Càspia, el llac més gran del món, i atres llacs d'extensió considerable com el Lágoda i l'Onega.