El Micalet
El Micalet (El Miguelete, en castellà), és el campanar de la Sèu de Valéncia també conegut pel nom de Torre del Micalet.
La seua construcció degut a la seua complexitat fon dirigida per varis mestres d'obra com Andreu Julià, Josep Franch, Pere Balaguer (constructor de les Torres dels Serrans) i fon Martí Llobell l'últim dels arquitectes que intervingué en la construcció. S'inicià la construcció de la Torre en l'any 1381 i es finalisà en 1425. Posteriorment es construïx la Boga (1660 - 1736).
Descripció
El Micalet és una torre d'estil gòtic, té 51 metros d'alçada fins al terrat, els mateixos que medix el seu perímetro i 63 metros en total. Té forma de prisma octogonal i posseïx 207 escalons.
Inicialment era una torre, unida a la seu a finals del sigle XV al ampliar la nau central. Té accés per una portada angular adornada en arquivoltes i un pas cobert en curioses voltes nervades. La torre del Micalet és d'estil gòtic valencià. Hi ha en l'interior una escala helicoide de caragol en 207 escalons de pedra, des d'a on s'accedix a l'interior dels diferents pisos i a la terrassa superior. El primer pis o cos és massiç, excepte al lloc de l'escala. En el segon cos, trobem l'antiga "presó" o asil de la Catedral, de planta octogonal i en sostre de volta. En el tercer cos, hi ha una sala semblant, pero més gran, coneguda com a casa del Campaner, i al quart i últim cos la sala de les Campanes, en set finestres des d'a on pengen les 11 campanes, i una octava obertura, que dona llum a l'escala. Finalment, des del terrat, a on trobem la campana de les hores i la dels quarts, es pot vore una magnífica perspectiva de la ciutat de Valéncia, sobretot del centre històric.
Les campanes del Micalet varen ordenar la vida civil i religiosa de la ciutat de Valéncia des del sigle XV fins a vora el sigle XX, pero històricament la torre ha servit per a més coses que com a simple campanar. La segona planta era el lloc a on s'acollia els refugiats de la seu, i des d'esta es feen les fumades, que en les numeroses torres que hi havia a lo llarc de la costa valenciana s'avisava del perill de pirates i turcs. En el sigle XIX, avisava de l'entrada i de la eixida de les naus del port de Valéncia, i des de sempre les seues vistes han impressionat als visitants de la ciutat, i n'han deixat constància en alguns escrits, com ara Victor Hugo, o la descripció que en l'any 1792 va fer el botànic Antoni Josep Cavanilles de l'Horta de Valéncia vista del de dalt de la torre.
Referències
- Andrés Juliá. ArteHistoria.com
- «Barriodelcarmen.net - La torre del Micalet (el Miguelete)»
- El Miguelete y sus secretos, historias y curiosidades. Valencia Secreta
- «Visitar el El Miguelete en la ciutat de València»
Bibliografia
- José Huguet Chanzá, Las fotografías valencianas de J. Laurent, Valencia, Ayuntamiento de Valencia, 2003. ISBN 84-8484-069-7
- Madoz, Pascual (1846). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. tomo V. Madrid: Est. Literario-Tipográfico de P. Madoz y L. Sagasti. p. 343
- «Mas Gadea, Francisco - Toques de la Catedral de Valencia»
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre El Micalet.- Pàgina oficial dels Campaners de la Seu de Valéncia
- Archius de so (mp3) de les campanes del Micalet, pels Campaners de la Seu de Valéncia.
Una part del contingut original d'est artícul prove de la web http://www.campaners.com, en autorisació de l'autor.
