Alboraig

El municipi d'Alboraig està enclavat en lo alt d'una lloma situat en la banda dreta del riu Chico, al qual aboquen numerosos barrancs i rieres que marquen el seu caràcter a la vegada abrupte i pintoresc.

Es troba comunicat en els eixos de comunicació del mediterràneu i de l'interior d'Espanya, tant per ferrocarril com per autovia (A-3), que passen per la localitat de Bunyol, a quatre quilómetros d'Alboraig.

Localitats llimítrofs

Godelleta, Bunyol, Yàtova, Macastre, Dosaigües, i Torís totes elles en la província de Valéncia.

Història

Alboraig fon una població rellevant durant la dominació musulmana, rebent el nom de Al-buráyj que significa la Torreta, en honor a la torre islàmica que presidia el municipi i que fon progressivament destruïda per els avatars bèlics patits per la població.

Conquistada als àraps, en 1245, per Rodrigo de Linaza al servici del rei Jaume I d'Aragó, fon fogar de numerosos moriscs que permaneixen allí fins la seua expulsió, quedant la seua població reduïda a la mitat. Fon quant Alboraig obtingué la seua escritura de Carta Pobla de mans del Comte de Bunyol, ab el nom d'Alboraig.

La misèria provocada, a lo llarc dels segles XVII i XVIII, per l'opressió dels Comtes de Bunyol, acabà en 1836 ab el Real Decret que incorporà a la Corona Alboraig i els demés pobles del comtat.

Demografia

Alboraig conta en 1.038 habitants.

Evolució demogràfica
1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2007
891	886	914	875	897	905	941	948	1.003	1.038

Economia

Distribuïx la seua activitat entre la indústria paperera i la de boixets, l'agricultura de secà i els servicis.

Monuments

Casc urbà. A lo llarc del segle XIX el casc urbà d'Alboraig creixqué cap al nordest, seguint diversos carrers el traçat rectilíneu fins a la Plaça d'Espanya, així com cap al surest, en paralel a la carretera de Torís.
Iglésia Parroquial. Construïda entre els sigles XVII i XVIII i consagrada a Santiago Apòstol. D'estil neoclàssic.
Jaciments arqueològics. Cap destacar els de l'época romana i àrap en el parage del Prat del Baile-Regajo.

Llocs d'interés

En el terme d'Alboraig existixen infinitat de fonts i manals, així com fermosos parages naturals com el Parc de Sant Jaume, Lloc del Milacre, Molí de la Llum, la Vall Feliç, etc.

Festes locals

Festes de Sant Jaume. del 23 al 27 de juliol, Festes en honor a Sant Jaume, Santa Anna i la Mare de Dèu del Rosari. Són les festes més importants. Comencen en el "Dia de les paelles", que se celebra el primer dissabte i on participa tot el poble.
Semana taurina. Entre juliol i agost se celebra la Semana Taurina. En estos set dies hi ha corregudes de vaquetes per carrers i places, bou embolat i en corda, aixina com vaquetes d'aigua.
Mare de Dèu dels Desamparats. En agost es festeja en activitats religioses, passacarrers, mascletades i balls.
Falles. Des de l'any 2006 es du a terme esta festa. Se realisa una semana ans que en Valéncia. La falla està feta per gent del poble.

Gastronomia

Gastronomia mediterrànea d'interior: arròs al forn, gaspachos de pastor, paella valenciana, mojete, carns torrades a la brasa en allioli i, per descontat, vins de la terra.

Política

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Pedro Blasco Carrascosa	UCD
1983 - 1987	Pedro Blasco Carrascosa
1987 - 1991	Jesús Bueno Pérez	AP
1991 - 1995	Jesús Bueno Pérez	PP
1995 - 1999	Jesús Bueno Pérez	PP
1999 - 2003	Jesús Bueno Pérez	PP
2003 - 2007	Jesús Bueno Pérez	PP
2007 - 2011	Miguel Pinach Suma	PP
2011 - 2015	n/d	n/d
2015 - 2019	n/d	n/d
2019 - 2023	n/d	n/d
2023	n/d	n/d

Enllaços externs

Institut Valencià d'Estadística
Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística D'on s'ha extret informació ab el seu consentiment. [1]

Referències

Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Alborache de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.